Resultats de la cerca
Es mostren 566 resultats
Castell de Calonge
Art romànic
Situació Un aspecte del castell, molt reformat i amb diverses construccions d’èpoques posteriors F Tur Al centre del nucli antic de la vila de Calonge hi ha el castell, que ocupa una zona força extensa, format per sectors d’èpoques distintes actualment és en curs de restauració i serà totalment destinat a ús públic biblioteca, museu, sales d’actes i exposicions, dependències municipals, etc Mapa 334M781 Situació 31TEG062346 A la plaça Major, on també hi ha l’església parroquial, hom troba la façana renaixentista d’una de les més importants ampliacions fetes al castell segle XVI o XVII,…
Vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar)
Estructura de la villa Aspecte de la part urbana d’aquesta villa A López Aquest jaciment es troba al nucli urbà de Tossa de Mar la Selva S’estén pel vessant oriental del turó de Sant Magí, limitat a llevant per l’avinguda del Pelegrí i flanquejat per edificacions recents La part urbana ocupa una terrassa, gairebé del tot artificial, situada a mitja muntanya, i les restes conservades de la part rústica —que degué ser força més gran— es troben al peu Actualment, el conjunt, propietat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Ajuntament de Tossa, resta tancat i protegit, tot i que fa molt de temps…
Sant Llorenç del Munt (Matadepera)
Art romànic
Situació Vista del conjunt del monestir amb la capçalera i el campanar inacabat a la part de migdia Rambol Vista aèria del monestir des de la seva part meridional, amb les valls de Mur i Horta al fons TAVISA-J Todó Important monestir situat al punt culminant de la Mola o muntanya de Sant Llorenç, a 1 095 m sobre el nivell del mar Mapa 36-15392 Situació 31TDG183106 És accessible per diferents camins de muntanya, ben coneguts pels excursionistes Per a la majoria de visitants el camí tradicional és una bona pista que es pot fer amb cotxe fins a Can Pobla, i des d’aquí un camí ben senyalitzat,…
La ceràmica
Art gòtic
Els objectes de ceràmica, per al seu estudi, presenten dos avantatges respecte a d’altres elaborats amb materials diferents la seva perdurabilitat en el temps i la impossibilitat de reciclar-los Se sap del cert que part dels atuells de metall o de vidre, un cop fets malbé, es recollien, es refonien i se’n feien de nous, de manera que moltes peces antigues han desaparegut reconvertides en objectes diferents Els materials orgànics són peribles, és a dir, es descomponen si no es conserven en unes determinades condicions ambientals Una peça de ceràmica es pot fragmentar, pot perdre la decoració,…
Santa Creu de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació L’església pre-romànica de Santa Creu de Rodes, després santuari de Santa Helena, nom amb el qual avui és coneguda, roman abandonada, al costat de llevant de les ruïnes del poble medieval de Santa Creu de Rodes Es troba a 1 km a tramuntana del monestir de Sant Pere de Rodes i, aproximadament a la seva mateixa altura, al contrafort de la muntanya de Verdera, que davalla vers el nord-est, indret dominant sobre la badia del Port de la Selva i una gran extensió de litoral i de mar Una vista de conjunt de l’església des del costat de ponent J Todó-TAVISA Una vista de l’exterior de l’…
L’art romànic a l’Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i dels edificis militars de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf anteriors al 1300 C Puigferrat Per a poder comprendre com s’organitzava el Penedès a l’alta edat mitjana, hem d’ésser conscients en primer lloc de l’existència i de la importància del camí que travessava aquest territori d’una banda a l’altra, que era una de les principals vies de contacte —militar i, sobretot, comercial— entre el món musulmà i el cristià Segurament, fou als dos costats d’aquesta via moresca on s’alçaren les fortificacions…
la Garriga
Edifici i jardins del balneari Blancafort del poble de la Garriga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall del Congost, a l’inici de la plana vallesana, damunt la terrassa més alta sobre el riu.
Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…
Alins

La vila d’Alins, al centre de la vall Ferrera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, a la zona axial pirinenca, que comprèn, des del 1927, la totalitat de la vall Ferrera i del seu annex, la vall de Tor.
Situació i presentació El municipi d’Alins, de 183,19 km 2 , es troba al sector NE de la comarca L’actual municipi és formà el 1927, que s’uniren al terme d’Alins els d’Ainet de Besan, Àreu, Norís i Tor El terme limita al NE amb França i a l’E amb Andorra, al SE termeneja amb el municipi d’Anserall Alt Urgell, al S amb Farrera, al SW amb Tírvia i a l’W amb les terres de llevant dels municipis de Vall de Cardós, Esterri de Cardós i Lladorre L’eix natural del municipi és la Noguera de Vallferrera El terme comprèn tota la vall d’aquest riu, força muntanyosa Separen la vall Ferrera de la vall de…
Arquitectura i urbanisme prehistòrics de Catalunya
De les coves a les cases Els primers homes que habitaren el territori que actualment és Catalunya eren caçadors i recollectors nòmades que, sempre a la recerca de nous recursos, canviaven periòdicament d’hàbitat al llarg de l’any Ocupaven els abrics rocosos i les coves que reunien millors condicions, i també espais oberts a l’aire lliure, sobretot les platges prop dels rius i del mar L’espai on s’installaven s’estructurava en zones de pas, d’esquarterament d’animals, de talla d’eines de pedra, per jeure-hi, per llençar-hi els rebutjos Ara fa uns 300000 anys l’home dominà el foc, i la llar es…
Els loculomicets
Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina