Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
El que cal saber del càncer de pàncrees
Patologia humana
És anomenada càncer de pàncrees o tumor maligne de pàncrees la proliferació anormal de cèllules d’aquest òrgan que tendeixen a multiplicar-se acceleradament i formen una massa o tumor, envaeixen els teixits propers i fins i tot s’estenen a d’altres òrgans a través de la circulació sanguínia o limfàtica, amb la qual cosa originen l’aparició de metàstasis o tumors secundaris Els tumors malignes de pàncrees se solen mantenir asimptomàtics fins que s’infiltren pels òrgans veïns, com l’estómac, el fetge o l’intestí prim Tanmateix, però, n’hi ha que es manifesten precoçment amb…
Biòpsia dels òrgans digestius
Patologia humana
És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més senzilles Per…
Adenopatia
Patologia humana
L’ adenopatia és l’increment de la grandària de qualsevol dels molts ganglis limfàtics que hi ha distribuïts per tot el cos, disposats superficialment, sota la pell, o bé profundament, com els que es localitzen al costat dels pulmons o a l’abdomen Les anomenades adenopaties superficials es presenten com a protuberàncies sota la pell Són visibles a ull nu i evidents quan es palpen D’altra banda, hi pot haver adenopaties superficials en qualsevol part del cos, però són especialment freqüents al coll, els engonals i les aixelles La grandària de les adenopaties és molt variable, com…
Palpitació
Patologia humana
La palpitació és una sensació desagradable, incòmoda o fins i tot de vegades gairebé dolorosa, que hom experimenta al pit en percebre o esdevenir conscient del batec cardíac com que gairebé sempre es tracta de més d’un batec, hom parla en general de palpitacions, en plural Aquestes palpitacions solen ésser descrites pels malalts com a sacseigs o cops al pit, o bé com a salts del cor En general, les contraccions cardíaques no es perceben, és a dir, són inconscients De vegades, però, tant en circumstàncies normals com per l’existència de diversos tipus de trastorns esdevenen conscients i…
maó

Principals tipus de maó
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça d’argila, generalment de forma de paral·lelepípede, assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.
Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist obra vista Els maons són fabricats a les bòbiles bòbila Hi ha maons de diversos tipus, segons l’ús al qual són destinats, i sovint reben diferents noms Hom anomena maó afaiçonat el que té una forma geomètrica diferent a la del parallelepípede entre aquests cal esmentar el maó de pou, el maó de queixal, el maó de falca i el maó ganivet Les mides d’un maó ordinari són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm El maó mitjà té les mateixes mides…
Manual Digest
Historiografia catalana
Forma abreujada amb què es coneix el Manual Digest de las Valls neutras de Andorra.
Obra d’Antoni Fiter i Rossell, és una compilació de la història, la forma del govern i dels usos i costums de les Valls d’Andorra Escrit l’any 1748, és, segons el mateix autor, «la pedra fundamental sobre que està fundat o edificat, lo principal govern de las Valls» Nascut l’any 1706 a Ordino, doctor en dret i Sagrades Escriptures, sacerdot illustre i veguer episcopal, Fiter pertanyia a la generació dels catalans de l’època de la Illustració Jurista per vocació, coneixia a la perfecció els usos i costums del seu país, i en sabia valorar la importància, tant en dret públic com en dret privat…
Josep Maria Doñate i Sebastià
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Vida i obra Fou arxiver de Vila-real, acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i treballà tant en el camp de la història medieval com en el de l’arqueologia i l’art Des del 1958 collaborà amb la secció de geografia i història de la Universitat de València Donà a conèixer, juntament amb J Cama- rena i Mahiques, els fons documentals de l’Arxiu Municipal de Vila-real a través del Catálogo del Archivo Municipal de Villarreal 1986 i dels set volums de Datos para la historia de Vila-real 1973-80 que recullen els seus articles publicats en revistes…
Jaume Domènec (o Domenge)
Historiografia catalana
Historiador i frare dominicà.
Vida i obra Fou mestre de l’orde de predicadors a Provença 1357, provincial d’Aragó 1363-67 i inquisidor general del Regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Home de gran formació humanística, tingué gran reputació en la cort de Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el rei el nomenà preceptor i predicador de l’infant Joan futur Joan I i li encomanà la redacció d’una àmplia crònica universal 1360, de la qual escrigué tan sols quatre parts, i que arribà fins a l’any 626 De les quatre parts se n’ha perdut la primera, tot i que, al s xix, el dominic Jaume Villanueva afirmà haver…
Alexandre Deulofeu i Torres
Historiografia catalana
Químic, historiador i polític.
Fou el principal seguidor a Catalunya de les teories cícliques de la història formulades pel filòsof alemany Oswald Spengler 1880-1936 La seva concepció, però, se’n distancià radicalment per una profunda convicció envers la vàlua dels ideals democràtics i políticament progressistes Destacat dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya abans de la Guerra Civil Espanyola, fou regidor de l’Ajuntament de Figueres i, durant la conflagració bèllica, arribà a ser alcalde de la ciutat Exiliat el 1939 a França, no retornà fins al 1947 Durant aquest període formulà la seva teoria, que ell anomenà “…
Francesc d’Asís Carreres i de Calatayud
Historiografia catalana
Escriptor i erudit, fill de Salvador Carreres i Zacarés.
Vida i obra Llicenciat en dret i doctor en filosofia i lletres, fou membre de la generació universitària de la preguerra i participà dels seus trets comuns afany desmitificador, refús del tipisme, intents de renovació formal i un cert avantguardisme, preferència pels escenaris ciutadans, anàlisi psicològica, un cert cosmopolitisme i afany de normalització cultural De jove es decantà pels moviments valencianistes i figurà entre els signants de les Normes de Castelló del 1932 Collaborà en la revista Acció Valenciana 1930-31 i fou secretari del Centre de Cultura Valenciana L’any 1931 escriví…