Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Castell de Soriana (Estopanyà)
Art romànic
Situació Minsos vestigis d’aquest castell, situats en una penya al costat de l’església de Santa Marina de Soriana ECSA - J Bolòs Els vestigis d’aquest castell són al costat del poble abandonat de Soriana, al cap d’una cinglera que domina perfectament l’estratègica confluència del Guart i la Noguera Ribagorçana, així com el vell camí que des d’Estopanyà duu a Casserres Mapa 32-12 289 Situació 31TCG976550 De la carretera que puja al poble d’Estopanyà, al revolt més septentrional, a la partida dels Roials, surt el camí carreter que passa pel costat de la font del Francell i segueix recte cap a…
Castell de Maldà
Art romànic
El castell de Maldà corona la vila que s’estén als seus peus, en una punta d’una serra flanquejada pels torrents procedents de Vallbona de les Monges, al sud, i per la vall del Riu Corb, al nord Els Cardona, vescomtes d’Osona, foren els primers senyors feudals i els primers repobladors de Maldà i d’una extensa zona de pobles i termes entorn seu La possessió dels Cardona fou confirmada l’any 1082 per Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, comtes de Barcelona, en donar el castell de Maldà i el lloc i el castell de Maldanell a Ramon Folc I, vescomte de Cardona En fer testament el 1084 Ramon…
Sant Martí de Canals (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Façana de ponent, l’element més genuí d’època romànica d’aquesta església parroquial molt modificada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí de Canals presideix el poble del mateix nom, situat sobre la carretera de la Pobla de Segur a Pessonada JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG343770 Història El lloc de Sant Martí de Canals apareix repetidament en la documentació medieval, relacionat i vinculat al monestir de Santa Maria de Gerri En els documents coneguts com a falsos VI, VIII i X de Gerri , datats suposadament a la fi del segle XI, la parròquia, la vila i l’església de…
El tractat d’Anagni
El 1262, en casar-se l’infant Pere, fill de Jaume I, amb Constança de Sicília, neta de l’emperador Frederic II, la casa de Barcelona iniciava l’aventura més brillant i arriscada l’accés al tron sicilià i, per tant, a l’herència dels Hohenstaufen El matrimoni collocava els reis catalanoaragonesos en el vèrtex de la política italiana, pel fet que significava acabdillar el bàndol gibellí, partidari de l’hegemonia imperial sobre Itàlia, tot abandonant la tradicional militància en el bàndol güelf, més procliu a la influència papal Els dos darrers hereus de la corona siciliana, Manfred I de Sicília…
Pere I d’Empúries
Història
Comte de Ribagorça (1322-58), Empúries (1325-41) i Prades (1341-58), senyor de Gandia i Pego.
Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en…
,
Sant Genís de Gavarrós (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Genís de Gavarrós del costat sud-est R Viladés En un dels indrets més elevats del Berguedà s’aixeca aquesta església, antiga parròquia És ben bé a la falda del Puigllançada, en un dels pocs planells que hi ha en aquests entorns Si per la banda de tramuntana la vista és nulla, pel sud hom pot gaudir d’una bona vista atesa la seva altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 10,7 — y 81,7 31 TDG 107817 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de…
El mercader Robert
Teixit hispanoàrab de seda, segles XI-XII MDU-ECSA / GL Un document conservat en els Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona parla d’un mercader anomenat Robert, que, trobant-se malalt de mort a Barcelona, havia testat davant del canonge Bonuç i li havia manat que distribuís en bé de la seva ànima tot allò que havia portat a Barcelona, que eren catorze palliis de diversos colors El llegat serví perquè Bonuç i la resta de canonges demanessin al comte Ramon Borrell i al bisbe Aeci de restaurar l’edifici de la canonja —iniciada per l’emperador Carles el Calb i restaurada pel seu fill…
Castell de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Detall de l’aparell de la bestorre o edificació circular de l’extrem est del castell EFS El castell de l’Aguda és situat al cim d’una muntanya que s’alça a la banda nord de la vall del Llobregós, sobre la població de Torà, on conflueixen les rieres de Llanera i de Cellers amb el Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG6733123 Si seguim la carretera C-1412 que va de Torà a Ponts, a 1 km de la primera població surt a mà dreta una pista de terra que s’enfila fins al veïnat de l’Aguda JBM Història La primera menció del lloc de l’Aguda data de l’any 1024, en què en un judici celebrat a…
Les catàstrofes en la Crònica del racional
Retaule de Sant Miquel , de Joan Antigó i Honorat Borrassà, segle XV MD’A / RM La historiografia medieval catalana té una de les manifestacions més interessants en els dietaris, llibres on els cronistes locals solien anotar aquells fets que, per la seva naturalesa o importància, consideraven dignes de ser recordats per les generacions futures Tot i que són de molt desigual valor, extensió i qualitat, aquests dietaris, globalment considerats, representen una font inapreciable per a la història social, ja que reflecteixen millor que cap altre document el ressò popular d’esdeveniments que en les…
Donar per a remei de l’ànima
L’home dels segles X i XI era plenament conscient de la fragilitat de la seva existència terrenal Sabia que el pas del temps el conduïa inevitablement a la mort, perquè “ningú que ha estat posat en la carn pot evadir la mort” La mort inevitable no deixava d’inspirar por, específicament “la mort sobtada”, aquella mort inesperada, causada per una malaltia imprevista o per les ferides rebudes a la guerra Posat davant la mort “torbat d’espant, amagat en el meu cor, meditava sobre la vinguda del judici etern” Així, la por de la mort no era tan sols la por d’assumir la finitud del “pelegrinatge…