Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
poesia trobadoresca
Literatura
Poesia escrita pels trobadors en llengua vulgar occitana durant els segles XII i XIII.
La poesia trobadoresca, doncs, es caracteritza perquè és escrita en llengua vulgar, entesa per tothom, és lírica i és obra d’individus d’identitat coneguda La simultaneïtat d’aquests tres factors la distingeix de la producció dels anteriors poetes cultes en llengua llatina de l’èpica, els texts més antics de la qual es remunten al segle anterior i de la lírica popular, d’autor anònim La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d’unes 2500 poesies escrites durant els segles XII i XIII per poetes nascuts a la Gascunya, al Llenguadoc, a Provença, a l’Alvèrnia i al Llemosí, als quals…
CC
Partit polític
Col·lectiu sorgit el 1954 com a espai de trobada, reflexió i formació en els medis catòlics catalanistes.
No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics escoltisme,…
Arquitectes o ebenistes?
Anaven molt de pressa En un sol dia, exactament en un dia i una nit, aixecaven una església imposant Passava a la Rússia medieval i encara durant els segles XVII i XVIII, quan la comunitat havia fet el vot d’erigir un temple com a prometença en cas d’epidèmia, d’incendi o de mala collita En un no res, al cim d’un turó de vista privilegiada, o al bell mig del més escollit dels paisatges, sorgia l’església com per art d’encantament Era un portent, però no pas un miracle la construcció es feia de troncs, eren esglésies de fusta prefabricades De fet, les ciutats russes d’aquells temps eren…
Els trens interminables
La Rússia tsarista i els Estats Units vuit-centistes tenien ben poques coses en comú Però en termes territorials compartien un problema l’estepa o la praderia ocupaven el cor de la seva superfície Mals camins ancestrals en el cas rus i rutes a penes fressades en el nord-americà, separaven, més que no pas unien, els dos extrems dels seus immensos territoris Fins que la invenció del segle obrí les portes del gran canvi travessa a travessa, la via fèrria assegurà els confins orientals de l’imperi per als uns i arribà a la costa occidental per als altres El ferrocarril transsiberià recorre 7 416…
Castell de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Detall de l’aparell de la bestorre o edificació circular de l’extrem est del castell EFS El castell de l’Aguda és situat al cim d’una muntanya que s’alça a la banda nord de la vall del Llobregós, sobre la població de Torà, on conflueixen les rieres de Llanera i de Cellers amb el Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG6733123 Si seguim la carretera C-1412 que va de Torà a Ponts, a 1 km de la primera població surt a mà dreta una pista de terra que s’enfila fins al veïnat de l’Aguda JBM Història La primera menció del lloc de l’Aguda data de l’any 1024, en què en un judici celebrat a…
La travessa de l’Atlàntic
Les emigracions massives cap a Amèrica i cap a Austràlia, impulsades per les míseres condicions de vida de les classes treballadores europees del segle XIX —de les quals la fam a Irlanda de 1846-48 fou un exponent tan eloqüent com tràgic— i per l’atractiu de l’enriquiment fàcil que prometien les febres de l’or californiana i australiana, com també l’expansió del comerç del te amb l’Extrem Orient, provocaren un trànsit marítim sense precedents en la història Dos milions d’irlandesos i centenars de milers d’europeus d’altres procedències travessaren l’Atlàntic entre el 1840 i el 1860, la…
Els cònsols de Perpinyà
“Que tots aquells que veuran i escoltaran la present sàpiguen que nosaltres, la gent de la vila de Perpinyà, la que habita i resideix en aquesta vila, amb l’acord i amb la voluntat de Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó i comte de Barcelona, nosaltres nomenem entre nosaltres cinc cònsols en la dita vila de Perpinyà, a saber, Ermengol Gros, Esteve de Vilarasa, Bernat de Solatico, Vidal de Narbona i Jaume Andrea, de la manera que, de bona fe, aquests protegeixin, defensin, governin i dirigeixin tot el poble de la vila de Perpinyà, tant els menors com els majors, i que regeixin els seus béns…
El Castelló (Vinçà)
Art romànic
Situació El munt informe de pedres que es veu a la imatge és el resultat de l’esfondrament de l'antiga fortificació coneguda com el Castelló ECSA - A Roura El Castelló és un pujol cònic, al final d’un petit serrat, vora la riba dreta de la Tet, vers l’extrem occidental de la cubeta de l’embassament de Vinçà Té una forma i una alçada semblants al puig que hi ha a l’altre extrem de la mateixa riba del pantà, a llevant, el qual té al cim l’església romànica de Sant Pere de Bell-lloc Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 46” N - Long 2° 31’ 54” E Pel vessant meridional d’aquest serrat passa la…
Santa Agnès de la Farrera dels Llops (Anserall)
Art romànic
Situació Interior de l’absis d’aquesta antiga església ECSA - M Anglada Aquesta església es troba a 1 200 m d’altitud, al vessant de tramuntana de les aigües que donen al barranc de Civís La capella està totalment aïllada, a uns 700 m del casal de la Farrera dels Llops Mapa 34-10215 Situació 31TCG722978 Per arribar a l’indret, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia dedicada al castell de la Farrera dels Llops MAB Història Gairebé no hi ha notícies històriques sobre aquesta església El lloc de Farrera, citat a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, era possessió de la…
Catalans a Cuba: comerç i emigració
Instruccions per a la collocació d’esclaus en un vaixell, sd MMB L’entrada dels catalans dins de l’imperi espanyol a Amèrica es produí molt tard, al segle XVIII Ara bé, cap al final del set-cents diverses colònies de catalans s’havien consolidat notablement en alguns enclavaments americans, en particular a les àrees del Carib, el golf de Mèxic i el Riu de la Plata En les primeres dècades del segle XIX aquesta presència de catalans s’intensificà, la qual cosa va comportar un augment de la seva importància econòmica Dos factors ho justifiquen la penetració important dels catalans en el tràfic d…