Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
saimiri
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, caracteritzats per l’allargament del crani, especialment de la regió occipital, el gran desenvolupament dels ullals i la posició vertical de les dents incisives.
Més de la meitat de llur longitud uns 80 cm correspon a la cua El volum cerebral és considerable i la relació ponderal del cervell respecte al cos entre 1/17 i 1/22 és la més alta dels mamífers, inclòs l’home 1/35 tot i això, i a causa de llur estructura molt primitiva, són d’una intelligència escassa Són gregaris i viuen en grups nombrosos, eventualment de fins a 100 individus, gairebé sempre sobre els arbres, dels quals rarament baixen Diürns i omnívors s’alimenten d’insectes, de fruita, d’ous i d’ocells, llur distribució va des de Costa Rica fins al NE del Brasil i Bolívia L’…
tetraodòntids

Peix globus
© Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels tetraodontiformes, amb dues plaques soldades en substitució de les dents i les escates transformades en espinetes, sobretot a la cara ventral, o bé sense.
Té el cos en forma de fus curt i ample, que es pot inflar com un globus i surar sobre l’aigua arrossegat pels vents o corrents per això és anomenat també peix globus Viuen a les mars tropicals i temperades, principalment en esculls corallins i a les zones costaneres Són freqüents a les costes atlàntiques i des de fa alguns anys també es troben a la Mediterrània, on accedeixen a través del canal de Suez i de l'estret de Gibraltar Entre les espècies que sovintegen a la Mediterrània hi ha Lagocephalus lagocephalus i Sphoeroides pachygaster , espècies verinoses que no són aptes per al consum…
braquiürs
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes que comprèn els crancs de mar típics.
Els braquiürs tenen el cos deprimit dorsiventralment, amb el cefalotòrax ample i l’abdomen o plèon calcificat i curt, aixafat, simètric i doblegat ventralment sota el perèion El primer parell de periopodis sol ésser més gros que els restants i té forma de pinça els pelopodis són petits, i els dos primers parells, en els mascles, són modificats normalment en apèndixs copuladors els uropodis manquen o són rudimentaris Els braquiüris són crancs gairebé sempre marins o d’aigües salabroses, bentònics i litorals, que viuen sobre el fons, enmig d’algues o colgats a la sorra o al fang…
paleosalinitat
Geologia
Estudi de la salinitat d’una massa d’aigua amb relació als sediments que s’hi formaren en una època de la història geològica.
Es basa en certs indicadors de naturalesa paleoecològica i geoquímica Deixant a part la gran majoria dels organismes que viuen en aigües marines 30-40, salinitat normal, hi ha associacions de formes fòssils que han viscut en aigües hipersalines i d’altres que visqueren en aigües salobres, o gairebé dolces Geoquímicament, hi ha per una banda una relació entre el contingut en bor de l’aigua de mar i la seva salinitat i, per l’altra, entre el contingut en bor de l’aigua marina i el bor adsorbit pels sediments argilosos així aquesta relació és un indicador fidel de la paleosalinitat…
paleobiogeografia
Paleontologia
Ciència que estudia la distribució antiga dels éssers vius i el dinamisme de llur canvi geogràfic en els temps geològics.
Ordinàriament, hom tracta d’identificar la composició biòtica de les diferents regions en els diferents temps geològics i de cercar les raons d’aquesta distribució dels organismes La distribució depèn del lloc d’origen dels diversos tàxons, de llurs capacitats migratòries, dels condicionaments geogràfics per a la dispersió, ja siguin favorables o inhibidors barreres, i també dels paràmetres que defineixen el medi en què viuen o poden viure els organismes El desenvolupament recent de la teoria de la tectònica global o de plaques permet d’arribar a una visió unitària de la…
Els tallarols i afins
Els sílvids o tallarols integren una família de moixons insectívors estretament emparentats amb els papamosques, però que, a diferència d’aquests no capturen els insectes al vol, sinó que els recerquen sense pausa enmig de la vegetació Són moixons menuts, de plomatge suau, bec fi i bons cantaires, típics d’Euràsia i d’Àfrica, dels quals es compten 300 espècies i uns 30 gèneres Els més destacats d’aquests són els tallarols, del gènere Sylvia més extens i més típic els menuts i verdosenes busquetes i mosquiters Hippolais i Phylloscopus els ocells més petits de la nostra avifauna, els…
Les xantofícies
Crisòfits de la classe de les xantofìcies 1 Nephrochlorissalina x 1500 2 Chloromeson agile a/b estadis ameboide i monadal x 7500 3 Bothrochloris longeciliata x 1500 4 Rhizochloris mirabilis x 1500 5 Rhizochloris consociata x 1500 6 Stipitococcus vas x 1500 7 Myxochloris sphagnicola acinet x 1500 8 Botrydiopsis arhiza x 1500 9 Chloridella cystiformis x 1500 10 Arachnochloris minor x 1500 11 Trachycystis subsolitaria a cèllula aïllada x 1500 b grup de cèllules unides x 1500 12 Monodus unipapilla x 1500 13 Pseudotetraedron neglectum x 1500 14 Polyedriella irregularis x 1500 15 Meringosphaera…
Les buxbaumials
Molses del’ordre de les buxbaumials 1 Diphyscium foliosum b aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 13 a detall d’un fillidi x 35 2 Buxbaumia viridis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit damunt d’un fragment de fusta en descomposició x 2 Miquel Alcaraz Amb les buxbaumials entrem en el primer dels dos ordres, una mica especials i distanciats dels altres, que resten Aquest comprèn plantes petites, acrocàrpiques, de caulidi molt curt i de gametòfit poc o molt reduït, amb un protonema persistent, que s’ocupa d’una part de la fotosíntesi També se n’ocupa l’esporòfit, que té…
Mindanao
Illa
Illa de les Filipines, la més meridional i la segona en extensió.
El relleu, predominantment muntanyós, culmina a l’Apo 2 953 m, volcà actiu prop de Davao El clima és tropical, amb temperatures elevades i constants i pluges abundants tot l’any 27° pel gener, 27° pel juliol i 1 625 mm a Davao El bosc dens cobreix les muntanyes, on viuen en estat primitiu els negritos, pigmeus d’origen incert La població es concentra a les planes litorals i a les alluvials de Cotabato i Davao, on hom conrea arròs i cocoters prop de Davao hi ha conreus d’abacà cànem de Manila, ananàs i fruites tropicals La pesca i l’explotació forestal són força importants La indústria es…
el Carme
Barri
Barri de la ciutat de València, dins l’antic recinte emmurallat (del qual resta el portal de la Valldigna) entre els carrers de Cavallers i de Serrans i el Túria; és centrat per l’antic convent del Carme, que allotjà el Museu de Belles Arts i l’Acadèmia de Sant Carles després de l’exclaustració del 1835.
Les places del Carme, de la Santa Creu, de l’Àngel, de l’Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix, on hi ha les Escaletes decorades amb ceràmica, en són els indrets més característics Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos ha estat tradicionalment un nucli republicà Hom hi ha mantingut la construcció d’altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent L’ampliació de l’avinguda de l’oest comporta la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina