Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Lluís Homar i Toboso
![](/sites/default/files/media/FOTO/242570.jpg)
Lluís Homar i Toboso
© Filmax
Teatre
Actor de teatre.
Comencà la seva formació fent teatre amateur als Lluïsos d’Horta i després passà a formar part del teatre independent amb la companyia Teatre de l’Escorpí El 1976 fou membre fundador del Teatre Lliure , on desenvolupà la seva trajectòria professional intervenint en la major part dels espectacles i on adquirí una sòlida formació com a actor en treballar amb directors com F Puigserver, Ll Pasqual, P Planella i C Gandolfo Simultàniament al seu treball professional, continuà la seva formació assistint a nombrosos cursos monogràfics a l’lnstitut del Teatre i també a l’escola HB Studio de Nova York…
Les característiques morfològiques dels peixos
El concepte de «peix» La gran diversitat de peixos que existeix, l’enorme quantitat d’individus que en formen les poblacions, la multitud de diferents tipus biològics i d’adaptacions ecològiques que poden presentar, són qüestions notables i encara força desconegudes En alguns ambients marins, com ara l’escull corallí, viuen moltes espècies d’osteïctis i condrictis la fotografia, feta a la mar Roja, mostra un aspecte d’aquesta formació tropical, i permet d’observar la presència de representants de les famílies de perciformes que hi són més característiques, com els làbrids i els quetodòntids,…
dent
![](/sites/default/files/media/FOTO/96501.jpg)
Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
Les adaptacions anatòmiques i fisiològiques dels peixos
Les característiques i les adaptacions antòmiques i fisiològiques El tegument La pell La pell dels peixos és formada per dues capes, l’epidermis i el derma La primera és constituida per diverses capes cellulars, entre 10 i 30 no obstant això, els signàtids, com el cavallet de mar Hippocampus , presenten una epidermis extremament fina 2 o 3 capes de cèllules i, contràriament, la de l’esturió Acipenser sturio pot assolir 3 mm de gruix La capa exterior de l’epidermis sol ésser formada per cèllules esquamoses que constantment són substituïdes per d’altres originades a la zona més profunda,…
L’impacte de l’activitat pesquera sobre els organismes de la mar Catalana
A Catalunya, els darrers vint anys, la pesca ha evolucionat cap a una activitat industrialitzada, amb menys embarcacions però més eficients Tot i que la gestió de la pesca al Principat té com a principi bàsic limitar el creixement de l’esforç de pesca, aquest esforç ha continuat augmentant gràcies a subvencions procedents dels sectors públic i privat, i s’ha intensificat a mesura que els recursos pesquers es reduïen Reconstrucció a partir de les dades oficials disponibles excloent-ne captures no declarades i rebuig de les captures de peix a la mar Catalana al llarg dels darrers…
Tigres de Bengala, lleons de Gujarat
Tigre de Bengala Panthera tigris Corel El tigre de Bengala ha encarnat durant decennis l’estereotip d’animal temible Les pellícules exotitzants, sobrades de fantasia i àvides de públic, i els circs partidaris de l’“encara més difícil” han contribuït decididament a l’afaiçonament d’aquesta imatge El tigre, en efecte, passa per ser la fera devoradora d’humans per antonomàsia té la mateixa mala premsa que els taurons, no pas perquè sí anomenats “els tigres de la mar” I el cas és que, malgrat la documentada existència històrica de tigres efectivament agressius i enllepolits de…
tauró
![](/sites/default/files/media/FOTO/209082.jpg)
Tauró
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Nom donat genèricament als selacis de la sèrie dels pleurotremats, especialment als de grandària mitjana o grossa, bé que alguns, com el peix martell, el porc marí, l’àngel, el peix serra o el peix guitarra no són reconeguts per la gent com a taurons a causa de la seva conformació especial.
Els esculls coral·lins
Les selves oceàniques Els esculls corallins són un cas especial de bioherms o estructures de carbonat càlcic d’origen biològic, resistents a l’onatge Formacions marines com aquestes s’originen dels esquelets cimentats d’organismes vius coneguts com a hermatípics , o formadors d’esculls, i de les seves restes mortals Hi ha esculls construïts per diverses menes d’organismes hermatípics com ara les ostres, els gasteròpodes vermètids, els poliquets serpúlids, les algues del coralligen, particularment rodòfits, els hidrozous i els coralls Aquests últims són, de molt, els més estesos, i formen els…
Els condrictis elasmobranquis: peixos bestinals o bestines
Amb el nom de bestina o peix de bestina es coneix popularment el gran grup dels elasmobranquis taurons, rajades i afins, de característiques externes força uniformes Són peixos quasi exclusivament marins i plagiòstoms això significa que les seves mandíbules són formades per derivats de l’esquelet branquial L’esquelet, tant el dèrmic com l’intern, no és format per teixit ossi sinó per cartílag, més o menys calcificat a l’interior del cos La superfície corporal és constituïda per petites escates o denticles dèrmics de composició anàloga a la de les dents La morfologia general és molt variada,…
Paleontologia 2009
Paleontologia
Exemplar complet de Lepidotes maximus de més de 2 m de llargada, un peix osteicti, com el Guiyu oneiros, però més recent, del Juràssic superior d’Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els placoderms van ser un grup de peixos fòssils cuirassats que constitueixen el taxó germà dels vertebrats amb mandíbules Gnathostomata Descobertes recents van permetre saber que molts tipus de placoderms eren vivípars i presentaven fertilització interna En concret, la troballa d'una pelvis ossificada de l'espècie de placoderm Incisoscutum ritchiei va mostrar que l'anatomia d'aquesta regió era diferent en mascles…