Resultats de la cerca
Es mostren 579 resultats
Escola de Nàutica de Barcelona
Escola creada a Barcelona el 1769 per la Junta de Comerç, acceptant l’oferiment de Sinibald Mas i Gas per dirigir una escola de pilotatge.
Inicialment installada a la Barceloneta, passà a la Llotja 1774 fins a la dissolució de la junta 1847 En aquest primer període, l’escola, gratuïta, tingué una gran vitalitat i en sortiren homes com Agustí Canelles Després del 1847 fou agregada successivament a l’institut d’ensenyament mitjà i a l’Escola Industrial Barcelonesa la seva categoria decaigué, fins a la seva dissolució per part del govern l’any 1868 La diputació se’n feu càrrec 1870 i, amb el nom d’Escola Provincial de Nàutica, s’installà novament a la Llotja fins el 1918, que passà a un pis dels Porxos d’En Xifré, al pla de Palau L…
l’Alcúdia de Crespins
l’Alcúdia de Crespins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, situat a la plana regada de l’esquerra del riu Cànyoles.
És drenat pel riu dels Sants, el qual neix dins el terme, a l’abundant font dels Sants, a l’indret d’una antiga ermita dedicada a sant Abdó i sant Senén Aquest curs d’aigua rega una part important de les hortes de la Costera els termes de Canals i de l’Alcúdia de Crespins utilitzen les séquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars Al regadiu 478 ha hom conrea tarongers, figueres, moresc, blat, cacauets, patates, cotó, etc al secà, oliveres i garrofers Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris La indústria té, en canvi, molta importància…
Cambres Agràries de Catalunya
Agronomia
Organisme vigent del 1993 al 2014 amb atribucions consultives i de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya en matèries d’interès agrari.
Era un tipus de cambra d’agricultura El seu funcionament i la seva estructura es regien per principis democràtics Hi eren representats les organitzacions professionals agràries o els sindicats agraris, elegits mitjançant llistes tancades Era composta de quatre cambres, corresponents a les quatre províncies catalanes, cadascuna de les quals tenia vint-i-cinc membres que formaven el Ple, el qual en constituïa l’òrgan sobirà A més de les funcions de representació i de consulta, podien també exercir competències delegades en els termes establerts pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca…
Francesc Cabana i Vancells
Historiografia catalana
Estudiós del sector bancari català i de la història empresarial catalana.
La seva activitat intellectual i professional se centrà ben aviat en l’anàlisi de la feblesa de les institucions financeres catalanes i en la reconstrucció de la història de la seva decadència Els seus primers treballs quedaren recollits en el llibre La Banca a Catalunya Apunts per a una història 1965 Dins la mateixa línia s’emmarcà el seu segon llibre, Bancs i banquers a Catalunya capítols per a una història 1972 Posteriorment, ha analitzat l’evolució i desaparició del Banc de Barcelona i de Banca Catalana, dues de les entitats financeres més emblemàtiques de la història…
Pau Garsaball i Torrents
Cinematografia
Actor.
Vida El 1935 entrà d’amagat dels seus pares a l’Institut del Teatre, encara que els estudis quedaren interromputs per la guerra i la mobilització de la lleva del biberó En tornar, reprengué la formació teatral i el 1941 debutà en La casa de la Troya de la companyia de Paco Melgares A Madrid triomfà interpretant nombrosos papers de galant, fins que el 1946 tornà a Catalunya per representar obres en català amb la companyia de Pius Daví En la dècada del 1950 dirigí el teatre Romea de Barcelona i hi actuà També comprà el Capsa 1969, i hi estrenà un dels seus grans èxits, El retaule del flautista…
Ivo Salzinger
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista alemany.
Estudià teologia a Dillingen 1692-94 i a Ingolstadt 1694 Canonge regular a l’abadia de Reichesberg, fou preceptor del comte Antoni de Würben i entrà en contacte amb la teologia lulliana El 1709, després d’un discutit viatge a Anglaterra en cerca de manuscrits, s’establí com a capellà a la cort del comte palatí Joan Guillem a Düsseldorf, el qual convencé de finançar i promoure la impressió sistemàtica de l’obra de Ramon Llull Mort aquest el 1716, el substituí en el mecenatge l’arquebisbe i elector de Magúncia Lotari Francesc de Schönborn, i passà a residir a Magúncia La notícia fou molt ben…
Adrià VI
Cristianisme
Nom que adoptà Adriaan Floriszoon, conegut també per Adrià d’Utrecht, en esdevenir papa (1522-23).
Havia estat degà de la Universitat de Lovaina i preceptor del futur emperador Carles V El 1515 es traslladà a la península Ibèrica per tal de gestionar la qüestió de la successió de Ferran el Catòlic a favor de Carles, que fou efectivament nomenat rei de Castella i de Catalunya-Aragó, el 1516, a la mort de Ferran II Fou bisbe de Tortosa 1516-22, cardenal 1517 i inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1517-22 i del regne de Castella 1518-22 a partir d’ell, aquests dos càrrecs quedaren definitivament units en una sola persona Ordenà les primeres disposicions…
Joan Givanel i Mas
Història
Erudit especialitzat en cervantisme, premsa catalana i teatre.
Començà les carreres de ciències, de farmàcia i de filosofia, que deixà per l’escultura Deixeble de Sangenís i Nobas, guanyà una primera medalla a l’Exposició Universal del 1888 Tornà a la Universitat de Barcelona on fou deixeble de Manuel Milà i Fontanals i destacà com alumne de l’erudit cervantí Clemente Cortejón, amb qui organitzà, l’any 1905, els actes del tercer centenari del Quixot El 1907 publicà la valuosa edició crítica L’enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha Conservador, des del 1914, de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya, publicà el catàleg de la collecció…
Banc del Penedès SA (Vilafranca) (1921-1943)
Banc del Penedès Pacià Amiguet obrí la seva casa de banca, al final del segle XIX, a Vilafranca del Penedès El 1917 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona, però morí al cap de pocs mesos La seva successió quedà assegurada en constituir-se seguidament Filles de Pacià Amiguet, Societat en Comandita, amb un capital de 200 000 pessetes Participaven en el capital les filles de Pacià, Francesca i Rosa Amiguet, i també alguns empresaris vilafranquins Fèlix Mestres, Josep Parés i Peregrí Güell El 1921, Filles de Pacià Amiguet presentà la suspensió de pagaments, ja que tenia el seu…
pubillatge
Folklore
Festa instaurada l’any 1960 per l’Obra del Ballet Popular que consisteix a atorgar anyalment a una localitat el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana, com a reconeixement als seus mèrits vigents o a la seva projecció futura per al foment i la difusió de la sardana.
La primera ciutat pubilla fou Girona La festa adquirí ràpidament un fort impuls i hom creà al seu entorn una sèrie d’actes preceptius, ja iniciats a Girona, amb el missatge al món sardanista i la concessió de la medalla al mèrit sardanista El 1961, en la proclamació de Lleida, hom implantà també el nomenament de la Pubilla Universal de la Sardana a una jove vilatana —acompanyada de les seves dames d’honor— distinció que ostenta amb les arres del pubillatge, símbol que es bescanvien cada any les pubilles entrant i sortint El 1963, amb el nomenament de Manresa, els pubillatges prengueren un…