Resultats de la cerca
Es mostren 465 resultats
Carles Guinovart i Rubiella

Carles Guinovart i Rubiella
Ajuntament de Girona (CC BY-NC-ND 3.0)
Música
Compositor i pedagog musical.
Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…
,
cinema i esport

El director cinematogràfic Fructuós Gelabert (a la dreta) uní cinema i esport i dirigí pel·lícules de temàtica automobilística
Enciclopèdia Catalana
Cinematografia
Esport general
Malgrat que la projecció pública realitzada el 28 de desembre de 1895 pels germans Lumière en el cafè Indien parisenc es considera l’inici de la cinematografia, la gènesi del cinema és anterior i la base molt més il·lustrada que els barracons on es va popularitzar.
D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…
cinema finlandès
Cinematografia
Cinema realitzat a Finlàndia.
Nyrki Tapiovaara n’és la primera figura d’una certa importància però de carrera curta del 1930, aproximadament, al 1940, que morí Erik Blomberg, operador i realitzador, al cap d’uns quants anys transformà la seva muller, Mirjami Kuosmanen, en la gran estrella del cinema finlandès plegats treballaren a Valkoinen peura ‘El ren blanc’, 1952 i Kihlaus ‘Les esposalles’, 1955 El 1956 el film Tuntematon sotilas ‘El soldat desconegut’, d’Edvin Laine, obtingué un premi al festival de Canes Jörn Donner, un dels realitzadors més destacats, creà la seva pròpia productora i dirigí i protagonitzà Mustaa…
Josep Serra i Estruch
Cinematografia
Periodisme
Literatura catalana
Educació
Pedagog, cineasta amateur i promotor cultural.
Vida Durant la guerra civil publicà les revistes clandestines Avant i Superació després Catalunya Melilla, 1942, 7 núm, L’Ocell de Paper Melilla, 1942-43, primera collecció literària de la postguerra en català 14 vol, i Per Catalunya 1945, del Front Nacional de Catalunya, partit del qual fou dirigent Secretari del Sindicat de Professionals Liberals de la CNT, el 1946 fou detingut per voler posar la senyera a Montjuïc, gest que li ocasionà quatre anys de presó Com a cineasta amateur començà el 1953 rodant, amb l’ajuda tècnica de Jordi Casamitjana, curts educatius i de cultura…
,
Rosa Maria Sardà i Tàmaro

Rosa Maria Sardà caracteritzada per a l’obra La casa de Bernarda Alba
© David Ruano/TNC
Teatre
Actriu.
S’incorporà al teatre professional amb El Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe La seva trajectòria teatral posterior la situà com una de les actrius més destacades de l’escena catalana i espanyola i fou remarcable la seva capacitat d’interpretar una gran diversitat de registres, des del còmic i humorístic fins al tràgic Reconeguda sobretot des de les seves collaboracions amb el Teatre Lliure i, especialment, amb Lluís Pasqual, actuà, entre molts altres muntatges, a Roses roges per a mi 1976, de S O’Casey Esperando a Godot 1978, de S Beckett Quan la ràdio parlava de…
Josep Torrella i Pineda

Josep Torrella i Pineda
© Família Torrella
Historiografia catalana
Literatura
Cinematografia
Escriptor i historiador.
Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell , que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local La Veu de Sabadell , Diari de Sabadell , Quadern i…
, ,
cinema coreà
Cinematografia
Cinema produït a Corea del Sud i a Corea del Nord.
Des del principi dels anys vint fins a la rendició del Japó el 1945 existí una activa indústria cinematogràfica a Corea, però cap de les pellícules que es feren no s’ha pogut conservar íntegrament fins a l’actualitat La primera pellícula coreana fou Uuirijeok gutu ‘La revenja’, 1919, i consistia en un kinodrama en què els actors feien la seva interpretació davant d’un fons sobre el qual es projectava un film Es considera que la pellícula més important de l’etapa muda és Arirang 1926, dirigida, protagonitzada i produïda per Na Un-kyu, un allegat contra l’imperialisme japonès que inspirà una…
Eduard Marquina i Angulo
Eduard Marquina i Angulo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cinematografia
Teatre
Escriptor i guionista cinematogràfic.
Vida i obra Fill d’un comediògraf aragonès i de mare lleonesa i germà del també escriptor Rafael Marquina i Angulo Format a Barcelona, es relacionà amb els ambients modernistes, cosa que el portà a collaborar a Pèl & Ploma i Joventut Es casà amb Mercè Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i de la contralt Maria Gay En la seva producció en català d’aquests anys destaca el llibret de l’òpera Empòrium 1906, amb música d’Enric Morera, on es defensa un concepte de classicisme que no s’adiu del tot amb el del noucentisme També collaborà en altres obres de teatre líric, amb llibrets o…
, , ,
cinema brasiler
Cinematografia
Cinema realitzat al Brasil.
El primer llargmetratge important de la cinematografia brasilera, El crimen de Banhaos 1913, correspon típicament a l’etapa capdavantera de Víctor Capellaro, Luis de Barros i José Medina, que, cap al 1926, obrí una avantguarda assenyalada mimèticament per les experiències europees São Paulo, sinfonia duma grã metrópole 1929, d’Adalberto Kemeny i Lustig, i, sobretot, Límite 1930, de Mario Peixoto Amb Humberto Mauro Ganga bruta , 1933 s’inicià un cinema culturalment autòcton Els anys cinquanta tingué lloc el triomf d' O Cangaceiro 1953, de Lima Barreto, producte de bona factura,…
Institut del Cinema Català
Cinematografia
Productora creada a Barcelona el 1975.
Nasqué amb el propòsit de treballar per la promoció i potenciació del cinema català i també dels Països Catalans, així com pel desenvolupament de la indústria cinematogràfica i la creació d’un cinema inscrit en la lluita democràtica Fou en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada 1975 que sorgí un projecte de creació d’una societat anònima amb el nom d’Institut de Cinema Català, i es redactà el manifest Per a un cinema català Els seus signants foren Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Jaime Camino, Carles Duran, Ramon Font, Josep Maria Forn, Romà Gubern, Francesc Pérez-Dolz, Josep…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina