Resultats de la cerca

Definició Són anomenats traumatismes de les vies urinàries  diversos trastorns dels urèters, la bufeta urinària o la uretra, deguts generalment a un impacte violent sobre aquests òrgans Causes i tipus Els traumatismes de les vies urinàries solen ésser deguts a un impacte extern de gran intensitat, ja sigui sobre la regió lumbar o bé sobre la regió pèlvica També poden ésser produïts en ferides obertes, com les ocasionades per arma penetrant Els traumatismes ureterals , és a dir, les lesions traumàtiques dels urèters, són poc freqüents Es produeixen especialment a causa de ferides penetrants,…

La pielonefritis és un trastorn —caracteritzat per la inflamació de les vies urinàries altes i el ronyó— causat per una infecció, que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Les infeccions urinàries són més freqüents en les dones que en els homes, perquè els microorganismes solen penetrar a través de la uretra, la desembocadura de la qual en el sexe femení es troba relativament a prop del recte, on hi ha microorganismes abundants Per a evitar les infeccions urinàries és recomanable d’orinar després del coit, perquè la manipulació dels genitals pot…

La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…

Definició És anomenada cistitis la inflamació de les parets de la bufeta urinària, causada habitualment per una infecció bacteriana que sol originar l’aparició sobtada de diverses molèsties en orinar Causes La cistitis és deguda habitualment a la invasió de la bufeta urinària per gèrmens infecciosos La infecció pot ésser causada per diversos tipus de gèrmens, sobretot bacteris del tipus Escherichia coli , Proteus mirabilis , estafilococs i enterococs En els infants es poden produir igualment infeccions originades per virus, circumstància que és molt estranya entre els adults En general, els…

El desenvolupament de l’embaràs sol produir alguns trastorns urinaris, a causa de la proximitat de l’úter a la bufeta urinària Els trastorns es manifesten sobretot al principi de l’embaràs, ja que durant el primer trimestre l’úter descansa directament sobre la bufeta urinària En aquesta situació, l’úter, en créixer, comprimeix la bufeta urinària i, per tant, augmenta la tensió de les parets d’aquest òrgan L’augment de la tensió en les parets de la bufeta urinària és detectat pels receptors nerviosos que hi té i produeix el mateix efecte que l’augment de tensió causat per la dilatació de la…

Definició És anomenat tumor de pròstata el desenvolupament d’una massa de teixit sense funció que creix independentment de la resta dels teixits prostàtics generalment arriba a comprimir la uretra que transcorre per l’interior d’aquest òrgan i provoca una obstrucció en l’evacuació de l’orina que pot alterar la funció urinària Les cèllules que formen el tumor poden presentar característiques semblants a les normals i constitueixen l’anomenada hipertròfia benigna de pròstata, o bé poden tenir característiques atípiques i constituir el càncer de pròstata, i, en aquest cas, si no es tracta…

És anomenat càncer de vagina el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries dels teixits vaginals, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per d’altres òrgans allunyats formant-hi metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals El càncer de vagina és relativament poc freqüent, ja que representa solament l’1% dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es manifesta després de la menopausa, entre 50 anys i 70,…

És anomenat tumor de bufeta el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules pertanyents als teixits de la bufeta urinària, que es desenvolupen molt activament i formen una massa de teixit, que pot ocasionar una obstrucció urinària i que en molts casos és cancerosa, de manera que s’infiltra en les estructures adjacents, es dissemina per altres òrgans del cos i arriba a causar complicacions mortals Encara que els tumors de bufeta poden ésser benignes, sempre que es diagnostiquen són extirpats, perquè en molts casos s’acaba desenvolupant un càncer de bufeta A més, la persona afectada s’ha de…

És anomenat reflux vesicouretera l un trastorn congènit caracteritzat per una anomalia del mecanisme valvular que normalment impedeix el reflux d’orina en sentit ascendent, de la bufeta a l’urèter En general, l’urèter travessa de forma obliqua la paret de la bufeta urinària, i la contracció de la musculatura vesical tanca el pas per aquest trajecte submucós, alhora que impulsa l’orina en sentit descendent El reflux vesicoureteral és degut generalment a una debilitat de la musculatura vesical, de causa congènita, que ocasiona una deficiència en aquest mecanisme d’oclusió de la desembocadura de…

La cura higiènica, així com és indispensable en les primeres etapes de la vida, és de la màxima importància en la vellesa Tota persona gran requereix una cura diària obligada Mentre mantingui una certa autosuficiència, ell mateix podrà cobrir les pròpies necessitats però, quan ja no sigui així, haurà de rebre un ajut, ja sigui de part de la parella o dels familiars, o bé per part de personal especialitzat Cal tenir particularment en compte que les persones grans que viuen soles poden tendir a no tenir cura de si mateixes, i necessiten una supervisió A més de la higiene diària, l’ancià ha de…