Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Funció i activitat de l’intestí gros
Fisiologia humana
A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…
Dieta en cas de trastorns hepàtics
El fetge desenvolupa una funció essencial en el procés de la nutrició de l’organisme Així, entre altres factors, hi intervé mitjançant l’elaboració i la secreció de la bilis que participa, al seu torn, en la digestió dels greixos ocupa un lloc preferencial en el metabolisme o transformació dels nutrients, ja que la majoria d’aquests, després d’ésser assimilats per l’organisme, són immediatament captats i processats pel teixit hepàtic i depura la sang de nombroses substàncies que es produeixen durant el metabolisme dels nutrients i l’acumulació de les quals podria produir trastorns en diversos…
Quist i pseudoquist pancreàtic
Patologia humana
És anomenada quist una lesió, generalment esfèrica, que correspon a una mena de sac tancat ple de líquid, la paret del qual es compon de teixit epitelial i el contingut inclou fonamentalment líquid secretat per les mateixes cèllules de revestiment El quist pancreàtic , o quist localitzat al pàncrees, és una lesió poc freqüent, en alguns casos congènita, és a dir, existent ja des del naixement, com s’esdevé en la fibrosi quística del pàncrees, o bé forma part de tumors benignes o malignes molt estranys El pseudoquist pancreàtic és una lesió molt semblant però que, a diferència del quist…
Trastorns càrdio-vasculars durant l’embaràs
Patologia humana
El funcionament de l’aparell càrdio-vascular, constituït pel cor i els vasos sanguinis, per l’interior dels quals circula la sang, també es modifica durant l’embaràs Els trastorns d’aquest aparell són deguts fonamentalment a dues causes D’una banda, les hormones secretades durant la gestació provoquen la relaxació dels músculs de les parets dels vasos sanguinis, la qual cosa fa que es dilatin D’altra banda, durant l’embaràs s’incrementa extraordinàriament la circulació sanguínia per l’úter, a causa del mateix creixement de l’òrgan i al desenvolupament de la placenta, on es forma una extensa…
Infart agut d’intestí prim
Patologia humana
És anomenat infart agut d’intestí prim , o infart intestinal agut , la necrosi o mort d’un sector més o menys ampli d’aquest òrgan, que s’esdevé a conseqüència d’un episodi d’ isquèmia intestinal aguda , és a dir, una disminució sobtada de la irrigació sanguínia d’aquest òrgan Així, en aquestes circumstàncies, els teixits afectats per la isquèmia no reben l’aportació d’oxigen que els és necessària per a mantenir el metabolisme i per tant es necrosen Aproximadament en un 90% dels casos, la isquèmia intestinal aguda, i per tant l’infart intestinal agut, es produeixen a conseqüència d’una…
El que cal saber del prolapse genital
Patologia humana
Els prolapses genitals femenins constitueixen un grup de trastorns deguts a una debilitat de la fixació dels òrgans continguts en la pelvis, caracteritzats per la protrusió anòmala en la vagina d’algun d’aquests òrgans, com l’úter, la bufeta urinària o el recte Hom diferencia diversos prolapses genitals segons els òrgans que en són afectats el prolapse uterí, en què l’úter davalla i produeix en major o menor grau per l’interior de la vagina l’hèrnia vaginal anterior, o cistocele, en què davalla un sector de la paret vaginal i una porció de la bufeta urinària, i l’hèrnia vaginal posterior, o…
Alimentació de la dona durant el postpart
L’alimentació de la dona durant aquest període s’ha d’adaptar a les necessitats del seu organisme i també a les del seu fill, en el cas que l’alleti L’alimentació durant els primers dies del puerperi es decideix d’acord amb el procés del part Si el part s’esdevingué per via vaginal i sense anestèsia general, la dona pot prendre líquids immediatament, i a les 2 o 3 hores ja podrà prendre algun aliment sòlid És recomanable que durant els primers dies l’alimentació sigui lleugera per a evitar que es produeixi una distensió de l’abdomen Si es va realitzar una anestèsia general, la dona no podrà…
Hèrnia inguinal
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia inguinal la protrusió o la sortida anormal de teixits o segments d’òrgans abdominals cap al conducte inguinal, una regió anatòmica que se situa a l’engonal, per sota dels teixits cutanis i per davant de diversos músculs, i per la qual circulen diversos elements, com el conducte deferent en els homes, que comunica els testicles amb la uretra Aquest trastorn, molt més freqüent en els homes que en les dones, pot ésser afavorit o desencadenat per diverses circumstàncies, com una predisposició genètica a patir-ne, lleus alteracions anatòmiques que es produeixen en el…
Abscés ano-rectal
Patologia humana
Definició És anomenada abscés ano-rectal una lesió infecciosa caracteritzada per la formació d’una cavitat anormal als teixits pròxims al conducte anal o al recte —és a dir, la darrera porció de l’intestí gros—, l’interior del qual s’omple de secrecions purulentes, que es troba separada dels teixits sans propers per una capa de teixit més compacte La majoria dels abscessos ano-rectals es manifesten amb molèsties locals com ara dolor, envermelliment i inflamació de la zona Tanmateix, però, en alguns casos només es presenten símptomes de tipus general com febre i decandiment Els abscessos ano-…
Diverticle de Meckel
Patologia humana
El diverticle de Meckel constitueix una dilatació anormal de la paret intestinal, en forma tubular, que es localitza propera a la zona d’unió de l’intestí prim amb l’intestí gros, és a dir, on es troba l’apèndix cecal o cec, i que es produeix quan, per raons desconegudes, el conducte vitellí, el conducte que comunica el cordó umbilical amb l’intestí del fetus, no es collapsa del tot després del naixement En aquests casos, doncs, la paret del conducte vitellí, d’una estructura semblant a la de la paret intestinal, forma una dilatació o diverticle allargat, la base del qual desemboca…