Resultats de la cerca
Es mostren 1213 resultats
Daniel-François-Esprit Auber
Música
Compositor francès.
Fou el representant més important de l' opéra comique , gènere al qual està dedicada pràcticament tota la seva obra Des de jove mostrà un talent especial per a la música Estudià piano amb IA Ladurner i començà a compondre obres per a aquest instrument i alguna peça de música de cambra El 1802 anà a Londres per estudiar comerç, però aviat retornà a París per dedicar-se exclusivament a la música La seva primera comédie melée d’ariette , en un acte, titulada L’erreur d’un moment 1805, cridà l’atenció de L Cherubini, que el prengué com a alumne Les primeres òperes no van ser del gust del públic i…
Funció dels anticossos
Fisiologia humana
La principal activitat d’un anticòs és unir-se específicament a l’antigen corresponent Per això hi ha moltíssims anticossos diferents, ja que, per exemple, un sol microorganisme disposa de múltiples antígens en la superfície cellular Això no obstant, la unió antigen-anticòs és només una part del procés defensiu que involucra la immunoglobulina De vegades, la unió entre l’antigen i l’anticòs és suficient per a acomplir la missió encomanada a la immunoglobulina per exemple, quan una IgG s’uneix a una molècula d’una determinada toxina elaborada per un germen i n’impedeix l’activitat perjudicial…
La resposta immunitària humoral
Fisiologia humana
La resposta immunitària humoral es basa en l’acció dels limfòcits B, que, transformats en cèllules plasmàtiques , produeixen molècules proteiques denominades anticossos Els limfòcits B, com també els limfòcits T, tenen la propietat de respondre específicament contra un determinat antigen de fet, en la superfície d’aquestes cèllules, que circulen per tot l’organisme, hi ha exposats els anticossos que són capaços d’elaborar a l’espera d’entrar en contacte amb l’antigen corresponent D’ençà de la primera època de la vida, cada limfòcit es prepara per actuar contra el seu antigen específic, encara…
paisatge
Geografia
Porció d’espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica, i per tant inestable, d’elements geogràfics diferenciats —abiòtics, biòtics i antròpics—.
Aquests elements actuen dialècticament els uns sobre els altres i fan del paisatge un “conjunt geogràfic” indissociable, que evoluciona en bloc tant sota l’efecte de les interaccions entre els elements que el constitueixen com sota l’efecte de la dinàmica pròpia de cadascun dels elements considerats separadament Així, hom pot parlar d’un paisatge humanitzat quan l’element antròpic ha actuat i ha modificat els altres elements i ha afegit a la natura elements propis paisatge agrari, urbà, industrial, i d’un paisatge natural quan l’home no els ha modificats Aquesta definició de paisatge, que…
Joaquim Vancells i Vieta
Garbes amb la ciutat al fons (1920), oli sobre tela de Joaquim Vancells i Vieta
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura 1882-83 al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure Es perfeccionà sol, pintant a les…
afinació
Música
Acció de modificar les freqüències associades a les notes que emet un instrument per tal d’ajustar-les a un sistema d’afinació predeterminat.
L’afinació pot dur-se a terme prèviament a la interpretació musical o durant la interpretació En el primer cas, es parla d’afinar l’instrument En la majoria dels instruments de vent, la llargària de la columna d’aire continguda dins del tub és el paràmetre fonamental d’afinació En els instruments de llengüetes de canya, la seva variació s’aconsegueix enfonsant més o menys el barrilet o el tudell dins del tub principal En els de metall, hi ha un tros de tub previst per a tal fi que es pot incorporar a la llargària total mitjançant un petit mecanisme En les flautes, la posició de l…
El poema de la rosa als llavis
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Salvat-Papasseit, publicat el 1923.
Desenvolupament enciclopèdic Consta de trenta-un poemes breus, escrits entre el 1921 i el 1923 L’argument del poemari gira a l’entorn d’una història d’amor, que queda distribuïda en una introducció i un total de vint seccions autònomes i d’extensió desigual, però interconnectades les unes amb les altres L’amor, reduït a l’expressió lliure i espontània de la carn, sense més artificis morals ni intellectuals, hi és entès com la via d’accés al Tot, com una autèntica religió A l’hora de formar el codi d’imatges, Salvat hi barreja ingredients de la mitologia clàssica —el cupidell— i de la cortesia…
Mossèn Llàtzer
Literatura catalana
Personatge protagonista d’Els sots feréstecs, de Raimon Casellas.
Mossèn Llàtzer és un individu que ha acomplert al llarg de la seva vida un procés d’espiritualització i alliberament seguint un itinerari ascètic de penitència i de recerca de la pau interior Però quan es trasllada des de la ciutat a Montmany, un poble de muntanya, la seva serenitat comença a esqueixar-se, a causa del caràcter primitiu dels seus feligresos, davant dels quals no obté mai resposta Així, l’entorn agrest, habitat per una massa informe de veïns rudes, aspres, immobilistes, subjectes a la natura i dominats per l’instint i l’impuls de les passions, xoca amb el seu tarannà amarat de…
Aloma
Literatura catalana
Protagonista d’Aloma (1938) de Mercè Rodoreda.
Figura adolescent que té una important dimensió psicològica i simbòlica arran de la focalització narrativa centrada que proporciona una visió de la realitat que l’envolta filtrada per la seva psicologia i les seves emocions El nom d’Aloma remet a l’obra Blanquerna de Ramon Llull, en què el personatge d’Aloma era la mare de Blanquerna i l’esposa d’Evast, una dona que aconsegueix de realitzar-se mitjançant el matrimoni i la maternitat A l’Aloma rodorediana, en canvi, li passa el contrari És una noia jove que viu unes relacions amoroses desgraciades i el fill que naixerà, fruit de…
Lo ferrer de tall
Literatura catalana
Drama històric de Frederic Soler, estrenat al Teatre Romea (16 d’abril de 1874).
Desenvolupament enciclopèdic Ha estat considerat una mostra de l’adaptació dels característics drames dahonor castellans a la dramatúrgia catalana, però, tot i que les similituds amb obres de Calderón i Lope hi són ben evidents, no es pot desvincular en general de la resta de la producció coetània de Soler El tema clàssic de la defensa de l’honor de la noia, Rosa, enfront del noble seductor, el baró, que abusa de la confiança del súbdit lleial, es combina aquí amb la història d’amor entre la protagonista i el patge del baró, Arnal, que es veu forçat per amenaces a actuar en els plans de rapte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina