Resultats de la cerca

Situació Absis de l’església, espoliat en bona part dels grans carreus ben escairats que el revestien ECSA-X Solé Les ruïnes de l’antiga església del priorat augustinià de Santa Maria de Tauladells o Tauladella es troben en un lloc isolat, vers ponent del poble de Gra, enmig d’uns camps Mapa 34-14 361 Situació 31TCG543254 Per a arribar-hi des de Concabella, s’ha de seguir la carretera L-310 que mena a Guissona, i 1 km abans d’arribar a Gra, cal agafar un trencall a mà esquerra que ens duu al cap d’uns 2 km a l’església de Tauladells, situada a mà…

Tramada de les naus de la catedral de Barcelona entre el rerecor i el cimbori S’hi observen les capelles laterals i la galeria alta, i també, a la part superior de la nau central, el trifori i un òcul CB – GSerra Les característiques tipològiques de l’arquitectura gòtica catalana es relacionen amb diversos factors D’una banda, amb les tradicions constructives, o sigui, amb els coneixements i els procediments arrelats entre els mestres d’obres del país, arrelament provocat per l’existència d’una tradició cultural expressada mitjançant la sàvia adequació de l’arquitectura a les condicions del…

Crucifixió, i santa Tecla i sant Pau, pintures que ornaven les sarges del reliquiari de santa Tecla, antigament sobre la tomba de Joan d’Aragó al presbiteri de la catedral de Tarragona Aquestes obres són una de les escasses mostres de pintura sobre tela que ens han pervingut MDT – JFarré La primera pintura tarragonina del gòtic s’ha de cercar al segle XIV A la vista del que s’ha conservat, no disposem d’antecedents romànics o de l’estil del 1200, de pintura mural o sobre taula Al segle XIII, en aquests territoris de la Catalunya Nova, aparentment molt més interessats en l’escultura, de fet,…

Un dels temes popularment més coneguts de l’art medieval del nostre país és el de les marededéus romàniques Ho justifiquen les nombroses mostres que ens n’han arribat i les peculiars característiques que presenten, com també l’especial preferència per aquest període artístic que ha regit durant anys la revalorització del llegat dels temps pretèrits Tanmateix, durant els segles del gòtic la producció d’imatges de la Mare de Déu amb el Nen no s’aturà, sinó que es mantingué i es manifestà amb l’àmplia varietat de tipus, estils i motius iconogràfics que sovintejaven en diversos espais públics i…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-est A despit de les importants mutilacions que ha sofert l’edifici original és perfectament visible l’estructura del temple, del segle XI, amb la capçalera ornamentada a la manera llombarda F Tur L’antiga església de Santa Maria de Fenals també coneguda per Sant Marc es troba a l’indret de Fenals d’Amunt, de poblament dispers, al cim d’una carena de les Gavarres Al costat de l’església hi ha només el Mas dels Monjos o Mas Castelló, avui deshabitat Mapa 334M781 Situació 31TEG014319 Per la carretera local de Calonge a Romanyà de la Selva, a uns…

D’entre el conjunt de mobles d’època gòtica obrats als països de la Corona d’Aragó destaquen els cofres, una tipologia de la qual s’ha conservat un grup important d’exemplars i que presenten parallelismes amb un grup igualment nombrós d’arquetes El conjunt mostra característiques definitòries i, atesa la quantitat d’exemplars conservats, sembla que foren una de les tipologies de contenidor més habituals Construïts amb fustes desbastades a l’aixa unides a topar o a mitja mossa, estan formats per un buc rectangular prolongat a cada lateral per una peça clavada que forma els dos peus de cada…

Escut de la ciutat en una clau de volta de la Seu, de vers 1328-53 BV – GSerra Síntesi històrica A la baixa edat mitjana el nucli urbà de la ciutat de Manresa ocupava els turons del Puig Cardener i el Puig Mercadal –on hi ha les esglésies de la Seu i del Carme, respectivament–, solcats pel Cardener i dos dels seus afluents, el Mirable i el torrent de Monteis, que des del segle XIV ja rebé el nom de torrent de Predicadors Malgrat l’existència de restes d’èpoques ibèrica i romana i que el nom de Manresa ja apareix en la documentació el 24 de juny de 889, el gran creixement urbanístic de la…

Situació i presentació La comarca de l’Urgell, de 579,73 km 2 , comprèn un total de 20 municipis Les segregacions municipals establertes per la Generalitat de Catalunya el 1987 i 1990 van fer que sis dels vint-i-sis municipis que la componien canviessin de comarca El 1987 els municipis de Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, Vilanova de Bellpuig i Utxafava passaren a formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell, mentre que el municipi de Montornès de Segarra s’agregà a la comarca de la Segarra segons una disposició del 1990 Així doncs, la comarca va perdre extensió 93,25 km 2 La…

A la baixa edat mitjana el poder no fou un monopoli exclusiu de la Corona i del seu aparell administratiu i de govern, sinó que dos estaments privilegiats —la noblesa i la clerecia— van controlar-ne parcelles molt importants, tant per la gran extensió de terres que posseïen com pel control del govern local i de la justícia que exercien en molts pobles i llocs La monarquia intentà recuperar, des de mitjan segle XIII, una part de la jurisdicció, gràcies a les teories elaborades pels juristes romanistes, que asseguraven que l’alta jurisdicció i el mer imperi eren regalies que pertocaven al…