Resultats de la cerca
Es mostren 1300 resultats
braç eclesiàstic
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de l’estament eclesiàstic.
El primer en dignitat i precedència, sovint el seu representant era el qui, en nom de tots els braços, responia a la proposició del monarca El constituïen les grans dignitats eclesiàstiques, que representaven tant el poder espiritual de l’Església com, en bona part dels seus titulars, el poder feudal al Principat la jurisdicció territorial eclesiàstica representava més de la quarta part del país, en població i en territori A les corts del Principat n'eren integrants ordinaris l’arquebisbe de Tarragona, que el presidia, els altres bisbes del Principat, els capítols catedrals representats per…
Baltasar Calafat i Danús
Cristianisme
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma Antilullista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós 1730, alguns sermons 1730-32 i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la conquesta d’Orà, i deixà inèdita una…
,
Sant Feliu de Lledó (Lledó d’Empordà)
Art romànic
Aquesta església, que fou parròquia fins l’any 1929, és situada a la part més alta de la vila de Lledó i a l’exterior nord-est d’aquesta La primera notícia documental que tenim de Sant Feliu data de l’any 1017, bé que aquesta església ja devia fer molt de temps que existia L’any 1109 consta que fou donada pel bisbe al priorat de Santa Maria de la mateixa vila L’edifici actual fou fet construir pel prior Tomàs Verdaguer al segle XVIII No hi ha restes de cap edifici anterior En una sepultura de la sagrera de Sant Feliu, prop del mur oriental de l’església, fou descobert un encenser…
Santa Maria d’Amposta
Art romànic
Aquesta església, al sector antic d’Amposta, prop del castell i l’Ebre, és la parròquia principal i més antiga de la vila L’edifici actual es començà a construir el 1773 i no s’acabà fins vers el 1875 Els seus orígens són, però, molt anteriors El 1097, molt abans de la conquesta, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona va fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès de l’església d’Amposta En les butlles papals dels anys 1098 i 1120 hom confirma a Sant Cugat del Vallès l’església “ Sancti Sepulcri et Sancte Marie de Emposta ” Malgrat els drets del monestir de Sant Cugat, una vegada…
Castell de Merli (la Pobla de Roda)
Art romànic
Els pocs vestigis d’aquest castell es localitzen vora l’antiga església parroquial, en un espadat que domina el poble de Merli Tot i que ens manquen proves documentals és lògic suposar que d’antuvi aquest lloc estigué lligat als senyors de la vall de Lierp De fet, Berenguer Gombau amb la seva família i els homes de Merli foren els fundadors de l’església parroquial de Santa Maria, consagrada el 1122 Al principi del segle XIII el castell de Merli era infeudat a Guillem de Capella, la qual cosa confirmà el 1212 Pere el Catòlic a favor de la seva vídua, Ermessenda d’Erill, segons fur i costum de…
Sant Pere del castell de Castellnou dels Aspres
Art romànic
Situada dins el castell de Castellnou, correspon a l’actual sala gran d’aquest castell Documentada des del 1020 “Sanctus Petrus de Castronovo, ecclesia Sancti Petrí, Sancte Crucis et sepulchrum Domini intramuros de Castronovo” fou el lloc d’assentament d’un priorat augustinià esmentat des del 1091, en temps de la reforma gregoriana Els canonges pertanyien a l’orde de Sant Ruf Aquest priorat tingué vida fins a la supressió dels canonges augustinians, l’any 1592, moment en què el seu patrimoni fou atribuït, com Serrabona, al capítol de Solsona Segons Alart, el prior i els…
Francesc Oliver
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Traduí al català La belle dame sans merci d’Alain Chartier la versió, malgrat el canvi d’octosíllabs a decasíllabs, és fidel i reeixida, i palesa una gran compenetració amb el poema francès L’autor d’aquesta traducció s’ha identificat amb un cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem atestat els anys 1459 i 1461 com a comanador de Torres de Segre i lloctinent general del Gran Prior de l’Orde de Catalunya, personatge de vida atzarosa, que és recordat a la Glòria d’Amor del també hospitaler fra Bernat Hug de Rocabertí i que se suïcidà per amor a Violant Lluïsa de Mur…
,
El Sepulcre (Peralada)
Art romànic
Situació A 4 km al nord-oest de la vila de Peralada, prop de la riba esquerra del Llobregat d’Empordà, hi ha el Mas del Sepulcre, on es conserven les restes de l’antic priorat dels cavallers de l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem Mapa 258M781 Situació 31TEDG991853 Per arribar-hi hom pot seguir el mateix camí que indiquem per a Sant Nazari de les Olives Poc abans d’arribar a aquesta església, cal agafar un trencall, a mà esquerra, i seguir el camí, vora el qual hi ha el Mas del Sepulcre, que és a poca distància del marge esquerre del riu Llobregat d’Empordà També hi porta un camí que surt de…
cartoixà | cartoixana

Les cartoixes dels Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde contemplatiu fundat per sant Bru el 1084 a Chartreuse, diòcesi de Grenoble.
El nucli primitiu fou un grup de cabanes bastides entorn d’una capella Malgrat la posterior construcció d’un monestir, el cenobi conservà l’estructura de celles individuals i independents, prototip de totes les cartoixes posteriors A partir de la fundació 1091 d’una nova cartoixa a la Torre, Calàbria, l’orde es difongué considerablement i arribà a tenir 282 comunitats Sant Bru no dictà cap regla El cinquè prior de Chartreuse, Guigo, compilà 1128 les Consuetudines , que reberen successives aprovacions i modificacions amb les Additiones 1259 de Basili, els Nova Statuta 1368 de…
Sant Pere de Paçà
Art romànic
Situació L’església de Sant Pere es dreça al centre del poble de Paçà Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 48” N - Long 2° 48’ 41,4” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà, per la N-9 i la D-40, la qual s’uneix a la N-9, a mà dreta, al lloc dit Oliu PP Història Paçà s’esmenta per primera vegada dins un document del 8 de febrer del 801, pel qual una dona, Maura, i el seu fill Adenar venien a Castellà I, abat d’Arles, la terra que van heretar dels seus pares, aprisiadors, al territori de Paçà “ villa que nuncupant Pasar ”, al comtat de Rosselló, sobre la via pública anomenada Francisca En un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina