Resultats de la cerca

Comprèn, doncs, el Camp de Morvedre, l’Horta i la Ribera Alta, i inclou, per tant, la capital del País i les ciutats de Sagunt i d’Alzira El parlar apitxat ensordeix les articulacions següents la prepalatal africada sonora ž en l’ortografia tj o j , l’alveolar fricativa sonora z en l’ortografia, entre altres posicions, s o z darrera consonant i l’alveolar africada sonora z ortografia tz aquests sons són identificats amb els sords corresponents s ortografia tx , s ortografia s o -ss- i ŝ ortografia ts Així mateix, la v etimològica i ortogràfica es pronuncia bilabial, oclusiva b o fricativa…

Durant el s XIV i fins a mitjan s XV es mantingué a tot el Vèneto la tradició bizantina o maniera greca que s’havia desenvolupat i enriquit amb noves aportacions des de l’alta edat mitjana La influència, primer, de l’escola florentina a través de l’obra que Giotto executà a Pàdua i l’acceptació, després, de l’estil gòtic internacional, introduït a Venècia per Gentile da Fabriano, determinaren el canvi de direcció dels artistes venecians cap a les formes renaixentistes Entre els representants d’aquesta primera etapa cal citar Paolo i Lorenzo Veneziano, Iacobello del Fiore, Iacopo i Gentile…

L’agrupació d’instruments en categories sdut a terme, ja des de l’antiguitat, per les necessitats de la pràctica musical o de la seva descripció i estudi Aquestes necessitats han donat origen a diferents criteris de selecció, segons el context cultural en què s’hagin produït En el seu sentit més actual, classificar els instruments significa establir categories seguint criteris organològics organologia basats en principis científics Malgrat les seves limitacions, el sistema de classificació establert per C Sachs i E von Hornbostel classificació  Hornbostel-Sachs és, encara avui, el més…

N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…

S’hi inclouen en aquest grup els instruments de corda fregada violí, violoncel, contrabaix i els de vent clarinet, oboè, flauta, trompeta En termes físics, l’acció de l’instrumentista es descriu com una aportació constant d’energia Ara bé, aquest flux energètic constant no és capaç de donar lloc a un moviment oscillatori de la corda en el cas dels cordòfons o la columna d’aire en el cas dels aeròfons Cal un fenomen físic que el transformi en flux pulsant o oscillant perquè pugui actuar adequadament sobre l’element vibratori Aquests requeriments es poden entendre fàcilment a través del…

En acoblar-se la vibració de l’aire interior de la caixa amb la del generador del so, aquesta actua com a ressonador amplificant el so de l’instrument i determinant-ne la qualitat En la majoria dels instruments cordòfons, com la guitarra, el violí o les cítares en general, la vibració dels generadors del so, les cordes, es transmet a la taula harmònica mitjançant el pont, peça on aquestes recolzen La vibració de la taula posa en moviment l’aire interior de la caixa harmònica, que vibra en unes freqüències de ressonància determinades per la nota de la corda, les característiques acústiques de…

Estudià el batxillerat a l’institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar Becat per la diputació provincial, el 1930 es traslladà a Barcelona per estudiar filosofia i lletres i visqué a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí unes edicions de poesia A la Universitat fou deixeble de Carles Riba, mantingué una estreta amistat amb Salvador Espriu, al mateix temps que establí relació amb Joan Teixidor, Eduard Valentí i Joan Vinyoli, entre d’altres Entre el 1927 i el 1929 ja havia publicat diversos poemes de to més aviat escolar i costumista —la…

En els tambors populars, poden portar bordons totes dues membranes Els materials emprats per als bordons són diversos cordill de cànem en tamborins populars, tripa, filferro teixit o trenat, seda entorxada, etc El material dels bordons de la caixa actual depèn de l’ús a què és destinat l’instrument Normalment els de les bandes militars són de tripa, i els de l’orquestra, de filferro teixit, mentre que els de la música de ball són de filferro trenat, lleuger i sensitiu El sistema emprat per a tensar-los també és variable, i va des d’una simple clavilla de fusta -una vareta roscada, un cargol o…

Escultura d'esteatita representant un ós polar Corel - M Beedell Algunes botigues de les ciutats canadenques i nord-americanes, o fins i tot europees, ofereixen escultures fetes pels inuits Solen ser bellíssimes representacions artístiques d’animals o d’escenes de caça, més rarament de figures humanes, en posicions sovint forçades o inusuals Cadascuna reflecteix, és clar, el geni personal de l’artista afaiçonador, però totes comparteixen aquesta singular disposició dels volums i una textura indefectiblement blanquinosa, mat i porosa, o bé grisosa, compacta i lluent D’on surten aquestes…

L’antiga botzina, formada per una pera de goma que, a través d’una llengüeta, insuflava aire en el tub, emprada com a avisador als primers temps de l’automòbil, ha estat substituïda per la botzina elèctrica d’alta freqüència , coneguda altrament per clàxon, actualment la més usual, i per la botzina electropneumàtica i la botzina pneumàtica , en les quals la membrana sonora és moguda, respectivament, per l’aire comprimit provinent d’un compressor accionat per un motor elèctric o per l’aire exterior aspirat pel tub d’admissió del motor al qual és connectada la botzina