Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
biocibernètica
Biologia
Estudi dels éssers vius amb l’enfocament propi de la cibernètica
, que parteix del fet de donar a cèl·lules, organismes i comunitats la consideració de sistemes.
Bé que la cibernètica estudia tots els sistemes, no necessàriament vius, i els mecanismes de regulació que en controlen el funcionament, el seu lligam amb la biologia ha estat sempre fecund En els sistemes vius, els mecanismes involucrats són particularment complexos, i el seu funcionament correspon a molts dels models generals estudiats per la cibernètica, com és ara les complexes regulacions a nivell cellular transmissió de la informació genètica, síntesi d’enzims, regulació del metabolisme oxidatiu, etc, a nivell d’individu manteniment dels òptims en el medi intern, correlacions nervioses…
musclo
Colònia de musclos
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels mitílids, les conquilles del qual assoleixen 8 cm de llargada; és de color negre a l’exterior i d’un blau iridescent a l’interior.
Forma colònies d’una gran densitat sobre les roques de la zona intermareal, la qual cosa dona lloc a una franja negra d’aproximadament 1 m d’amplada, especialment a les àrees de fort trencant Els musclos es fixen al substrat sòlidament, mitjançant el bissus S’alimenten de plàncton, animal i vegetal, que capturen per filtració Molt apreciats en gastronomia, els musclos són conreats en parcs artificials des de temps molt antic mitilicultura A la Mediterrània predomina el musclo mediterrani M galloprovincialis , mentre que a l’Atlàntic ho fa el musclo comú M edulis , molt…
Els dinòfits o pirròfits
Característiques del grup Organitzaciò cellular dels dinòfits, en concret d’una espècie del gènere Peridinium a teca b plasts c vacúol d nucli e flagel transversal f flagel longitudinal g púsula h grànuls de reserva i membrana Assumpció Cañadas, segons fonts diverses facilitades pels autors Aquest fílum, anomenat també dels dinoflagellats , comprèn una sola classe, la de les dinofícies, que reuneix uns 10 gèneres i unes 1000 espècies d’algues típicament unicellulars, nedadores, amb dos flagels desiguals, en longitud i en funció, que fan avançar la cèllula i, a la vegada, la fan girar sobre l’…
xanguet

Xanguet
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes
, de la família dels aterínids, (sovint confosos amb el xanguet pròpiament dit, Aphia minuta
), concretament A.hepsetus
, dit també joell, jaclet
o xasclet, A.boyeri
, també anomenat cabeçuda
, i A.mochon
, anomenat també moixonet
.
Tots, en conjunt, reben el nom de peixos sense sang Són peixos delicats i transparents, amb el cos de secció ovalada, el cap aixafat dorsalment, els ulls grossos, l’obertura bucal obliqua, les dents molt petites, les aletes pectorals relativament grosses i situades molt altes als costats, i dues aletes dorsals i amb una línia argentada i una altra de negra als costats Ahepsetus fa uns 15 cm, i Aboyeri uns 10 Habiten a la superfície de les aigües, vora el litoral, on formen grans bancs força estàtics Es nodreixen de plàncton Són comuns a les costes dels Països Catalans, on són…
Els ecosistemes pelàgics
Els vegetals i la producció primària En contrast amb la costa, les aigües d’enfora, especialment les més blaves, semblen particularment desproveïdes de vida El contrast entre masses d’aigua de diferent aspecte més blaves i més verdoses, per exemple, i especialment quan aquest caràcter s’associa amb la presència o, amb l’alternació de les poblacions de peixos com quan les «aigües blaves» amb les tonyines s’apropen a la costa per sant Josep, o bé hi ha anys bons o dolents, amb relació a la sardina, el seitó, o altres peixos, o si hi ha més o menys meduses en certs anys i indrets, etc són coses…
microplàncton
Biologia
Plàncton format per organismes de dimensions petites, com ara diatomees i dinoflagel·lades.
puça d’aigua

Puça d’aigua (Daphnia pulex)
Dieter Ebert (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Crustaci branquiòpode de l’ordre dels cladòcers, de la família dels dàfnids, d’1 a 3 mm de llargada, amb el cos protegit per una closca o cuirassa dorsal que deixa lliure la regió cefàlica.
En el cap hi ha dues parelles d’antenes, l’una llarga i bifurcada amb funció locomotora i l’altra amb funció quimioreceptora, un ull compost proveït de moviment i situat en posició central, l’ull dorsal, que és simple, i la boca, amb maxilles i mandíbules La part ventral presenta cinc parells d’apèndixs biramosos aixafats, amb missió respiratòria i de filtració d’aliments, situats en posició anterior El nombre de segments del cos és 10 6 de cefàlics i 4 del tronc És molt freqüent la partenogènesi cíclica, amb diverses generacions de femelles partenogenètiques, però en èpoques desfavorables…
sàlpids

sàlpid Tall esquemàtic (vista dorsal) d'una salpa
Zoologia
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma cilíndrica o de prisma amb dues obertures oposades, amb bandes musculars incompletes per sota i convergents per sobre i només amb dues amples feses branquials.
Són transparents i no presenten larves De l’únic ou produït en l’ovari del progenitor s’origina un oozooide asexual, que, mitjançant un estoló, forma, per gemmació, els blastozooides sexuats, els quals tornen a generar nous oozooides Els oozooides són solitaris, mentre que els blastozooides són colonials i resten units parallelament mitjançant papilles adhesives, constituint cadenes rectilínies de certa longitud salpes o cadenes circulars ciclosalpes Quan maduren, la cadena dels blastozooides es desprèn dels oozooides i fa vida lliure també poden aïllar-se els…
Els productors primaris: el fitoplàncton
Els organismes del fitoplàncton El fitoplàncton és format per organismes unicellulars autòtrofs i d’altres que, encara que siguin palesament heteròtrofs en tot o en part, deriven amb tota evidència de manera directa d’organismes autòtrofs Són petits generalment entre 2 i 200μm, rarament fins a més d’1 mm i, en moltes espècies, les cèllules, tot i conservar la seva independència, van unides en cadenes o filaments, de vegades coberts de mucilag, que poden arribar a ser visibles a ull nu Tot i que la sistemàtica adoptada en aquesta obra és la que parteix de la divisió dels éssers vius en cinc…
piscicultura
Aqüicultura
Cria i desenvolupament de peixos a fi de comercialitzar-los o d’emprar-los en repoblaments.
Actualment és practicada sobretot amb espècies d’aigua dolça, però de vegades també té lloc amb espècies marines gàdids i peixos plans en maresmes i aiguamolls salabrosos, sense intencions comercials Quan els progenitors estan a punt per a la fresa, hom els captura per tal que facin la posta en recipients adequats perquè el semen dels mascles fecundi la major quantitat possible d’òvuls fecundació artificial Els ous són mantinguts aleshores en recipients, on són creades les condicions més favorables per a llur desenvolupament circulació de l’aigua a temperatura i oxigenació adequades,…