Resultats de la cerca
Es mostren 906 resultats
literatures africanes
Literatura
Amb els noms de negres, negroafricanes o, simplement, africanes, hom designa les literatures que han estat desenvolupades pels africans de l’àrea subsahariana.
Aquesta discrepància de noms prové, entre d’altres raons, de la diversitat d’enfocament i, sobretot, de la manca d’una base documental prou àmplia sobre una matèria complexa i polèmica que, de fet, no començà a ésser recollida fins a l’últim terç del s XIX i estudiada en una època més recent Fins aleshores, i per l’absència de llengües escrites, aquestes literatures havien romàs en un estadi oral, la qual cosa impedia de comprovar-ne la riquesa i l’estructura sociològica en què recolzaven El fet de comptar amb veritables professionals com el griot , poeta i músic ambulant per una banda i la…
Sistema immunitari
S’anomena sistema immunitari , o impròpiament immunològic el conjunt format per un ampli grup d’elements orgànics —diversos tipus de teixits, cèllules i molècules proteiques presents a la sang— que a través de nombrosos mecanismes constitueixen la defensa de l’organisme contra elements estranys potencialment perillosos, fonamentalment els microorganismes Per tant, també és anomenat sistema de defensa orgànica De fet, encara que no puguem observar-ho directament, i fins i tot sense que en siguem conscients, estem desenvolupant una lluita constant per la nostra supervivència davant de multitud…
El que cal saber del peu pla
Patologia humana
El peu pla és un defecte del peu que consisteix en una disminució de l’altura de la volta plantar i en la desviació del taló cap enfora Igualment, el peu pla és un trastorn músculo-esquelètic molt habitual Probablement, hi ha una predisposició a ésser-ne afectat en el conjunt dels éssers humans, perquè els peus no s’han adaptat del tot encara al bipedisme A més d’aquesta predisposició general, les causes més freqüents són la laxitud excessiva dels lligaments del peu i la debilitat dels músculs de la cama i el peu En una gran majoria de casos, el peu pla no comporta molèsties acusades Els…
Francisco de Zamora Peinado
Historiografia catalana
Funcionari i escriptor.
Vida i obra Seguí la carrera judicial i de molt jove fou nomenat alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Destaca per dues obres un dietari dels viatges realitzats per Catalunya i un qüestionari format per 143 preguntes sobre geografia, economia, història, vida quotidiana, etc que havia de ser contestat pels pobles, caps de corregiment, valls, territoris senyorials, etc, de Catalunya Segons alguns autors, les dues obres estarien estretament relacionades, ja sigui perquè els viatges li inspiraren la realització de les enquestes, o bé perquè volgué comprovar-ne in situ les…
Ariadna al laberint grotesc
Literatura catalana
Recull de contes de Salvador Espriu, publicat el 1935.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra ha tingut cinc edicions amb variants que han modificat les narracions o bé n’han augmentat el nombre Així, els vint-i-set contes de la primera edició foren ampliats amb quatre de nous a la segona 1950 En la tercera 1975, hi inclogué una narració que funciona a mode de proemi “L’home jove i el vell”, on l’autor dramatitza la història textual del llibre i la seva evolució com a escriptor El recull, tal com el presenta revisat després de les successives edicions, no és exactament el mateix que el del 1935, ja que Espriu no es limità a polir-lo formalment, sinó…
sistemàtica
Biologia
Branca de la biologia que estudia la classificació dels éssers vius en grups de diferent categoria a partir, sobretot, d’anàlisis filogenètiques i d’altres criteris morfològics, fisiològics, ecològics, embriològics, taxonòmics, etc.
els quatre vivents
Bíblia
Nom amb què són coneguts els quatre éssers celestials (amb cara de lleó, vedell, àguila i home) que en la visió d’Ezequiel i a l’Apocalipsi acompanyen la carrossa de Jahvè.
Representen probablement els quatre punts cardinals o els vivents més nobles de la creació, bé que tradicionalment des de sant Ireneu hom hi veu una figura dels evangelistes tetramorf, que escamparen l’evangeli a tots quatre vents
eó
Història
Religió
Entre els gnòstics, cadascun dels éssers eterns intermediaris entre la divinitat, de la qual procedeixen per emanació, i el món sensible, els quals, com més s’acosten a aquest, més es degraden.
màgia
Etnologia
Història
Ciència oculta que pretén de produir efectes amb l’ajut d’éssers sobrenaturals o de forces secretes de la natura i que pot ésser utilitzada per tothom qui en conegui les pràctiques.
Això la diferencia de la bruixeria Cal distingir la màgia blanca , anomenada també illusionisme, que té com a finalitat de fer fugir els mals esperits o de guarir les persones que n'han estat víctimes, i la màgia negra , que pretén de sotmetre els mals esperits i les forces sobrenaturals malèfiques per tal de fer-ne els instruments d’empreses homicides Al món antic hom considera que Pèrsia era el centre principal de les pràctiques de màgia L’Església considerà la màgia un producte del dimoni i prohibí als cristians que la practiquessin alguns però, ho continuaren fent A la Itàlia…
La cèl·lula
La cèllula eucariota forma i estructura Una ceba és constituïda d’esquames carnoses i concèntriques anomenades bràctees, que contenen aigua i substàncies de reserva en abundància Si observem atentament entremig de les bràctees, trobarem una pell fina i transparent, que es pot treure fàcilment És com un tel, humit, aparentment homogeni quan s’observa a ull nu Però si observem aquesta pell fina al microscopi veurem que és formada per polígons allargats, els uns enganxats als altres com les rajoles del terra són les cèllules Si hi tirem una gota de colorant per exemple una solució iodurada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina