Resultats de la cerca

Crist 1147 Crist 1147 Vista de conjunt de la imatge, procedent probablement d’Andorra, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 950 J Vigué-Museu d’Art de Catalunya Amb el núm 15 950 d’inventari el Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, conserva la imatge d’un crucifix, de talla originàriament policromada, de 100 × 93 cm damunt una creu de 187 × 112 Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, el qual va informar que procedia del bisbat de la Seu, probablement d’algun poble d’Andorra, no determinat L’anomenem amb el número de l…

Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del segle VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de l’extrem…

Situació Al nord-oest del terme municipal de Roses, prop del límit amb Palau-saverdera, hi ha la riera de Queralbs, torrent que davalla pel vessant occidental de la muntanya del mateix nom El pendent és esglaonat, en una bona part, per feixes d’oliverars limitades amb paret seca Prop del marge esquerre de la riera, a la part alta del curs, justament on comença a engorjar-se en un pregon solc erosionat a la roca natural de llicorella, hi ha les ruïnes d’un antic edifici Mapa 259M781 Situació 31TEG129837 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Roses a Vilajuïga Cosa d’1 km abans d’…

Foren molt freqüents des del segle X al XII a Provença, al Llenguadoc i a la Llombardia i especialment a Catalunya, d’on passaren després a Aragó La convinença no té precedents ni en el dret romà ni en el germànic Eren aplicades a promeses de casament, a beneficis d’abadies comtals, a percepció de rendes, a successions de rendes, a successions d’herència, però sobretot a relacions de lligam feudal entre els senyors i llurs vassalls o fidels

Situació Una fotografia del conjunt de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot apreciar les reformes importants que han desfigurat l’aspecte original d’aquest edifici J Sarri Situada enmig d’una vall i en posició alterosa sobre un rost, encerclada per les muntanyes del Clascar de Malla, serrat del Vilar i el Pla de Tona, centra un escampall de masies, de les quals és parròquia Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 332 x 34,9 —y 36,7 31 tdg 349367 Per la carretera N-141 de Manresa a Vic, al km 45 es troba a mà esquerra el…

Situació Fragment corresponent a la part central de l’absis, encaixonat entre dues construccions tardanes, amb una finestra de doble esqueixada i una lesena a la part inferior del mur ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és situada dins el nucli de població de Pontellà, prop de les restes de les muralles Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 39” N - Long 2° 48’ 51” E PP Història El topònim Ponteliano és conegut des de l’any 876, i als segles següents la vila i el terme són àmpliament documentats La parròquia de Pontellà és esmentada per primera vegada el 1020, en què Bernat I,…

Situació Vista de l’església des del costat de llevant, amb el gran absis coronat per un fris de permòdols ECSA - A Roura Vista aèria del nucli antic de la població centrat per l’església de Sant Esteve ECSA - Jamin L’església de Sant Esteve centra la població de Vilallonga dels Monts, al peu de l’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 36,6” N - Long 2° 54’ 17,4” E Vilallonga dels Monts és unit a la carretera D-618 entre Argelers i el Voló per la D-ll, que continua fins a Argelers enllaçant amb la D-2 PP Història Segons el diploma atorgat pel rei Lotari el 981 a Sant Genís de Fontanes,…

Aquest teixit forma part del fons del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona núm inv 28 232 És un vellut tallat d’un sol cos, llavorat i anellat amb or sobre fons de tafetà Fa 126 cm per 60,5 cm Va ser adquirit per la Junta de Museus el 1914, juntament amb la collecció de Josep Pascó Es tracta probablement d’una producció italiana o valenciana de la segona meitat del segle XV La decoració és en diagonal i fa una línia corba inclinada a l’esquerra o a la dreta alternativament, alternança que ocupa tota l’amplada del teixit Una magrana de mida gran, collocada al costat esquerre de la peça,…