Resultats de la cerca

Normalment la seva tessitura és de 8’ o de 4', i en les mutacions de quinta, de 5’ 1/3 i 2’ 2/3 rarament de 16', 2’ i altres mutacions També pot formar part de les fileres greus de la corneta Joc bàsic de l’orgue dins dels de les flautes, ha perdurat sense interrupció des del seu origen en l’orgue renaixentista centreeuropeu final del segle XV fins als instruments moderns

De durada relativament curta, la seva intenció era definir la tonalitat de l’himne que seguidament havia de cantar la congregació Quasi sempre, la melodia del coral és ornamentada i presenta un acompanyament polifònic, sense ser dens ni escindir les frases del coral mitjançant interludis Els exemples més importants de preludi coral es troben en Das Orgelbüchlein 'Petit llibre d’orgue' de JS Bach, que en conté quaranta-cinc També alguns autors dels segles XIX i XX continuaren escrivint-ne J Brahms, M Reger o H Distler, entre d’altres El terme és usat de vegades com a sinònim de…

Correspon a l’octava alta del flautat o principal de 8', i és el seu primer enriquiment harmònic En l’orgueneria centreeuropea també es pot trobar, amb aquest nom, en la tessitura de 8', quan hi ha un flautat de 16', o en la de 2’ quan l’orgue només en disposa d’un de 4' És el joc bàsic de referència utilitzat per a l’afinació de tots els altres jocs de l’orgue Per això l’orgueneria francesa li ha atorgat el nom de prestant , i l’anglesa, el de diapason En l’orgue català és el primer flautat de la cadireta

Reforça el cinquè harmònic d’un joc de 8' Si és de la família dels flautats pot formar part d’una mixtura amb terceres Si és de la família de les flautes, tant les tapades com les obertes o les de secció troncocònica dissetena nasarda, constitueix la cinquena filera de la corneta Com a joc isolat aparegué en l’orgue francès a partir del 1630 Per raons harmòniques fou eliminat de l’orgue romàntic, però reaparegué en el neoclàssic Juntament amb la dinovena 1 1/3', constitueix la petita mixtura alemanya anomenada tertian

Del llatí quintam tenens , a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic la dotzena, és a dir, quinteja De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern Construït tant de fusta tapat com de metall cònic, amb base de 32’ rarament, 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue

Dotat d’un o de dos teclats, amb el teclat i les cordes propis del clavicèmbal a la part superior, disposava a la part inferior de dos o tres jocs d’orgue generalment de dimensions reduïdes, com ara un bordó de 8', flautat de 4’ i de 2' A Espanya, seguint la tradició dels jocs partits, podien disposar d’un flautat de mà dreta de 8', un bordó de 4', i un baixó o bé un oboè-regalia, com a llengüetes El funcionament de les manxes per a la provisió d’aire anava a càrrec d’un manxaire, o bé del mateix intèrpret gràcies a un pedal que sobresortia a l’altura del peu dret similar a l’…

Sorgida al final del segle XVI als Països Baixos, constitueix la base dels jocs de trompeteria del pedal En els grans instruments, apareix també en l’orgue major i dona el seu nom a un cos d’orgue el teclat de bombarda

Generalment en la tessitura de 8’ o 4’ i començant en la segona octava, cada nota és composta per dos tubs de talla estreta afinats sensiblement diferents l’un de l’altre, més alt o més baix, cosa que produeix un batec suau i dolç Si el joc és simple li cal un altre joc, també de talla estreta, per a acoblar-s’hi i generar el mateix efecte viola de gamba, salicional, etc Introduït a l’orgue a la darreria del període clàssic, és plenament característic de l’orgue romanticosimfònic Sovint collocat al cos expressiu o al recitatiu, pot actuar tant de joc solista com de…

Llevat possiblement del cas de l’orgue hidràulic, l’orgue occidental només ha conegut el sistema de manxes que se serveix de l’aire per a produir el vent necessari per al so de l’instrument Al principi, d’una manera similar a la manxa del forjador, l’aire era enviat directament al salmer sense cap dipòsit estabilitzador intermediari Manxa de falca de l’orgue portatiu © Fototecacat/ Studi Ferrer La manxa de falca del petit orgue portatiu, accionada pel mateix organista amb una mà i que perdurà des dels segles X-XI, és d’aquest tipus Altres…

És l’origen de tota una família de jocs Juntament amb els flautats i les flautes, complementa el conjunt dels jocs labials de l’orgue De timbre mordent i un xic aspre, semblant als instruments d’arc de l’orquestra, és molt ric en harmònics i molt suau en la intensitat del so fonamental, per això rep per analogia el nom de la viola de gamba Per la complexitat de la seva constitució, molt sovint la boca va equipada amb orelles i frens, i per la seva gran tendència a octavar és un joc difícil d’harmonitzar Aparegué en l’orgue al principi del segle XVII, i experimentà un…