Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Andorra

Estat
Estat del SW d’Europa que limita al N i l’E amb França i al S i l’W amb Espanya; la capital és Andorra la Vella.
La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els pobles,…
La Noguera
Situació i presentació La comarca de la Noguera, composta per 30 municipis, té una extensió total de 1 784,06 km 2 És la comarca més extensa de Catalunya La seva superfície és força superior a la de la segona comarca en extensió, l’Alt Urgell, i supera de llarg l’extensió mitjana de les comarques catalanes 783 km 2 La grandària del territori noguerenc no es correspon, però, amb un terreny particularment apte per a la implantació i l’activitat de l’home, i la comarca es presenta com un espai més aviat poc poblat Fins el 1988 la comarca era composta de 35 municipis i tenia una extensió total…
L’organització religiosa de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
Introducció A la Ribagorça, un territori marginal, la cura d’ànimes restà majoritàriament en mans de les comunitats religioses i de la iniciativa particular En aquest context, prosperaren tant les immunitats monàstiques com els patrons laics d’esglésies, encapçalats pels mateixos comtes, mentre que l’estructura episcopal va haver d’obrir-se pas amb grans dificultats i, en realitat, només va poder reeixir a partir de la implantació de la reforma gregoriana que delimità i destrià la jurisdicció eclesiàstica Així doncs, el pes de la tradició explica en bona part la importància de monestirs i…
Expressions i refranys
A A Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes A boca de mener A bon fat i a mal fat, ajuda-t’hi la meitat A cau d’orella A cent anys, coteta verda A cinquanta anys, pocs banys A l’abril, cada gota en val mil A l’estiu, tota cuca viu A la casa, per a estar-hi bé, hi ha d’haver tres vells l’amo, el vi i el porc A la dona mai li falta pa i l’home va a captar A la dona treballadora no li fa res que el marit se li mori A la primera el rei perdona, a la segona perdona el papa i a la tercera ningú no s’escapa A la taula i al llit, al primer crit A la tercera va la vençuda A la terra de Cucanya, qui més…
Els bisbes d’Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Just 527-546 Subscriu com a bisbe d’Urgell al concili segon de Toledo, de l’any 527, i al de Lleida del 546 Era germà d’altres tres bisbes Justinià de València, Nebridi d’Egara Terrassa i Elpidi d’Osca És autor d’un comentari al Càntic dels Càntics PI, 67, cols 961-994, de dues epístoles adreçades al metropolità de Tarragona, Sergi, i al diaca Just, relacionades amb l’obra anterior, i d’un sermó a llaor del màrtir sant Vicenç Fou venerat públicament a la Seu d’Urgell molt abans del segle XI, en què tenia un altar dedicat a la catedral Simplici 589-599 Consta que assistí al concili tercer de…
El Pla d’Urgell
Situació i presentació La comarca del Pla d’Urgell, de 305,10 km 2 , fou creada l’any 1988 El cap comarcal és la ciutat de Mollerussa Es troba situada enmig d’una plana, per la qual cosa els límits de la comarca administrativa no tenen cap correspondència amb els geogràfics i responen simplement als orígens senyorials dels límits dels termes que la integren Els setze municipis que formen la comarca del Pla d’Urgell pertanyien, segons la Divisió Territorial de Catalunya aplicada el 1936, reinstaurada el 1987, a les comarques que actualment envolten el Pla Els termes de Linyola, Bellvís i el…
L’art romànic a l’Alt Urgell
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia A la comarca de l’Alt Urgell, fins a l’actualitat, no hi havia hagut gairebé cap estudi arqueològic, pel que fa a l’època medieval Tanmateix, després dels treballs fets per A Villaró, V Roca, M Terré i V Hurtado per a aquest volum, ara sabem de l’existència de nombrosos oppida que, potser en algun cas, resten cronològicament a cavall entre el món antic i el món medieval, de diversos pobles abandonats, d’hàbitats troglodítics, de sepultures excavades a la roca i d’altres de llosa, de camins, de colomars, etc Comencem parlant dels castells Una…
L’administració dels béns i de la justícia de l’Alt Urgell
Art romànic
Els canvis en la propietat dels béns S’ha de tenir present que en aquest període es produí un conjunt de transformacions socials, econòmiques i mentals amb un reflex en el marc jurídic En aquest aspecte el segle XI fou crucial La progressiva desaparició de la petita propietat pagesa tingué, en la comarca que ens ocupa, clars inicis ja al segle X La constitució del patrimoni de la seu urgellesa condicionà en bona part aquest procés d’absorció, o almenys de control i obtenció de rendes que, com es veurà en un altre apartat, van adoptar formes diverses i que cal relacionar amb les càrregues…
L’Urgell
Situació i presentació La comarca de l’Urgell, de 579,73 km 2 , comprèn un total de 20 municipis Les segregacions municipals establertes per la Generalitat de Catalunya el 1987 i 1990 van fer que sis dels vint-i-sis municipis que la componien canviessin de comarca El 1987 els municipis de Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, Vilanova de Bellpuig i Utxafava passaren a formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell, mentre que el municipi de Montornès de Segarra s’agregà a la comarca de la Segarra segons una disposició del 1990 Així doncs, la comarca va perdre extensió 93,25 km 2 La…
El camp
L’accés a la terra i el control dels recursos La naturalesa proporciona recursos naturals a les persones, uns recursos que, convenientment transformats, serveixen per a satisfer les necessitats de menjar, vestir, habitatge i lleure, entre d’altres La forma que adopta l’aprofitament de la naturalesa depèn del nivell de coneixements que se’n tingui com són les terres, quines plantes són comestibles, si se’n coneix el cicle vital per a conrear-les, si se sap en quines èpoques plou i no plou, etc i, d’aquest coneixement, en surt una tecnologia que permet aprofitar els recursos que la natura posa…