Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Asfíxia per immersió
Patologia humana
Definició L’ asfíxia per immersió , altrament coneguda com ofegament o asfíxia per submersió , és un greu trastorn produït per la inhalació accidental d’aigua al mar, o en un altre medi aquàtic, que impedeix l’intercanvi de gasos als pulmons i origina la interrupció de la respiració Freqüència L’asfíxia per immersió és un trastorn relativament freqüent, sobretot en les zones marítimes A les costes espanyoles moren ofegades anualment unes dues-centes persones A més, és molt comuna entre els infants i constitueix la segona causa de mortalitat per accidents infantils Causes La inhalació…
Arxiu del Regne de Mallorca
Historiografia catalana
Dipòsit documental de l’antic Regne de Mallorca i d’altres institucions posteriors fins a l’actualitat. Inclou també documentació de caràcter privat.
Nascut oficialment per una disposició del Ministeri de Comerç, Instrucció i Obres Públiques el 14 de gener de 1851, aquest arxiu de l’antic regne mallorquí fou considerat des de llavors com a establiment públic de l’Estat amb la denominació d’Arxiu Històric de les Balears, nom que s’ha anat modificant amb el pas dels anys —Arxiu General de Mallorca, Arxiu General Històric de Mallorca, Arxiu Regional de Mallorca, Arxiu Històric de Mallorca— L’impulsor de la fundació fou l’historiador menorquí Josep Maria Quadrado, que feu gestions davant la reina Isabel II per impedir que la Diputació…
El convent de Sant Francesc de Montblanc
Art gòtic
La vila ducal de Montblanc és un dels millors exponents catalans d’organització d’un espai urbà en època gòtica Aquí, com era habitual, els mendicants també hi van erigir els seus respectius convents fora del recinte emmurallat Els franciscans van establir el seu a l’extrem meridional de la ciutat, al costat de l’inici de l’actual carretera comarcal de Reus Façana lateral de l’església conventual des de l’àmbit del claustre, ara totalment aterrat ECSA - GS El convent pertanyia a la custòdia de Lleida Les seves referències més antigues són molt ambigües i tan sols permeten confirmar-ne l’…
Les orquidàcies
Orquidàcies 1 Neòtia Neottia nidusavis a aspecte general x 1 b flor x 2 2 Orquis maculat Orchis maculata a aspecte general x 1 b flor x 2 3 Orchis militaris detall d’una flor x 3 hi ha un bon nombre d’orquídies que presenten un label de forma vagament antropomorfa 4 Seràpies Serapias cordigera detall de la inflorescència x 1,5 5 Abellera Ophrys sphegodes flor x 3 6 Esquema d’una flor d’orquis I bràctea de la flor II label IIl sèpal IV pètal V esperó VI ovari ínfer VII pollini retirat del ginostem 1 Esquema d’un ginostem I pollini II caudícula III bursícula IV retinacle V rostel VI…
Els isòpters: tèrmits o «formigues blanques»
Característiques del grup Coneguts amb el nom general de tèrmits, els isòpters són insectes característics dels tròpics, si bé també viuen en la major part de les zones càlides i temperades La denominació de vegades emprada de "formigues blanques" no és l’adequada ja que, si bé tèrmits i formigues presenten analogies notables, tant d’estructura com de biologia, es tracta de dos grups poc emparentats Existeixen al voltant d’unes 2000 espècies de tèrmits, però a Europa únicament en són comunes dues, Kalotermes flavicollis i Reticulitermes lucifugus Les adequacions morfològiques i biològiques i…
museu

museu Sala d’exposició del Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Art
Història
Lloc on hom conserva i exposa béns o espècimens als quals reconeix un valor cultural i un interès social.
El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…
Almenar

Almenar, amb l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a l’extrem septentrional del Segrià, en contacte amb la Noguera i la Llitera Limita amb els termes segrianencs d’Almacelles SW, Alguaire S i Alfarràs N amb els d’Algerri E i Albesa SE, ambdós de la Noguera i amb els d’Albelda i el Campell W, de la Llitera El terme s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit de llevant del terme i és regat pel canal de Pinyana i pel d’Aragó i Catalunya, que travessen el territori en direcció N-S, a banda i banda del poble La part a llevant pertany al pla segrianenc amb el canal de Pinyana, mentre que la de ponent forma…
Art popular: tradició i innovació
Si entenem per art l’expressió de l’activitat creativa present en totes i cadascuna de les activitats humanes, l’art popular és aquell en el qual es manifesta l’experiència quotidiana del comú de la societat Els humans, d’ençà de la seva emergència coma espècie diferenciada dels altres primats, han hagut de desenvolupar tot un seguit de sabers per assegurar la pròpia supervivència Ho han fet fins al present amb un notable èxit que els ha permès, gràcies a una extensa varietat de pautes culturals, colonitzar el planeta sencer i esdevenir-ne l’espècie dominant en una diversitat de condicions…
Els branquiòpodes: tortuguetes, puces d’aigua i afins
Els branquiòpodes constitueixen un grup heterogeni de crustacis de cos petit, que conserven caràcters primitius La presència d’apèndixs toràcics de tipus foliaci amb funció respiratòria és el caràcter comú a totes les formes del grup, i el que els ha donat el nom Han colonitzat amb èxit les aigües continentals i únicament algunes espècies viuen al mar El cos, que en la majoria dels casos es troba protegit per una closca, és clarament diferenciat en una part cefàlica o cap, un tòrax i un abdomen Els apèndixs del cap acostumen a ésser més simplifícats que els d’altres grups de crustacis un…
La pintura mural en l’alta edat mitjana i l’època preromànica
La pintura mural era un element més de la decoració monumental de l’arquitectura religiosa d’època romànica Cal preguntar-se, doncs, davant la certesa que no es va formar a partir del no-res, si abans del segle XI hi havia prèviament una tradició de decoració pictòrica sobre mur En totes aquelles zones en què l’antiguitat havia tingut un pes específic, les formulacions arquitectòniques i estilístiques del seu art van representar sens dubte un substrat que després seria fonamental per al desenvolupament artístic de moments posteriors D’aquesta manera, la tradició decorativa del món antic va…