Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
gos | gossa

Gos
© C.I.C. - Moià
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’aspecte, de forma i de pelatge molt diversos, segons les races.
Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple, continua d’…
Postmaduresa
Definició Es considera que un nounat és hipermadur , post-madur , o nascut postterme quan neix després de les 42 setmanes de la gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual de la mare Freqüència Aproximadament en un 12% dels embarassos el part es produeix després de les 42 setmanes de gestació Tanmateix, si bé es tracta d’un percentatge relativament alt, cal destacar que de vegades es tracta d’un error de càlcul en la data del part i que en la majoria dels casos no es produeixen complicacions derivades del retard del naixement, ja que només en el 10% del total es…
Abscés ano-rectal
Patologia humana
Definició És anomenada abscés ano-rectal una lesió infecciosa caracteritzada per la formació d’una cavitat anormal als teixits pròxims al conducte anal o al recte —és a dir, la darrera porció de l’intestí gros—, l’interior del qual s’omple de secrecions purulentes, que es troba separada dels teixits sans propers per una capa de teixit més compacte La majoria dels abscessos ano-rectals es manifesten amb molèsties locals com ara dolor, envermelliment i inflamació de la zona Tanmateix, però, en alguns casos només es presenten símptomes de tipus general com febre i decandiment Els abscessos ano-…
La llengua
Anatomia humana
La llengua és un òrgan bàsicament musculós, amb molta capacitat de moviment, allargat i cònic, aplanat a la punta, situat longitudinalment sobre la base de la cavitat bucal neix a la part posterior i inferior del sòl de la boca i es projecta cap a l’orifici bucal Té la funció de moure els aliments a l’interior de la cavitat bucal i impulsar-los cap a la faringe, per tal que siguin empassats A més, la llengua intervé igualment en l’articulació de sons Hom hi diferencia diverses porcions la base , també anomenada arrel o porció faríngia , a la qual corresponen els dos terços posteriors, més…
Coit interromput
Definició És anomenada coit interromput una pràctica emprada com a mètode anticonceptiu, dels anomenats "naturals", que consisteix a interrompre el coit poc abans que es produeixi l’ejaculació retirant el penis de l’interior de la vagina de manera que l’esperma es dipositi a l’exterior Fonaments La interrupció del coit és probablement la forma més antiga d’evitar els embarassos no desitjats En qualsevol cas, és la més senzilla de totes, ja que simplement es basa a evitar el contacte de l’esperma, que conté les cèllules germinals masculines, amb l’interior dels genitals femenins, on es poden…
Metabolisme de l’alcohol
Quan hom ingereix una beguda alcohòlica, l’alcohol etílic que hi és contingut s’absorbeix ràpidament en el tub digestiu, travessant les seves parets sense necessitat de sofrir cap transformació prèvia Aproximadament el 20% és absorbit en l’estómac i la resta en l’intestí prim Un cop absorbit, i atès que l’alcohol és soluble en aigua, passa a formar part del plasma sanguini, i arriba amb la sang als diversos òrgans, i també al líquid cefalorraquidi, a l’orina i a l’interior dels alvèols pulmonars en concentracions que mantenen una relació constant amb la de la sang Als 5 minuts de la seva…
urocordats

Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques, amb aspecte de…
retroperitoneu
Anatomia animal
Espai anatòmic situat darrere el peritoneu, on hi ha l’aorta, la vena cava, les glàndules suprarenals, els ronyons amb els urèters, el pàncrees, els ganglis limfàtics, els nervis i una porció del duodè.
mangle
Botànica
Denominació aplicada a qualsevol de les espècies arbòries, sempervirents, que integren el manglar, adaptades a viure en aigües salades o molt salabroses; solen presentar glàndules secretores de sal i, sovint, arrels respiratòries o pneumatòfors.
El mangle roig Rhizophora mangle , família de les rizoforàcies, proveït d’arrels fúlcries i fruits vivípars, és el més característic El mangle verd Sonneratia sp , família de les sonneratiàcies, proveït de pneumatòfors gruixuts, és el que penetra més mar endins El mangle negre Avicennia sp , família de les verbenàcies, contràriament, es fa a la banda més interior, sovint només entollada i, per això mateix, la més salada de totes no és vivípar, però presenta pneumatòfors típics El mangle blanc Laguncularia sp , família de les combretàcies, el menys característic, apareix en latituds o…
La regulació de l'organisme
El paper del sistema nerviós El sistema nerviós té un paper cabdal en l’organisme Regula tant la vida vegetativa, és a dir, les funcions vitals com la respiració, la circulació o la digestió, com la vida de relació, això és, tot allò que ens relaciona amb el món exterior ja sigui de manera concreta percepció d’estímuls o de moviment, per exemple o bé a través de mecanismes més elaborats i abstractes com el pensament, la consciència, l’afecte o la memòria Per acomplir tasques tan vastes i complexes, les cèllules i els òrgans del sistema nerviós tenen una organització i un funcionament del tot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina