Resultats de la cerca
Es mostren 10628 resultats
Sant Pere del castell de les Sitges (Torrefeta)
Art romànic
Situació Vista del costat sud de l’església, amb el castell al fons ECSA-X Solé L’antiga església de Sant Pere és al costat del castell de les Sitges Mapa 34-14 361 Situació 31TCG529311 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història En l’inventari de les rendes del bisbe d’Urgell a Sanaüja, datable entre els anys 1042 i 1075, apareix esmentada la quarta part del delme de Palou de Sanaüja que, segons aquest document, havia estat bescanviat per la quarta part del delme de Ciges Aquesta menció del delme és una prova de l’existència d’una…
Sant Martí de Gospí (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Situació Façana sud de l’església, la més ben conservada de l’edifici romànic, amb un portal amb grans dovelles, guardapols i imposta ornada, i una finestra de doble esqueixada ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Martí de Gospí és situada a la part alta del poble de Gospí, al nord-oest de Sant Ramon Mapa 34-14 361 Situació 31TCG628222 S’hi arriba des del nucli urbà de Sant Ramon per la carretera LV-3121, en direcció nord-oest Un cop fets uns 2,5 km es troba el poble de Gospí XSB Història Els orígens d’aquesta parròquia s’han de buscar al segle XI, que és quan apareix documentat per…
Hàbits nocius
En capítols precedents d’aquesta obra ja s’ha tractat de les conseqüències de diversos hàbits que poden ésser considerats nocius per les seves repercussions negatives per a la salut, com ara algunes pautes alimentàries inadequades o el sedentarisme En aquest capítol, fem referència a un altre tipus d’hàbit nociu, considerat en termes generals el més perillós el consum de diversos tòxics, és a dir, productes que contenen substàncies capaces d’ocasionar nombrosos efectes perniciosos per a la salut, i l’administració exagerada o reiterada dels quals provoca trastorns i/ o lesions en diversos…
Sant Andreu de la Torre Tavernera (Vallromanes)
Art romànic
Situació Petita capella d’una sola nau amb absis, restaurada el 1718 i novament als nostres dies, al costat de la casa senyorial dels Taverner M D Filgueira L’ermita de Sant Andreu de la Torre Tavernera, també coneguda per Sant Andreu de Castellvell, es troba situada al costat de la Torre Tavernera, masia fortificada emplaçada a la vorera esquerra de la riera de Vallromanes, sota el turó del castell de Sant Miquel Mapa L37-15393 Situació 31TDF407978 Per anar-hi cal agafar la carretera del Masnou a Granollers BP-5002 poc abans d’arribar al punt quilomètric 8,5 trobarem a mà…
Santa Agnès de Malanyanes (La Roca del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial que conserva a la nau i a la façana elements tardoromànics V Angulo Santa Agnès de Malanyanes és la parròquia del poble del mateix nom, situat al nord-est del terme municipal de la Roca del Vallès Mapa L37-15393 Situació 31TDG463065 L’accés a aquesta parròquia es fa per la carretera que va de la Roca a Cardedeu a l’altura del nucli de Santa Agnès cal prendre el quart carrer a la dreta i al cap d’uns cent metres es veu l’edifici VAG Història El poble de Malanyanes ja es troba esmentat en l’acta de consagració de Sant Sadurní de la Roca l’any 932…
El plurilingüisme
Aquest mapa mostra que la diversitat lingüística no es troba distribuïda de manera uniforme per tot el planeta Dos estats en concret, Papua Nova Guinea i Indonèsia, acumulen un total d’unes 1500 llengües o, el que és el mateix, una quarta part de la riquesa lingüística del món Si a aquests dos països s’afegeixen Nigèria, l’Índia i Mèxic, s’arriba al nombre d’unes 2600 llengües, i si es té en compte la llista dels deu primers estats pel que fa al nombre de llengües els esmentats anteriorment més el Camerun, Austràlia, la República Democràtica del Congo, la Xina i el Brasil, el total és d’unes…
Els crustacis estomatòpodes a la Mediterrània Occidental
Quatre espècies d’estomatòpodes de les costes catalanes Pseudosquillopsis cerisii 1 , una espècie d’aigües somes molt poc comuna, probablement associada als alguers de posidònia, que es reconeix fàcilment pel rostre punxegut Parasquilla ferussaci 2 , de mida semblant a Squilla mantis , que viu en fons de fang de la plataforma fonda i del talús superior, encara que és poc comuna Rissoides desmaresti 3 , una petita galera de coloració marronosa, present, tot i que poc abundant, en fons de fang a la plataforma continental poc profunda Rissoides pallidus 4 , també petita, i de coloració marró…
Sargantana vivípara
Morfologia La sargantana vivípara Lacerta vivipara té el cap proporcionalment petit, les potes relativament curtes i una locomoció lleugerament serpentiforme Javier Andrada És una sargantana relativament grossa pot assolir fins 8,8 cm de longitud de cap i tronc, i la cua, molt variable, pot mesurar des d’1,1 fins a 2,5 vegades aquesta dimensió Té un aspecte peculiar el cap és petit i més aviat arrodonit, mentre que el tronc és força llarg, proporcionalment, i aplatat Les potes són més aviat curtes i el coll i la cua són relativament gruixuts Les escates dorsals són granulars,…
Dragó comú
Morfologia El dragó comú Tarentola mauritanica té el cos deprimit i els dits adhesius propis dels animals lapidícoles, que li permeten grimpar per parets llises La seva coloració és força variable i canvia de molt fosca a molt clara segons la situació de l’animal A la fotografia veiem un exemplar que captura una papallona nocturna, el seu aliment predilecte Javier Andrada És un dragó robust, d’un màxim de 15 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua Té el cap i el tronc deprimits, el cap gros i ben diferenciat del tronc i la part central particularment deprimida Les potes són…
Gripau corredor
Morfologia El gripau corredor Bufo calamita és una mica més petit i menys berrugós que el gripau comú Bufo bufo així mateix, les glàndules paròtides són paralleles, l’ull és daurat i sol presentar una línia vertebral groga Josep M Barres Aquest gripau presenta la morfologia típica, arriba als 70 o 80 mm de longitud, i és de tronc prou robust Té el cap més estret i el musell curt i rom, les glàndules paròtides prominents i paralleles l’ull és groc verdós o entre daurat i argentat, i el timpà, petit, quasi indistint Els tubercles subarticulars són dobles hi ha dos tubercles metatarsians a…