Resultats de la cerca

 Hi ha diversos criteris de classificació Es poden subdividir en orgànics i inorgànics, si es té en consideració la seva composició química, ja sigui orgànica o bé inorgànica segons disposin o no d’almenys d’un enllaç químic carboni-carboni Una altra forma alternativa de subdividir-los, és en base a que la seva presència en el medi estigui legislada o no Els primers es denominen com a prioritaris i els segons emergents Els prioritaris es caracteritzen perquè els seus efectes nocius són coneguts i contrastats A més, el llistat de compostos regulats poden variar d’un continent a l’altre EUA, UE…

Vida i obra Estudià a Oriola Es doctorà en teologia i es llicencià en dret exercí d’advocat a València 1778-80 i des del 1780 a Madrid on ocupà diversos càrrecs a la cort En iniciar-se la guerra del Francès fou nomenat fiscal de la chancillería de Granada 1790, però, en caure aquesta en mans dels francesos, s’adherí al seu bàndol i passà a Madrid com a membre del Tribunal Suprem Seguí els francesos a la fi de la guerra i s’establí a Bordeus, on publicà una Histoire des Cortès d’Espagne 1815, n’existeix una traducció castellana del 1834, crítica de les corts de Cadis durant el Trienni…

Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà culturalment…

Desenvolupament enciclopèdic La vida de Suen a la recerca del mític Emperador serveix com a pretext per a mostrar la Xina del s XVII com a nucli d’una novella de formació en la qual el protagonista passa per la ignorància, la temeritat, el càstig, el coneixement i la prudència El viatge de Suen constitueix una allegoria de la vida humana forjada sota el patró dels clàssics i els precedents de l’existencialisme europeu, com és ara la narrativa de Kafka Empès pels relats orals del vell Sato, el jove Suen deixa un dia el seu poble amb l’objectiu de prostrar-se davant l’Emperador…

Situació Vista d’aquesta notable construcció, amb la porta adovellada oberta al nivell del sòl ECSA - J Bolòs Casa forta situada al costat de l’ermita de Santa Cristina, al vessant sud d’una muntanya, prop del coll de la Rubiola, davant de la plana del Baix Penedès Mapa 34-17446 Situació 31TCF695703 Des de la carretera que va del Vendrell a Valls, havent passat el trencall de la Bisbal i havent fet poc més d’1 km, cal agafar una pista de terra que surt a mà esquerra i s’enfila pels carrers d’una urbanització carrers de la Cerdanya i de la Garrotxa, fent ziga-zaga En arribar al nivell de Santa…

Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, escrivà, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera de funcionari reial i home de lletres el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina —enregistrava lletres i documents expedits per la reina i li escrivia també algunes missives— En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I…

Desenvolupament enciclopèdic Seguint les pautes ideològiques de l’època, Ramon Llull pretengué integrar la cavalleria, la militia , dins del projecte general de l’Església Així, la concepció cavalleresca de Llull, tot i que no arriba a les posicions extremes de sant Bernat, que justifica la violència si cerca el bon fet, o l’arrogància de sant Pere Damià, que pretenia convertir els cavallers en veritables monjos, vol integrar el cavaller en la societat medieval i encara que Llull reconeix també, efectivament, la licitud de la violència en determinades situacions, aspira a imposar als…

Vida i obra Estudià teologia a Barcelona i ingressà en la Companyia de Jesús L’any 1767 era mestre de retòrica a Vic quan fou expulsat juntament amb la resta de religiosos de l’orde, i s’establí a Ferrara, on desenvolupà una vehement activitat literària en el gènere apologètic Al marge de diverses oracions llatines, la seva principal –i única– obra és Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’Indie contro i pretesi filosofi e politici per servire di lume alle storie de’signori Raynal e Robertson 1780 Publicada a Venècia, fou traduïda al castellà dos cops, la primera per Pedro…

Menor d’edat a la mort del seu pare 1162, no accedí a la política activa fins vers el 1181, quan, arran de l’assassinat del seu germà el comte Ramon Berenguer IV de Provença 1181, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó, germà gran seu, el nomenà comte de Provença amb la missió específica de defensar el comtat de la cobejança del comte Ramon V de Tolosa Ambdós germans, Alfons I i Sanç, dirigiren uns quants anys conjuntament la lluita contra la casa de Tolosa i els seus aliats occitans 1181-85 fins a la signatura d’un tractat de pau i treva, després de la qual Sanç fou destituït com a comte de…

Les notícies d’aquest banc són molt fragmentàries L’autor només ha disposat dels documents publicats pel Butlletí Oficial de la Província de Tarragona , d’algunes referències de premsa barcelonina i d’algunes de contingudes al “Diario de Tarragona” Resten per aclarir moltes coses del que va ser el tercer banc d’emissió de Catalunya Nota de l’autor El banc d’emissió 1864-1874 Un Decret de 25 de juny de 1864 autoritzava la creació del Banc de Tarragona La concessió es feia a favor de cinc persones, dues de les quals passaran a la Junta de Govern Les altres tres eren Joaquim Rius i Espaina, Joan…