Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
propietat
Dret civil
Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys rigorosament, també els béns i drets patrimonials Objecte de l’atenció de l’economia i de la política, el seu reconeixement, les limitacions i el caràcter públic o privat i fins i tot la seva negació, són a la base de les teories sociopolítiques El concepte, gairebé illimitat en el dret romà on incloïa el poder d’abusar de la cosa i destruir-la, ha tingut grans transformacions, fins a les actuals legislacions socialistes, que només admeten la propietat privada dels béns de consum i posen en mans de l’…
prescripció
Dret civil
Extinció o adquisició de drets pel transcurs del temps.
Hom la sol referir a l’extinció prescripció extintiva dels drets patrimonials l’adquisitiva rep el nom específic d'usucapió Els requisits són la inactivitat del dret o la manca de reclamació per part del titular i el transcurs dels terminis establerts per la llei Pot ésser interrompuda per la reclamació del titular, per la corresponent acció davant el tribunal, pel reconeixement del deute pel deutor, i suspesa per causa de guerres, epidèmies, etc Segons el dret català, el temps per a la prescripció és de trenta anys quan es tracta d’accions i drets, ja siguin personals o reals,…
Hohenstaufen

Els Hohenstaufen
©
Dinastia imperial germànica, dita també dinastia de Suàbia
, que regnà del 1138 al 1208 i del 1212 al 1254.
En fou el fundador el comte Frederic de Hohenstaufen o de Staufen mort el 1105, que construí el castell de Staufen al Jura suabi i a qui l’emperador Enric IV concedí 1079 el ducat de Suàbia Frederic I de Suàbia , el qual es casà amb la seva filla Agnès de Francònia El seu fill gran, Frederic II de Suàbia mort el 1147, heretà Suàbia, i el segon, Conrad, rebé el ducat de Rothenburg Bé que, abans de morir, llur oncle, l’emperador Enric V 1125, els féu hereus seus, fou elegit emperador Lotari II aquells s’insurgiren contra seu i Conrad esdevingué rei i, finalment, emperador Conrad III de…
Pere de Fenollet
Història
Vescomte de Fenollet (Pere V de Fenollet) (1209-29 i 1240-42), conegut també amb el nom de Pere de Saissac.
Fill de la vescomtessa Ava de Fenollet i de Pere de Saissac Pere IV de Fenollet, senyor de Saissac Heretà, de molt jove, el vescomtat, en morir el seu pare, i reté homenatge al vescomte Eimeric III de Narbona Al llarg de la crisi albigesa restà aliat i fidel als comtes de Tolosa i de Foix i als vescomtes de Carcassona-Besiers, contra els croats del nord En concloure el comte de Tolosa la pau amb el rei de França 1229, Pere de Fenollet hagué de deposar les armes i cedir el seu vescomtat al comte Nunó de Rosselló i Cerdanya la seva mare, Ava, hagué de ratificar, aquell mateix any, aquesta…
Pere de Fenollet i d’Urtx
Història
Primer vescomte d’Illa (Pere VI de Fenollet).
Senyor de Sant Maurici i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt Fill d’Hug I de Fenollet Criat a la cort dels reis de Mallorca, heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló el Soler, Sant Llorenç de la Salanca i Clairà, al vescomtat de Castellnou béns i drets a Llotes, Illa, Greulera, Cameles, Sant Feliu d’Amunt i d’Avall, Casanoves, Rellà i Millars, al Conflent Sant Esteve de Pomers, els Horts i Arenyanes i al Capcir, i els de la seva mare a Cerdanya Urtx, Naüja i Vià El 1298 arrodoní considerablement les seves possessions en comprar a la seva cosina germana Geralda d’Urtx…
marquesat de Santa Maria de Barberà
Història
Títol concedit el 1702 a Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, senyor de Santa Maria de Barberà.
Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra L’ Arxiu del Marquesat de Santa Maria de Barberà AMSMB , propietat dels marquesos de Barberà, és un dels fons patrimonials més importants de Catalunya i es troba al castell de Vilassar de Dalt Maresme Conté documents que van del segle X al segle XVIII Sobresurten els prop de 10000 pergamins, entre els quals hi ha l’únic testament conservat de Ramon Llull , a més d’uns 300 pergamins, documentació en paper, manuscrits i llibres impresos sobre el beat i documents relatius a l’escola lulliana de Barcelona El testament, atorgat el 26 d’…
amortització comptable
Economia
Depreciacions o disminucions de valor de determinats elements patrimonials, per causes diverses a través del temps, que es reflecteixen en la comptabilitat.
És a dir, és l’expressió comptable de les depreciacions dels elements integrants de l’estructura fixa actiu immobilitzat o fix originades per l’ús, desgat i envelliment tècnic Els seus objectes són principalment repartir entre els exercicis comptables afectats l’import d’una despesa que ha d’efectuar-se o que hom efectua d’una sola vegada deduir en el valor comptable dels béns no immediatament fungibles unes quotes que representen la part que, segons el desgast i envelliment hom preveu que han contribuït a obtenir la productivitat de l’exercici i constituir una reserva per a la restitució de…
Maximilià I

Maximilià l
© Fototeca.cat
Història
Arxiduc d’Àustria, rei de romans (1486-93) i emperador romanogermànic (1493-1519).
El matrimoni amb Maria de Borgonya 1477 augmentà les seves possessions amb el Franc Comtat, Brabant, Hainaut, Luxemburg, Holanda, Zelanda, l’Artois, Flandes i el Charolais Ja emperador, procurà de reforçar la seva autoritat, i, així, a la dieta de Worms 1495 feu aprovar la creació d’una cambra de justícia imperial, amb seu permanent a Frankfurt també feu aprovar la creació d’un impost gemeine Pfennig , ‘diner comú’ per tal de sufragar les necessitats imperials Més tard, intentà la creació d’una administració comuna als seus estats patrimonials i a l’Imperi la cancelleria àulica…
Elionor de Sicília
Segell d'Elionor de Sicília
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó, filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia i tercera muller (1349) de Pere III el Cerimoniós, proposada per aquest als catalans de Sicília en requerir ells l’ajuda del rei en llur lluita contra els nobles sicilians.
Tot i que aquests imposaren per condició la renúncia d’Elionor a tots els seus eventuals drets a la corona siciliana, la reina no deixà d’interessar-s’hi, car es considerà sempre successora dels seus germans, en el cas que morissin sense fills, i no abandonà la idea d’una possible unió de Sicília als territoris patrimonials de la corona catalanoaragonesa procurà de casar les germanes més joves, Blanca i Beatriu, i també el seu germà, Lluís I de Sicília, amb Constança, filla gran del seu marit i a la mort d’aquell, la casà amb el nou rei, el seu germà més jove, Frederic III de…
Compilació del dret civil especial de Catalunya
Portada de la Compilació del dret civil especial de Catalunya
© Fototeca.cat
Dret català
Text legal ordenador del dret civil català, preparat per una comissió compiladora i aprovat per llei de l’Estat espanyol de 21 de juliol de 1960.
Tenia per objecte una codificació i actualització limitades del dret civil català, el qual durant el franquisme mantenia la vigència malgrat que no podia ser expressament actualitzat, revisat o desenvolupat atesa la inexistència d’un cos legislatiu català i la preeminència del Codi Civil espanyol Constava d’un títol preliminar i quatre llibres De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció , dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles Per la seva sistemàtica, més que una compilació era l’adaptació d’un apèndix al Codi Civil…