Resultats de la cerca

Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució geogràfica,…

A Catalunya, els darrers vint anys, la pesca ha evolucionat cap a una activitat industrialitzada, amb menys embarcacions però més eficients Tot i que la gestió de la pesca al Principat té com a principi bàsic limitar el creixement de l’esforç de pesca, aquest esforç ha continuat augmentant gràcies a subvencions procedents dels sectors públic i privat, i s’ha intensificat a mesura que els recursos pesquers es reduïen Reconstrucció a partir de les dades oficials disponibles excloent-ne captures no declarades i rebuig de les captures de peix a la mar Catalana al llarg dels darrers cent anys…

Morfologia La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis , anomenada així perquè és distribuïda per bona part del continent europeu, té la closca llisa i lluent, amb un ratllat groc fi sobre un fons molt fosc Com la tortuga d’aigua que hem anomenat ibèrica Mauremys caspica , la seva àrea de distribució es troba en un procés clar de reducció Jordi Berthold La tortuga d’aigua europea té una closca que pot arribar a mesurar més de 20 cm de longitud és deprimida i oval, més ampla a la part posterior i amb una carena vertebral en els animals joves La closca dorsal i el plastró són units mitjançant…

Morfologia La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada La tortuga mediterrània té una closca d’uns 20 cm de longitud, dorsalment molt bombada, més ampla a la part posterior i sovint desigual Presenta una escata còrnia grossa a la punta de la cua, curta i cònica, dues plaques supracaudals i no té esperó a les cuixes El seu cap és robust i pla, i els ulls…

A les Galápagos no hi ha pinsans Però Darwin, en el seu “ Journal of Researches during the Voyage of HMS ‘ Beagle ’” 1845, escrigué “Els altres ocells terrestres pertanyen a un grup singular de pinsans semblants els uns als altres per la configuració del bec, la seva cua curta, la forma del seu cos i el seu plomatge … En considerar aquesta diversitat de conformacions dins d’un petit grup d’ocells tan semblants, podria bé creure’s… que una sola espècie s’ha modificat per tal d’atendre missions distintes” Els “pinsans” de Darwin eren geospizins, un grup de fringíllids pròxim al dels pinsans…

Els sistemes aïllats El concepte bàsic d’illa és simple i intuïtiu un fragment de terra envoltat d’aigua per tots costats Però no menys intuïtivament el concepte ha estat aplicat tradicionalment a moltes altres realitats que tenen en comú el fet d’estar separades de les altres realitats equivalents per una altra realitat, en alguna mesura antitètica, que els envolta És així com es pot parlar d’illes de cases envoltades per carrers espai privat enfront d’espai públic, illes de vianants espais sostrets del sistema de circulació viària motoritzada, illes de verdor espais boscats envoltats de…

Regions zoogeogràfíques L’àrea mundial dels rèptils és més reduïda que la dels amfibis perquè llur tegument impermeable no els permet d’hivernar sota l’aigua per evitar el fred El mapa mostra els límits septentrionals assolits per representants de certes famílies de rèptils dels Països Catalans a Euràsia Maber, original dels autors, amb dades de Goin, Goin i Zug Les regions zoogeogràfiques en què ha estat dividida la superfície dels continents han estat exposades a la part dedicada als amfibis També són vàlides aquí les raons que es donaren pel que fa referència a l’origen d’aquestes regions…

A l’antiga Xina, les ‘dents i els ossos dels dracs’, fòssils de mamífers, s’utilitzaven per a fer preparats medicinals, i els ‘anells de pedra’, probablement fragments d’ossos tubulars petrificats de dinosaure, eren utilitzats pels pescadors com a oportunes plomades per a les xarxes Eren fòssils fets aflorar pel treball secular de l’aigua i el vent, com també pels sovintejats sollevaments geològics De tots els jaciments que fornien aquests preciosos materials, els més cèlebres són els cementiris de dinosaures del Cretaci superior a Mongòlia, al desert de Gobi No és corrent trobar a la Terra…