Resultats de la cerca
Es mostren 825 resultats
Sant Ròc o Santa Creu de Begòs (Es Bòrdes)
Art romànic
Situació Mur romànic del cantó de tramuntana, embegut dins el presbiteri modern, on hi ha encara, visible una seqüència d’arcuacions cegues, a la part superior de les quals discorre un fris de dents de serra F Junyent-A Mazcuñan L’església es dreça al bell mig del poble, el qual, com Benòs, es troba al vessant dret de la Garona, en un coster també enlairat, però situat més cap al cantó de llevant del terme Mapa 148M781 Situació 31TCH147347 L’itinerari és el mateix que hem indicat per anar a Benòs, des d’on la carretera continua uns 2 kms, fins a arribar a Begòs FJM-AMB Església Es tracta d’…
Sant Pere Sasserra (Biosca)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix avui dia aquesta interessant esglesiola, a desgrat d’estructures adossades que n’alteren el primitiu volum ECSA-E Pablo L’església de Sant Pere Sasserra presideix un petit llogaret situat al nord-est de Biosca És al costat de la masia anomenada el Mas Mapa 34-13 329 Situació 31TCG675379 Per a arribar-hi, cal prendre una pista que surt de Biosca en direcció nord i es dirigeix a Lloberola A uns 4 km cal desviar-se a l’est fins a arribar després d’uns 3,5 km al petit nucli de Sant Pere Sasserra XSB Història Aquesta parròquia fou una dependència del monestir de Sant…
Santa Agnès de la Farrera dels Llops (Anserall)
Art romànic
Situació Interior de l’absis d’aquesta antiga església ECSA - M Anglada Aquesta església es troba a 1 200 m d’altitud, al vessant de tramuntana de les aigües que donen al barranc de Civís La capella està totalment aïllada, a uns 700 m del casal de la Farrera dels Llops Mapa 34-10215 Situació 31TCG722978 Per arribar a l’indret, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia dedicada al castell de la Farrera dels Llops MAB Història Gairebé no hi ha notícies històriques sobre aquesta església El lloc de Farrera, citat a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, era possessió de la…
Sant Pere dels Vilars (Maçanet de Cabrenys)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, amb la façana de ponent, on hi ha oberta la portad’entrada F Tur L’església de Sant Pere és el temple del poblat dels Vilars, de masies escampades, situat al cantó més meridional del terme, a mà dreta del riu Arnera, al sud-oest del cap de municipi L’antiga parròquia pertanyia a un poblat de masies escampades Mapa 219M781 Situació 31TDG778909 Per anar-hi cal situar-se a la vila de Maçanet de Cabrenys i agafar el camí que porta a Oliveda Un cop passada l’església d’aquesta població, un camí que hi ha a mà dreta continua vers el coll d’Oliveda, passat el…
Sant Mateu de Vilademires (Cabanelles)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent Hom pot veure a la seva façana la porta d’entrada, coberta amb quatre arcs de mig punt en degradació J Bonell Vilademires és un poblat de masies escampades, dels contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, a la petita vall drenada per la riera de Sant Jaume i la seva tributària, la riera de Vilademires, a la conca del Fluvià L’església parroquial de Sant Mateu de Vilademires és al cim d’una carena d’escassa elevació al costat només hi ha la rectoria, deshabitada Mapa 257M781 Situació 31TDG831756 A la carretera comarcal C-260…
Sant Jaume de Moja, abans Sant Cugat (Olèrdola)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, amb la parròquia moderna al fons ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Jaume de Moja és situada dins el nucli urbà del poble de Moja, al costat de la moderna església parroquial Moja és a 2 km de Vilafranca del Penedès, unida per una carretera en direcció sud JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF905759 Història Aquesta església és documentada per primera vegada el 1098, any en què el papa Urbà II confirmà al monestir de Sant Cugat l’església de Sant Cugat de Moja El 1109 una butlla del papa Calixt II també l’esmenta Per mitjà d’aquestes…
Actuació davant d’una pèrdua de consciència
Assistència prioritària de la persona presumptivament inconscient Qualsevol persona aparentment inconscient cal que sigui atesa com més aviat millor, i en tot cas amb prioritat a una persona que estigui conscient, per diversos motius En primer lloc, es recomana seguir aquest criteri perquè és segur que si una persona està conscient, almenys el cervell està actiu, i perquè això sigui possible, el cor i l’aparell respiratori han d’estar funcionant En canvi, tal com ha estat explicat abans, la inconsciència pot ésser deguda precisament a una greu alteració de la funció cardíaca o respiratòria…
Resposta sexual en l’home
En l’home, la primera i principal modificació orgànica produïda per un estímul sexual efectiu, i que correspon a la fase d’excitació, consisteix en un augment de l’aportació sanguínia a la zona genital, la qual cosa determina una erecció del penis L’ erecció és un reflex neurovascular determinat i controlat pel sistema nerviós vegetatiu o autònom, per la qual cosa es desenvolupa de manera totalment involuntària Així, sota la influència del sistema neurovegetatiu, les artèries que porten sang al penis es dilaten, i permeten la repleció de les estructures erèctils que hi ha a l’interior els…
Santa Maria d’Espirà de Conflent
Art romànic
Situació Aspecte del petit nucli de població d’Espirà de Conflent, presidit per l’antiga església prioral ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria, que havia estat seu d’un antic priorat canonical, es troba al centre del poble d’Espirà de Conflent, entre la plaça de l’Església i la plaça de la Rectoria Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 8” N - Long 2° 29’ 57” E Per a arribar a Espirà de Conflent cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH Història El lloc d’Espirà és documentat des de la segona meitat del segle X Tot i que és molt probable que ja…
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina