Resultats de la cerca

La família Vinyals i els Galí Galí i Vinyals, la primera gran empresa llanera a Terrassa Joan Baptista Galí i Surís i el seu gendre Salvador Vinyals i Galí protagonitzen la primera gran empresa llanera a Terrassa en els inicis de la industrialització Tots dos pertanyen a famílies vinculades al comerç i a la indústria de la llana dintre de la mateixa ciutat Són els qui veuen arribar les primeres màquines per a la preparació de la filatura i per als acabaments perxes, cardes i embonadores fetes per fusters Aquests estris són ja pesants i exigeixen la presència de l’obrer a la…

Tomàs Coma i Miró La primera filatura d'estam Tomàs Coma i Miró és una de les grans figures de la indústria catalana del segle XIX Se li reconegué aquest fet en vida i encara més amb motiu de la seva mort Però ningú no es preocupà de fer una necrològica del personatge tal com era costum, una necrològica que comencés dient una cosa tan fonamental com la data de naixement Tomàs Coma i la família Quadras Tomàs Coma va néixer a Moià, on hi havia una indústria llanera que portava el seu nom Coma, Germans, el 1844, Josep Coma i Companyia, el 1860, i Sebastià Coma, el 1869 El seu panteó familiar al…

Comprèn gairebé tota l’ampla vall d’Angostrina , d’origen glacial, la capçalera de la Tet, fins més avall de l’estany de la Bullosa, i a la capçalera de la vall de Querol, la vall glacial on es troba l’estany de Lanós, la superfície d’aigua més vasta dels Pirineus El terme és accidentat pel massís del Carlit 2 921 m alt, el puig Peric, el puig Pedrós i la pica Roja Nombrosos estanys glacials el de la Bullosa, convertit en pantà, el de Lanós, els Sobirans, els de puig Peric, el de Llat i els de l’Esparver, del Castellar i de la Comassa Els pasturatges són abundants …

El terreny és molt muntanyós, accidentat per la serra d’Andilla la Bellida, 1 319 m alt, divisòria d’aigües entre el Palància al qual aflueixen el riu de Canals o de Canales i el barranc de Pedregós i del Túria, capçalera de la rambla de les Alcubles Les terres incultes ocupen 2 600 ha, el bosc 440 ha i els conreus cereals de secà 220 ha La ramaderia consta d’uns 900 caps de bestiar cabrum i de llana El poble 53 h agl 2006 1 011 m alt és a l’esquerra del barranc de Pedregós, dividit per la plaça de l’església en dos nuclis L’església parroquial de Sant Jaume depèn de la de Begís, municipi al…

La vegetació natural és formada per unes 900 ha d’alzines, pins i pasturatges romaní i coscoll, de propietat comunal El regadiu 200 ha, que aprofita l’aigua del riu de Mesquí, és destinat al conreu d’oliveres 180 ha i de cereals Al secà predominen, així mateix, les oliveres 830 ha Hom hi conrea, a més, cereals 190 ha i vinya Hi ha ramaderia bestiar de llana, cabrum i porcí Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli i pinsos La població ha anat disminuint a causa de l’emigració al llarg del s XX La vila 499 m alt, que comprèn tota la…

Hom obté la metxa a partir de la veta, aprimant-la, per tal de millorar-ne la regularitat, i donant-li una lleugera torsió, suficient per a mantenir la cohesió de les fibres i evitar-ne la deformació deguda al propi pes, però que no privi el lliscament de les fibres les unes damunt les altres en les successives operacions d’estiratge Aquesta metxa és apta, així, per a entrar a la filadora En el procés clàssic hom feia quatre passades successives de metxera, tot aprimant més i més la metxa Actualment, amb els grans estiratges, hom pot reduir, i fins i tot suprimir, el nombre de passades…

Formà part del Consell de Cent, fou veguer de Barcelona 1275-99, ambaixador a Egipte 1292, a Sicília, al Marroc i a altres països mediterranis, batlle general de Catalunya 1301-03 i batlle de Barcelona 1303-06 El 1285, davant el perill d’invasió francesa, s’ocupà, per ordre de Pere II, de reforçar les muralles de la ciutat, de refer les drassanes i assumí la castellania de Montcada Anà amb les galeres de Bernat de Peratallada al nord d’Àfrica 1288, comandà les galeres que acudiren a Múrcia, en la campanya contra Castella 1296, i participà al setge d’Almeria 1309 Exposà en una carta al rei…

Feu estudis de dret i fou redactor del Diario Mercantil  1870 El 1871 estrenà la seva primera obra teatral en català, Anar per llana 1885, i després Sota, cavall i rei 1874, estr 1873, amb una segona part, del 1874, titulada Una agència de criaes , El marquès de Miragall 1885, estr 1875, Al sant per la peanya 1876, En lo mig del mercat i Retratos al viu 1884, Cascarràbies 1889, estr 1888, Bous de cartó estr 1891, Una lliçó aprofità , Lo dit de Déu i Ditxosa desgràcia , que aconseguiren força popularitat En castellà escriví poemes, teatre i la collecció d’epigrames Pampiroladas…

Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio 1773, Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" 1773, Doce minuetos para clavicordio 1774 i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-piano y órgano 1790 Home…

Resum i perspectives Acabat de fibres de poliester fàbrica de SAFA a Blanes, 1973 La indústria tèxtil catalana ha seguit els últims anys una evolució semblant a la dels altres països europeus de llarga tradició tèxtil La característica que defineix aquesta evolució és la pèrdua de protagonisme dins el conjunt de l’activitat industrial, la qual cosa comporta una reducció important dels recursos humans que s’hi dediquen En l’evolució recent del sector, hi ha una ruptura que es pot situar per a l’Europa Occidental, en general, al final de la década dels cinquanta i que en el cas específic de…