Resultats de la cerca
Es mostren 641 resultats
El funcionament ecològic de les selves plujoses
El cicle de la matèria Si l’anatomia de la selva plujosa és marcada per l’elevada diversitat que presenta, la seva fisiologia es caracteritza pel seu enorme dinamisme La selva plujosa és una màquina metabòlica trepidant que fa ostentació de la seva puixança tot o quasi tot és a la vista, res o ben poca cosa passa sota terra Així com els sòls dels boscos temperats són un contenidor de nutrients i un reactor que governa la fisiologia forestal, manifestada a penes en una part aèria barroca però nutritivament modesta, els sòls de la selva plujosa gairebé només són la peanya de l’ecosistema La…
bioremediador
Biologia
Agent biològic, com ara bacteris i fongs, utilitzat per a degradar les substàncies contaminants —tant d’origen orgànic com inorgànic—, que transformen en productes no tòxics, inofensius per als humans i sense efectes ambientals indesitjables.
paxil·làcies
paxil·làcies Paxil·le tòxic
Drew Henderson (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Família d’agaricals, inclosa a vegades en l’ordre de les boletals, que comprèn fongs amb esporocarps grossos o mitjans, de colors castanys, amb espores brunes o negres, i de làmines decurrents i fàcilment separables.
El paxille tòxic Paxillus involutus té un barret gran, que arriba als 25 cm de diàmetre, amb el marge enrotllat i la superfície vellutada i brillant, de color marró vermellós Làmines un pèl decurrents, de color crem i tacades de rovell Peu de color més clar que el barret, tacant-se de marró vermellós amb el tacte Consumit en cru provoca intoxicacions molt greus, de vegades mortals Tot i que poc probable, s’ha d’evitar confondre el rovelló amb aquesta espècie
uredinals
Micologia
Ordre de basidiomicets del grup dels probasidiomicets, integrat per fongs paràsits d’angiospermes, caracteritzats perquè tenen cicles biològics complexos, els quals transcorren en un sol hoste (espècies autoiques) o en més d’un (espècies heteroiques).
El cicle, que no sempre és tan complicat, comença a la primavera, quan una teleutòspora forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat Les basidiòspores formades germinen en l’hoste secundari, i en el miceli monocariòtic resultant apareixen els picnidis, formadors de picnidiòspores, espores de tipus conídic Dues hifes monocariòtiques poden unir-se i formar un miceli dicariòtic, en el qual apareixen els ecidis, productors d’ecidiòspores, les quals ataquen l’hoste primari En el miceli dicariòtic resultant de la germinació de les ecidiòspores…
Les ascomicètides amb ascs atípics
Les erisifals cendrades o oïdis Les erisifals són els productors dels oïdis o cendrades que afecten les parts aèries de les plantes superiors, les quals sovint queden recobertes per un miceli blanquinós El dibuix mostra diversos aspectes de la seva biologia A Multiplicació vegetativa cicle anamòríic en el gènere Erysiphe A 1 germinació d’un conidi, creixement superficial del miceli i formació d’haustoris i maduració progressiva dels artroconidis oidiòspores en Erisiphe polygoni A 2 haustori ramificat típic d’ Erysiphe graminis A 3 oidiòspores B Variació del nombre d’ases continguts en un…
Vida i evolució
Fets a mida La Terra és poblada per milions d’espècies diferents d’animals i de plantes Els éssers vius habiten tots els ambients, dels pols a l’equador, els recursos dels quals saben aprofitar de les maneres més variades El seu cos i el seu comportament s’han especialitzat extraordinàriament per a viure N’hi ha prou d’observar amb una mica d’atenció un prat qualsevol en pocs minuts descobrim entre l’herba molts animals, atrafegats en activitats diverses, capaços d’utilitzar de manera particular el que el prat els ofereix La papallona desenrotlla la llarga probòscide per xuclar el nèctar del…
pezizals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets integrat per fongs d’esporocarps en forma de plat o de copa, o proveïts de cama i capell; d’ascs operculats i d’ascòspores hialines, unicel·lulars i uniloculars.
Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat blanca Helvella…
aflatoxina
Biologia
Nom genèric de diverses micotoxines de pes molecular baix (al voltant de 350 daltons), excretades pels fongs Aspergillus flavus, A. parasitus
i A oryzae
sobre cereals i cacauets exposats a la humitat i a temperatures càlides.
Químicament són derivades de la cumarina i del difurà Presenten gran activitat cancerígena en el fetge de l’aviram, del bestiar i de l’home, i inhibeixen la duplicació i la transcripció de l’ADN Són solubles en solvents orgànics i algunes són fluorescents L’estructura de l’aflatoxina B1 és
Els psocòpters: polls dels llibres i afins
Característiques del grup Visió dorsal d’un psocòpter àpter, en una fotografia feta al microscopi electrònic d’escandallatge × 50 Noteu la diferenciació del tòrax i l’abdomen, i el gran desenvolupament dels ulls compostos L’exemplar procedeix d’una mostra de fauna del sòl Marina Blas Els psocòpters són insectes exopterigots de talla reduïda i teguments delicats, normalment poc vistents La seva llargada oscilla, en la major part d’espècies, entre 0,75 i 2,5 mm, encara que alguns arriben a 1 cm de llargada i fins a 2,5 cm d’envergadura alar El cap, relativament gran, amb aparell bucal…
cirurgia arbòria
Fitopatologia
Conjunt de tècniques que amb l’ajut de gúbies i formons tenen per objecte sanejar les parts malmeses o mortes de les cavitats que es fan als arbres, degudes principalment a l’atac de fongs i bacteris.