Resultats de la cerca

Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol anomenar insectes…

Malgrat que hi ha una gran varietat d’operacions i d’eines o, fins i tot, de màquines-eines que poden ésser emprades per a ajustar o per a construir peces, i malgrat que hom no pot parlar d’un ordre seqüencial gaire definit, les operacions d’ajustatge poden ésser classificades en operacions de traçament, de desbast i d’enformament, d’acabat i de mesura i verificació Les operacions de traçament tenen per objecte dibuixar sobre el material de partida o en la peça de fosa, la forma que hom vol obtenir, tot assenyalant-ne les superfícies límit i marcant-ne els eixos o els centres geomètrics, o…

Les flors són exclusives i característiques de les fanerògames Des del punt de vista morfològic, la flor és considerada com un eix caulinar de creixement definit sobre el qual van inserits els òrgans de la reproducció estams i carpels i generalment òrgans accessoris pètals i sèpals, de funció protectora o per a atreure pollinitzadors Les peces florals van sobre un eixamplament caulinar receptacle o tàlem , disposades en verticils o cicles flor cíclica o en hèlix flor acíclica Normalment hi ha quatre verticils distints, que, de fora a dins, són el calze, format pels sèpals, d’aparença foliar…

L’os bru Ursus arctos és inconfusible per les seves grans dimensions, ja que és el més gran dels carnívors dels Països Catalans Té el cap fort, amb orelles amb borrissol i de contorn arrodonit, pèl llarg i espès, cua curta, potes grosses, plantes dels peus i les mans nues i cinc dits a totes les extremitats Té les molars carnisseres a penes diferenciades i és habitual que perdi les primeres molars José M Cerezo L’os bru ibèric és un carnívor de grans dimensions els mascles poden arribar a superar els 300 kg de pes La longitud del cos cap inclòs és de 150-200 cm, la de la cua inferior als 15…

El durbec Coccothraustes coccothraustes ostenta un nom justificadíssim, car el seu bec, que utilitza per a trencar nous i altres fruits de clofolla dura, en efecte, és singularment robust i gros És el més gran dels fringíllids ateny 18 cm L’exemplar fotografiat procedeix del Montseny Vallès Oriental Joaquim Reberter És un reproductor molt rar als Països Catalans hi ha tan sols algunes dades de cria a la Vall d’Aran, tots dos Pallars, el Solsonès, les Alberes, i alguna dada antiga de l’interior de les comarques centrals valencianes A l’hivern és un visitant escàs, si bé cada any se’n pot…

El capsigrany Lanius senator és de la mida de l’escorxador i el més comú del seu grup Sol veure’s parat als cables del corrent elèctric, al costat de les carreteres, des d’on vigila el pas d’insectes, els quals caça i penja de les punxes dels esbarzers a la manera típica dels ocells del seu grup El caracteritza el color castany clar del cap, amb una franja negra al davant, que baixa pels costats, travessant l’ull, i el color blanc i negre de la resta del mantell A la femella de la fotografia, presa a l’Encanyissada delta de l’Ebre s’observa el color blanc de davant del cap, tocant el bec,…

El botxi Lanius excubitor és més gros que l’escorxador ateny 24 cm, i es reconeix pels colors grisencs del mantell, el negre de les ales i la taca allargassada de la zona de l’ull Al dibuix s’aprecia la llargada de la cua i la forma del bec, alhora que s’illustra l’hàbit alimentari d’aquest depredador d’insectes i rosegadors Aquesta qualitat de depredador, que és ben manifesta en la forma del bec i de les potes, es complementa amb la seva manera de menjar, comparable a la dels rapinyaires, perquè fixen la presa amb la pota, i hi recolzen tot el tars al damunt, mentre l’estripen i en van…

La guatlla Coturnix coturnix té la particularitat d’ésser l’única gallinàcia migradora, cosa ben coneguda dels amants de la caça efectivament, nia i roman tot l’estiu a les nostres terres i baixa després cap a l’Àfrica, quan ve el fred La seva imatge és característica de color terrós, ratllada al dors, petita ateny només 18 cm igualment n’és el cant de reclam del mascle, que descobreix la seva presència dins dels rostolls i els conreus Oriol Alamany Durant l’època de la cria, la guatlla ocupa sense excepció els hàbitats que li són adients arreu dels Països Catalans sempre és un ocell…

L’esparver cendrós Circus pygargus és un dels nostres esparvers, una de les característiques del qual és el seu costum de fer el niu a terra, com es veu a la fotografia, en camps de conreu o en herbassars És difícil de distingir de l’esparver d’estany pròpiament dit Circus cyaneus , bé que en el mascle, en vol, s’aprecia el color grisós del carpó que li és característic, contra el carpó blanc d’aquest Xavier Ferrer Als Països Catalans l’esparver cendrós és una espècie estival en pas i un nidificant localitzat Els principals nuclis reproductors a Catalunya es troben a les comarques de l’Alt…