Resultats de la cerca
Es mostren 831 resultats
Argentina 2011
Estat
Cristina Fernández va assumir a l’octubre el seu segon mandat com a presidenta de l’Argentina © Presidencia de la Nación Argentina Les eleccions generals van ocupar gran part de l’agenda política de l’any perquè, a banda del procés intern d’elecció dels candidats que fan els partits polítics, la legislació argentina obliga a fer unes primàries simultànies entre tots els candidats a ser president D’aquesta manera el procés electoral es va allargar des del començament d’any fins a les generals del 23 d’octubre, passant per les primàries del 14 d’agost En aquest context, la presidenta, Cristina…
Argentina 2012
Estat
Després de guanyar les eleccions de l'any anterior amb un ampli suport, la presidenta, Cristina Fernández, va començar el nou mandat reforçant el caràcter personalista del seu estil de govern Però al principi d'any va haver de fer front a un càncer que la va tenir retirada del càrrec durant un mes, situació que va fer trontollar els esquemes del poder, molt concentrat per sobre d'una bigarrada coalició de diferents tendències, i van ressorgir els moviments entre els líders de l'oficialisme davant una previsible successió Finalment, Fernández va poder seguir presidint el Govern i continuà…
Veneçuela 2012
Estat
El president de Veneçuela va celebrar la nova victòria en les eleccions presidencials del mes d’octubre © Ministerio del Poder Popular para la Comunicación y la Información Gobierno Bolivariano de Venezuela Les eleccions presidencials de l'octubre van ocupar la major part de l'agenda política del 2012, i per primera vegada en uns quants anys es va detectar una relativa incertesa sobre els resultats i el futur polític del país La polarització política va continuar sent molt alta, i més encara en un any electoral en el qual l'oposició va aconseguir actuar com una gran coalició presentant un…
Climent Asols i la Companyia Fabril de Carbons Elèctrics
Acció de l’empresa Climent Asols i Bovets creà la primera fàbrica catalana i de l’Estat de carbons elèctrics el 1898 Ell era, aleshores, un industrial del sector tèxtil, que passà sense traumes al sector del material elèctric La fàbrica s’installà al terme de Castellgalí Bages El seu despatx de cotoner al carrer de Bergara, núm 5, de Barcelona, es convertí en el despatx d’un fabricant de carbons elèctrics En el canvi influí considerablement l’acció i els coneixements tècnics de l’enginyer Cruset, que fou el director de la fàbrica Amb el canvi de segle, l’enllumenat per electricitat està…
Primeres accions davant d’una urgència
La primera persona que presencia una situació d’urgència mèdica hauria d’assumir la responsabilitat de socórrer la persona, o persones, la salut de la qual estigui en perill Per a alguns professionals, com ara policies i bombers, aquesta responsabilitat constitueix una més de les seves funcions, i el control definitiu dels trastorns de salut correspon als professionals sanitaris Tanmateix, qualsevol persona, encara que no sigui un d’aquests professionals, ha d’ésser capaç d’actuar davant d’una urgència en benefici de la salut de les persones afectades Per tal que la primera assistència d’una…
escenografia
Escenografia de Fabià Puigserver per a l’obra Kean de J.P. Sartre (Teatre Romea, Barcelona, 1985)
© Fototeca.cat
Teatre
Conjunt d’elements que s’afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima; inclou les decoracions, els figurins, l’attrezzo, el mobiliari i la luminotècnia.
En podem fixar l’origen a Grècia segle V aC Hom considera Agatharcus de Samos inventor de les decoracions teatrals, pintades ja en perspectiva sobre telons collocats entre dues torres Les decoracions gregues representaven palaus o temples, amb pòrtic alt, columnes, pedestals i frontispici, per a les tragèdies, i habitacions de dos pisos amb annexos a cada banda, per a les comèdies Les decoracions romanes primitives eren de tres classes tràgica, còmica i satírica, i hi figuraven temples, palaus, tombes, roques i altars Els canvis, poc freqüents, eren fets mitjançant uns prismes triangulars,…
1891-1913: Creixement econòmic i diversificació productiva
Retorn al proteccionisme i liquidació de l'imperi Etiqueta de Morell Castanys i Companyia El nou aranzel proteccionista de l’any 1891 inaugura el període final del segle XIX, tancat per l’inici de la Primera Guerra Mundial el 1914 El canvi de la política comercial espanyola, que segueix les de molts altres països europeus pel camí d’imposar taxes de duanes en defensa de la producció interior, vindria a ser un pas emblemàtic de l’anomenada “virada nacionalista del capitalisme espanyol” Els anys 1896 i 1906 l’aranzel encara fou reforçat i, en distints moments, algunes mesures de caràcter més…
bisturí elèctric
bisturí romà, actual i elèctric
© Fototeca.cat
Instrument quirúrgic emprat per a seccionar els teixits per mitjà de l’electricitat d’alta freqüència (10-200 megacicles), i que provoca alhora una coagulació dels teixits dels llavis de la incisió, la qual cosa evita les hemorràgies capil·lars.
És constituït per un elèctrode, que pot ésser agut, obtús o bé esfèric, muntat sobre un mànec aïllador i adaptat a un generador elèctric Hom l’utilitza per a fer raspats, escarificacions, biòpsies, obertura de quists, abscessos i bubons També és molt indicat en intervencions sobre òrgans molt vascularitzats ronyó, fetge, cervell, tiroide, genitals
geoelectricitat
Geologia
Branca de la geofísica que estudia les propietats i els fenòmens elèctrics que tenen lloc a la Terra, entre els quals tenen una importància especial els atmosfèrics i els que s’esdevenen, d’una manera natural, al sòl terraqüi (electricitat tel·lúrica).
les Guilleries

El relleu suau i ondulat del massís de les Guilleries
Pau Pares (CC BY-SA 2.0)
Massís
Massís muntanyós situat a l’extrem NE de la Serralada Prelitoral Catalana, travessat pel Ter, repartit entre les comarques d’Osona i la Selva.
La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina