Resultats de la cerca
Es mostren 1730 resultats
Sant Pere dels Forcats
Art romànic
És l’església parroquial del poble homònim, situat al pla de la Perxa Des de la darreria del segle IX, aquest temple fou possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en l’escriptura de donació que feren, l’any 877, la comtessa Ermessenda, vídua del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, els seus fills, Guifré, Radulf i Miró, i la comtessa Quíxol muller de Miró Consta, segons el document, que entre d’altres béns li cediren l’església de Sant Pere amb els delmes, les primícies i totes les oblacions que li pertanyien “ Et in portu Inforcatos donamus ipsam ecclesiam Sancti Petri cum…
Sant Esteve de Lluç (Santa Llocaia)
Art romànic
Lluç és un llogaret situat al nord-est de Santa Llocaia, prop del límit amb Er i Sallagosa, al sud del coll de Lluç L’església del lloc havia tingut consideració de parròquia fins a la Revolució Francesa Fou una dependència del monestir de Ripoll L’any 888, el comte Guifré el Pelós, havent edificat el cenobi de Santa Maria de Ripoll, li donà com a dotació, entre altres béns, la villa de Lluç i els seus termes i adjacències Guifré l’havia comprat a un tal Sesenand, que la tenia gràcies a un precepte reial Un precepte del rei carolingi Lotari del 982, donat a precs de Sunifred,…
Santa Susanna (Riner)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Riner, durant molts segles fou una capella rural o, com a màxim, sufragània, i no fou fins temps moderns que adquirí funcions parroquials Les primeres notícies d’aquesta església es troben en el testament de Rotrudis, publicat l’any 1027, en el qual aquesta dama deixà un molí, un cup i una tona a Santa Susanna, i altres béns a la resta d’esglésies del terme del castell de Riner Aquesta església fou donada pel senyor del castell de Riner, Hug Dalmau, fill de Dalmau Isarn, el qual era nebot de l’esmentada Rotrudis Així consta al testament del citat Hug…
serf | serva
Història
Persona sotmesa a la situació de servitud, habitual en la població camperola de l’occident medieval.
El serf estava en una estreta subjecció respecte a un senyor o gran propietari, a través d’un vincle personal o territorial —habitualment ambdós juxtaposats— que li limitaven notablement la llibertat de domicili, fins a arribar a una adscripció a la gleva que conreava, amb caràcter vitalici i àdhuc hereditari iuniores, solariegos, collazos, homes propis , etc, segons les diferents nomenclatures peninsulars Anomenat també, sovint, serf de la gleva , restà adscrit a la terra de tal manera que, a més de no poder abandonar-la, era venut o donat juntament amb ella, com si en formés part Per raó d…
Crònica del Racional
Historiografia catalana
Crònica de fets memorables generals i locals esdevinguts a la ciutat de Barcelona, escrita en llatí, i que abraça el període 1334-1417, per diversos autors, més a base de documents que com a cosa viscuda.
El conjunt és molt variat i ple d’amenitat Tant per l’extensió de les seves anotacions, com per l’època a què fan referència, aquesta obra ocupa una posició intermèdia entre els cronicons i els dietaris El primer autor anònim fou el responsable de la primera part de la crònica, des de la primera anotació, referent al 23 de febrer de 1334, fins a l’anotació 159 referent a l’any 1384 Les notes 160 a 211 sembla que corresponen a una segona mà, i recullen altres documents i manuscrits de l’escrivania del Racional Les notes 212 a 238 corresponen a una tercera mà L’anotació 238, referent al 2 de…
,
Umberto Bossi

Umberto Bossi
Política
Polític italià.
Després d’estudis inacabats de medicina i de dret, a mitjan anys setanta inicià la seva trajectòria política en el moviment autonomista del nord d’Itàlia El 1982 fou cofundador del partit federalista Lliga Autonòmica Llombarda, que el 1989 canvià el nom pel de Lega Nord LN, partit que fonamentava el seu programa en la protesta per la corrupció política al sud d’Itàlia, el drenatge fiscal del nord i la burocràcia de Roma Diputat al Parlament italià 1987-2004, el 1989 fou elegit secretari general de la LN, i en les eleccions locals a la Llombardia del 1990 situà el partit en segon lloc Amb el…
Sudan del Sud 2012
Estat
Les relacions tenses amb el Sudan a causa de les diferències en l'estatut de l'enclavament d'Abyei en els límits fronterers entre els dos estats i en les tarifes pel pas del petroli per l'oleoducte, els combats a Jonglei i les dificultats econòmiques, degudes a la manca d'ingressos, van marcar el primer any de vida del Sudan del Sud, independent des del 9 de juliol de 2011 Per llimar diferències, els caps d'estat dels dos països, el sudanès, Umar al-Baixir, i el sud-sudanès, Salva Kiir, es van reunir al setembre a Addis Abeba, Etiòpia En la reunió van acordar crear una zona desmilitaritzada…
Singapur 2013
Estat
L’any 2013, la ciutat estat de Singapur va continuar immersa en l’estabilitat econòmica i les reformes graduals del Govern de Lee Hsien Loong Al gener, l’executiu va presentar el projecte de pressupostos per al període 2013-14, amb la previsió d’un superàvit de 2400 milions de dòlars de Singapur, i de polítiques destinades a reduir les desigualtats de renda a través d’un sistema fiscal progressiu, l’expansió de la despesa en polítiques de salut i l’increment dels subsidis per a treballadors amb baixos ingressos i per a la gent gran El Govern també va anunciar més inversions Un any més, els…
Noruega 2017
Estat
El país va tenir un protagonisme involuntari a escala europea, atès que la referència al model noruec va estar molt present en el debat del Brexit Tant determinats sectors del Regne Unit com també de Brusselles semblen mirar-se amb bons ulls que, si més no en la transició, la relació entre Londres i Brusselles sigui la mateixa que hi ha actualment entre Oslo i la Unió Europea Noruega no pertany a la UE de fet, ho ha rebutjat explícitament en dos referèndums 1974 i 1994 Però sí que forma part de l’Espai Econòmic Europeu EEE i de l’Associació Europea de Lliure Comerç EFTA Al marge d’aquest…
Noves tecnologies i noves dependències
Educació
Les noves tecnologies són un signe normal d’un progrés que pot ampliar les teves possibilitats de comunicació i ajudar-te molt en els estudis No han de comportar cap problema si en fas un ús controlat, però, si n’abuses, poden tenir efectes negatius Els avantatges Els avantatges que, en general, poden comportar les noves tecnologies de la informació i la comunicació són Fàcil accés a informació necessària per als estudis o d’interès general Desenvolupament d’habilitats i capacitats Nova pràctica relacional sense necessitat de presència física El mòbil com a medi de pertinença i d’integració…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina