Resultats de la cerca

Vida El 1939 la seva família es traslladà a França i després a Mèxic i s’hi acabà nacionalitzant Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Guadalajara Exercí de docent a l’Instituto Politécnico Nacional IPN en literatura i periodisme El 1961 dirigí el suplement cultural de "La Opinión" i feu de redactor en cap de les publicacions "IPN" i "Solidaridad" collaborà a "Siete", "Otro Cine", "La República", "La Palabra y el Hombre" i "Hoy", i als diaris "El Universal" i "El Sol de México" 1977-80 Feu comentaris per a la ràdio i la televisió Com a actor feu de secundari a Calzonzín inspector…

Pere Alier i Vidal La Ilustració Catalana , 1911 Els Alier venien de Vichy, la ciutat francesa situada al departament d’Alier, i s’installaren al començament del segle XVIII al llogaret anomenat Tartera, que pertany al municipi de Das Cerdanya Una casa pairal amb la data 1717 recorda aquesta primera generació dels Alier catalans, que feien de pagesos El primer d’ells es deia Pere, un nom que es repetirà a la família A la tercera generació hi ha un Francesc Alier, possiblement un cabaler, que deixà la casa del pare i es dedicà al comerç de merceria i de teixits Primer a la mateixa Cerdanya i…

El doctor Tolrà La família Tolrà Josep Tolrà i Avellà nasqué a Cabrils Maresme Es casà amb Emília Carles i Tolrà, també del mateix poble Metge de professió, es dedicà a la indústria Ocupà dos molins en el riu Ripoll, a Castellar del Vallès A Cabrils hi havia tradició tèxtil com a la majoria de poblacions del Maresme, a la primera meitat del segle XIX Una indústria artesanal, amb màquines mogudes per mules i cavalls El 1842 un Jaume Tolrà era un petit teixidor a Cabrils, parent probablement del nostre biografiat Josep Tolrà estudià medicina i s’interessà especialment per la química Com a metge…

El terme, tot i no ésser gaire elevat, és molt accidentat al NW hi ha el tossal Gros i una sèrie d’eminències de 100 a 200 m alt, i, al S, s’aixeca el puig Llorençà 445 m alt, cim cretaci i nummulític arquejat, càrstic i parallel a la costa, que cau sobre la mar en penya-segats, anomenats morres i morros El litoral, desproveït de platges, presenta els accidents de la cala del barranc de la Viuda, la punta de l’Aldera i la cala dels Tests La circulació superficial es redueix al barranc Roig i al de la Teulera i d’altres d’insignificants Hi ha prop de 200 ha de garriga, propietat…

El sector de ponent és accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa roques Negres 578 m alt, coll de la Bassa 505 m alt, serra del Bovalar 638 m alt i sector oriental de la serra de la Creu 778 m El sector de llevant, més pla, s’estén al llarg de la riba dreta de la rambla de la Viuda límit amb el terme de la Vall d’Alba, a la Plana Alta, entre les confluències amb el riu de Montlleó límit amb el terme de Culla, a l’Alt Maestrat i amb el barranc de les Olles límit amb el terme de Costur Al sector oriental hi ha 2200 ha de muntanya improductiva i 200 ha de bosc…

S'inicià a televisió l’any 1977, per a la qual realitzà El túnel i Mala racha , i més tard Total 1985 En cinema ha dirigit Pares y nones 1982, El bosque animado 1987, premi Fantasporto i menció d'honor al Festival de Sant Sebastià, Amanece, que no es poco 1988, que es convertí en un clàssic del surrealisme cinematogràfic, La viuda del capitán Estrada 1991, La Marrana 1992, Tocando fondo 1993, Así en el cielo como en la tierra 1995, La lengua de las mariposas 1999, Goya al millor guió adpatat i premi Ondas la millor director, el curt  Primer amor 2000, La Educación de las hadas…

Es donà a conèixer amb Entrando en fuego santas inquietudes de un colegial 1904 i Morbideces 1908 El 1915 fundà la tertúlia del cafè Pombo, freqüentada per escriptors i artistes, com Gutiérrez Solana, Manuel Abril, Lluís Bagaria i altres, que motivà les cròniques de Pombo 1918 i La sagrada cripta de Pombo 1926 El 1937 s’establí a Buenos Aires A Ramonismo 1927 definí una estètica pròpia, un dels principals elements de la qual és la greguería , consistent en una imatge en prosa que epigramàticament presenta una visió personal i sorprenent de la realitat i que ha estat conreada a Greguerías 1917…

Joan Pibernat obrí la seva fàbrica d’objectes de ferro el 1868, al carrer de la Cadena de Barcelona Feia principalment llits de ferro i també bàscules i caixes fortes El 1877 tenia fàbrica i botiga als números 8 i 10 del carrer d’Avinyó Portada d'un catàleg de productes fabricats per Joan Pibernat, 1886 Dels llits de ferro, un article fàcil de venda i que no exigia cap tècnica especial, passà a la fabricació de grans caixes de cabals i bàscules Va obtenir el privilegi de fabricació a Espanya de les bàscules model Chameroy, que es distingien per imprimir automàticament el pes en un paper o…

Filla de l’escriptor i activista való Christian Beck 1879-1916, es llicencià en dret Afiliada al Partit Comunista, tingué una joventut molt difícil pel suïcidi de la seva mare, la desaparició del seu marit, comunista jueu, probablement a mans dels nazis 1940 i uns anys viscuts en la pobresa Les seves novelles tenen un acusat component autobiogràfic, sovint centrat en aquests anys El 1948 publicà la seva primera novella Barny , que cridà l’atenció d’ André Gide , el qual la contractà com a secretària 1950 i l’encoratjà a continuar escrivint El 1952 guanyà el premi Goncourt amb…

Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví  Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat…