Resultats de la cerca
Es mostren 659 resultats
Sant Julià de Ribelles (Bassegoda)
Art romànic
Situació L’església de Sant Julià de Ribelles Sant Julià de Pruna, Sant Julià de Prunera o Sant Julià de Brema és la del poble de l’antic municipi del Bassegoda, de la Garrotxa, que l’any 1969 fou unit al d’Albanyà, de l’Alt Empordà, situat al sector nord-occidental del terme, en un replà encinglerat damunt la vall de Sant Aniol, a la capçalera de la riera d’aquest nom, de la conca del Fluvià, a 850 m d’altitud, en un indret despoblat Mapa 219M781 Situació 31TDG665872 Vista exterior de l’església des de llevant, tal com ha quedat després dels darrers treballs de restauració J Melció Per…
Santa Eulàlia d’Estaon (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Vista del sector meridional d’aquesta antiga parròquia, amb l’extrem més ponentí convertit en casa rectoral ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Santa Eulàlia és situada a l’extrem sud-est del nucli urbà d’Estaon Aquest poble es troba al fons de la Ribera d’Estaon, que és una vall secundària de la Vall de Cardós, amb accés des de Ribera de Cardós JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH535169 Història Estaon ha estat des de sempre el principal nucli de població de la vall d’Estaon, anomenada d’antic “el Vallat”, denominació, d’altra banda, que ha pervingut fins als nostres dies En…
Els sifonàpters: puces
Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de saltar i el seu…
Santa Maria d’Arties (Salardú)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’esglesia des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església presideix el nucli antic d’Arties, població estesa a ambdues ribes de la Garona, a l’indret on desemboca el riu de Valarties i a redós de l’im pressionant tuc de Montarto Mapa 149M781 Situació 31TCH258296 S’arriba fàcilment a Arties per la carretera del port de la Bonaigua C-142 El recorregut des de Vielha és d’uns 7 km aproximadament FJM-AMB Església L’edifici adopta un pla basilical de tres naus que, originàriament, eren culminades vers llevant per sengles absis semicirculars Actualment hi…
El Vapor Bonaplata (1832-1835). Els inicis de la indústria moderna
Les màquines de fosa i la màquina de vapor Xemeneia del Poble Nou de Bianchini i Companyia La xemeneia la mostra exterior més evident d'una caldera que alimenta la màquina de vapor El Vapor Bonaplata de la societat Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia representa l’inici de la indústria moderna a casa nostra, dit amb paraules del biògraf de l’empresa Jordi Nadal, Bonaplata, pretext i símbol I això no obstant és una història curtíssima, ja que la fàbrica funcionà tan sols els vint mesos compresos entre el novembre del 1833 i l’agost del 1835 El final dramàtic que tingué, amb l’incendi i l’…
Dos textos clau
Algun dia convindrà reunir els textos que representen esforços concrets per definir com cada generació ha vist doncs el problema de l’elaboració d’un art propi, d’un art nacional, aquí i a fora En alguns casos, artistes, com per exemple durant el Noucentisme, s’han decantat cap a la mediterranéïtat per definir l’essència catalana de l’art En d’altres casos s’ha mirat cap a Europa o cap a les pròpies tradicions autòctones sorgides del mon preromà i romà Ara i aquí no podem reunir ni tan sols seleccionar els textos que pensadors i artistes catalans han dedicat a la relació entre art i nació,…
Indústries artístiques. El debat art-indústria
La progressiva mecanització del segle XIX implicà una sèrie de canvis en la producció dels objectes, tant pel que fa a l’ús de nous procediments tècnics, com des de l’òptica conceptual i estètica Aquest fet, sumat a l’extinció dels gremis al llarg del segle XIX, corporacions que havien estat el suport dels oficis artístics durant segles, comportà un debat art-indústria, sobretot arran de la primera Exposició Universal celebrada a Londres el 1851, que deixà ben clar el mal ús que s’havia fet de la màquina Segons els primers teòrics que reflexionaren sobre el tema, la màquina només havia…
La indústria d’automoció a la segona meitat del segle XX
El 1939, el panorama industrial era desolador Installacions desmantellades, maquinària en mal estat o simplement desapareguda, manca de primeres matèries, dificultats en el subministrament energètic… la llista seria interminable Com calia esperar, la indústria automobilística catalana no n’era una excepció Per si no n’hi hagués prou, la política autàrquica del nou règim no féu més que agreujar la situació de penúria generalitzada i constituí un gran obstacle en el procés de recuperació de l’activitat econòmica i de reconstrucció de la base industrial del país Un dels trets definitoris del…
L’economia dels Països Catalans
L’economia de qualsevol societat, per la seva extraordinària complexitat, pot ésser observada des de moltes perspectives Tota realitat social presenta potencialment una gamma gairebé infinita d’aspectes econòmics i de lectures que se’n poden fer Amb el desenvolupament de la Història Econòmica, s’han anat definint una sèrie d’instruments estadístics per a l’anàlisi de caràcter global, la síntesi dels quals és la Comptabilitat Social, que pot ésser expressada en diversos nivells d’agregació Els més utilitzats són la Comptabilitat Nacional i la Comptabilitat…
Les primeres comunitats cristianes i l'organització de l'Església
Fragment d'un cancell decorat de la basílica paleocristiana de Bàrcino, segle V MHCB / RM L'Església va ser, des de la seva implantació, una de les institucions més importants en el conjunt del poblament hispanoromà i visigòtic Prengué un relleu important en els segles finals del món antic, cada vegada amb una personalitat més lligada al país L'Església va tenir, des de la predicació, un paper capdavanter en l'evolució sòcio-política d'Hispània Dins l'estructura visigòtica, però, va cedir en favor de Toledo urbes regia ciutat reial, que va convertir el seu bisbat en la seu primada d'Hispània…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina