Resultats de la cerca
Es mostren 1243 resultats
Josep Mundet i Carbó
Industrial.
Des de jove treballà a l’empresa surera familiar fundada pel seu pare, Llorenç Mundet Emigrat als Estats Units, el 1895 obrí a Nova York un taller d’aglomerats de suro des d’on fabricava i distribuïa articles fets amb suro enviat des de Sant Antoni de Calonge El 1902 obrí una fàbrica al Canadà que, afegida a l’establerta pel seu germà Artur Mundet a Mèxic, expandí el negoci al continent americà El 1905 l’empresa obrí una altra fàbrica a Seixal Portugal, localitat on, amb el nom de Mundet & Sons posteriorment Mundet & Cia establí la seu el 1906 Amb el canvi d’especialització, que…
Àngel Samblancat i Salanova
Història
Periodisme
Història del dret
Advocat, polític i periodista.
Resident a Barcelona, destacà com a publicista de llenguatge cru i opinions anarquitzants i anticlericals, que el dugueren en diverses ocasions a la presó Fundà, entre altres, El Intransigente 1913, La Ira 1914 i La Barricada 1918, collaborà en especial en El Diluvio , La Publicidad i L’Esquella de la Torratxa i substituí posteriorment MAguilar en la direcció de La Campana de Gràcia Formà part de la candidatura de Renovació, encapçalada per JQueraltó, el 1914, signà el manifest fundacional del Bloc Republicà Autonomista de l’abril del 1915 i finalment ingressà en el Partit Republicà Català…
Ambrosi Carrion i Juan
Ambrosi Carrion i Juan
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i novel·lista.
Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar , seguida d' Epitalami 1912 adaptada per a òpera el 1936, El fill de Crist 1912, Periandre 1913, La núvia verge 1915, Clitemnestra 1916 etc influït de primer per Hauptmann i D’Annunzio, evolucionà cap a una sobrietat d’arrel hellènica Periandre i Clitemnestra foren publicades en català però estrenades en castellà per exigències empresarials Adaptà a l’escena catalana obres d’Èsquil, Goldoni, Shakespeare i Musset, i escriví Cap de flames 1918, La miraculosa 1920, El fogueral 1925, Niobe 1928, L’…
,
Vicenç Mañach. Panys, matrius i bicicletes
Factura Vicenç Mañach fou el primer fabricant de bicicletes i creador el 1889 del Centre Velocipedista barcelonès Vicenç Mañach i Pujol era serraller de professió al carrer de Tallers, núm 30, de Barcelona, a la dècada dels anys 1870 Ell es definí més tard com a constructor mecànic, ja que per aplicació de maquinària al seu taller es convertí en fabricant d’eines i peces especials de ferro i s’especialitzà en matrius per a la indústria, accessoris per a pianos i panys de seguretat Però no hauria entrat en aquesta obra si no hagués estat el primer fabricant de bicicletes a Catalunya i a l’…
Els Batlló
Batlló Germans La família Batlló La família Batlló era olotina Quatre dels set germans Batlló i Barrera baixaren a Barcelona a installar la seva indústria A casa seva possiblement haurien pensat en la llana, que era el producte tradicional del país Però pel fet de baixar a Barcelona passaren amb tota naturalitat al cotó Al començament no devien pas anar plegats, perquè la primera vegada que els trobem, l’any 1829, Jacint Batlló té una petita indústria de teixits al carrer de la Riereta, mentre un o altres germans participen en un negoci similar dintre de la societat Batlló i Escubós, al…
Cors de Clavé
Música
Conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clavé al segle XIX, per tal d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.
El 1850, sota el lema Progrés, Amor i Virtut , Clavé fundà La Fraternitat, la primera societat coral dels Països Catalans, derivada de la societat filharmònica L’Aurora, creada també per Clavé el 1845 El 1857 La Fraternitat adoptà el nom de Societat Coral Euterpe Entre el 1851 i al llarg de la dècada 1850-60 aparegueren altres societats per tot Catalunya el 1861 n'hi havia 85, que el 1860 Clavé organitzà en la Societat Euterpense, una primera entitat de caràcter federatiu que aquest mateix any organitzà el primer Festival Euterpe Hom celebrà també concerts als jardins de la Nimfa 1853, als d…
JOC
Sigla de la Joventut Obrera Cristiana, moviment d’acció social catòlica fundat a Brussel·les per l’eclesiàstic (després cardenal) flamenc Joseph Cardijn.
Inspirada en l’encíclica Rerum Novarum i la doctrina social catòlica, fou reconeguda oficialment el 1925 Els anys següents s’estengué a altres països europeus especialment França, Alemanya i Txecoslovàquia, i el 1935, en un congrés celebrat a Brusselles, rebé el reconeixement del papa Durant la Segona Guerra Mundial molts jocistes participaren clandestinament en la resistència al nazisme Prohibida a l’Europa de l’Est, reprengué l’activitat amb el congrés del 1950 a Brusselles, i amb l’Assemblea Mundial de la JOC celebrada a Roma el 1957, on es projectà internacionalment Amb organitzacions…
Solidarność
Història
Nom amb què és coneguda l’organització sindical polonesa Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidarność.
Fou creat amb l’acord de Gdańsk 1980, on el govern polonès hagué d’acceptar, entre altres peticions dels obrers en vaga iniciada a les drassanes de Gdańsk i que ràpidament s’estengué a gran part del país, la legalitat d’uns sindicats lliures, i aviat assolí els deu milions d’afiliats i esdevingué l’organisme unitari del moviment per la democratització de Polònia Pel desembre del 1981, després del cop d’estat del general Jaruzelski, el govern militar suspengué l’activitat dels sindicats lliures i internà el seu president Lech Wałesa junt amb d’altres dirigents sindicals En 1982-89…
Jorge Rafael Videla

Jorge Rafael Videla
Militar
Militar argentí.
Oficial d’infanteria a 19 anys, fou director de l’escola militar 1960-62 Ascendit a general 1973 i a comandant en cap de l’exèrcit 1975, derrocà María Estela Martínez de Perón 1976 i assumí, com a cap de la junta militar, la presidència de la república Instaurà una dictadura i dissolgué el parlament, els partits i els sindicats obrers, i inicià una duríssima repressió contra els opositors El 1978 deixà el càrrec de comandant en cap de l’exèrcit, i el 1981 fou rellevat del de president de la república pel general Roberto Eduardo Viola Restaurada la democràcia a l’Argentina, fou…
Els Rosal. La primera fàbrica de riu
La família Rosal La família Rosal estava molt ben representada a la ciutat de Berga, a la primera meitat del segle XIX I un bon nombre dels seus membres es dedicava a la filatura i al tissatge de cotó A les relacions industrials de l’època hi ha Albert, Lluís, Jaume, Josep, Agustí, Pere, Ramon, Antoni i d’altres És de suposar que tots eren parents De tots ells ens interessa aquí la branca encapçalada per Antoni Rosal i Farriols, un personatge que pertany sobretot al segle XVIII i que ensenyà l’ofici als seus tres fills, Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina Encara que l’empresa, al cap de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina