Resultats de la cerca
Es mostren 2830 resultats
canvi de bitlla
Indústria tèxtil
Mecanisme que, en el teler automàtic, produeix la substitució de la bitlla buida, o amb el fil trencat, de la llançadora per una altra de plena.
Institut Català del Sòl
Economia
Organisme adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques creat el 1980 amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i econòmica i plena capacitat d’obrar.
Constituït el 1980 en virtut del traspàs a la Generalitat del patrimoni i les actuacions urbanístiques del Instituto Nacional de Urbanismo, té com a objectius portar a terme les tasques tècniques i econòmiques requerides per al desenvolupament de la gestió urbanística i patrimonial i el foment de l’edificació A més, atén necessitats collectives i remodelatges urbans, gestió d’espais naturals i zones lliures i dotació d’equipaments
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de SantJoan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de SantJoan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el…
txibtxa
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí que habitava als altiplans del massís oriental dels Andes colombians (actuals departaments de Cundinamarca i de Boyacá).
Habitaven en pobles envoltats d’estacades, i llurs construccions eren de canya i fang, sovint adornades exteriorment amb làmines d’or Agricultors sedentaris, conreaven patates, blat de moro i llegums Classes especialitzades es dedicaven a l’orfebreria i a la terrisseria les filigranes d’or, les làmines, les estatuetes i les peces de ceràmica, constitueixen l’únic llegat d’aquesta gran cultura La font de riquesa principal eren els jaciments de sal gemma, que exportaven fins al Perú i l’istme de Panamà la intercanviaven sovint amb l’or, que explotaven els quimbayas del Cauca El sistema polític…
despesa pública
Economia
Volum de les despeses fetes per l’administració per satisfer necessitats col·lectives.
Fins al s XIX l’estat es limitava a finançar l’administració civil, les despeses de caire militar i una gamma força limitada de serveis públics Al s XX, sobretot a partir dels anys vint, el volum de les despeses públiques ha augmentat d’una manera molt notable La intervenció estatal en la vida econòmica s’ha anat incrementant i diversificant com a conseqüència del fet que el mateix desenvolupament econòmic exigia, d’una banda, una política més activa d’obres públiques i, de l’altra, una intervenció directa de l’estat en els sectors directament productius com és ara el de les empreses…
xifra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes convencionals d’una escriptura secreta (criptografia) o d’un llenguatge secret basats en lletres, signes o dígits convencionals, segons una clau determinada, coneguda només pels corresponsals.
Des de l’antiguitat clàssica foren emprats dos procediments criptogràfics el salt o escalonament d’una lletra o de diverses dins l’ordre de l’alfabet i la substitució de lletres o mots per signes arbitraris A l’edat mitjana, a part la cort carolíngia, que utilitzà les notes tironianes, el sistema de xifra més freqüent fou el de substitució, amb la introducció d’alguns noms o signes especials per a certs personatges de referència A partir del segle XVI s’inicià el sistema de substituir cada lletra per un grup de xifres aràbigues, i en plena edat moderna hom utilitzà també els…
Copa Santa
Història
Art
Literatura
Nom amb què és coneguda a Occitània la copa d’argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d’Isabel II.
La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català…
pelagianisme
Cristianisme
Doctrina de Pelagi, que parteix d’un optimisme natural quant a la capacitat absoluta de la voluntat per a evitar el mal i fer el bé meritori.
La gràcia té una eficàcia només exemplar i pedagògica, és a dir, és un ajut extrínsec per a obrar més fàcilment el bé, però de cap manera no és necessària en ordre a la salvació i al mèrit sobrenatural D’aquí ve la concepció peculiar del pecat original tothom peca en el mal exemple d’Adam nega, doncs, la necessitat del baptisme dels infants Nega igualment l’eficàcia de la penitència, de la pregària, etc Celestí, a Cartago, i altres deixebles ajudaren a la difusió de la doctrina arreu de l’imperi Romà i a la formació de grups de seguidors Pelagi sabé defensar-se dels atacs de Jeroni —el primer…
Norbert Schultze
Música
Compositor alemany.
Estudià direcció d’orquestra, composició i piano a l’Escola Superior de Música de Colònia, i teatre a Colònia i a Munic Posteriorment treballà com a actor i compositor en un cabaret muniquès 1931-32 i fou director d’orquestra a Heidelberg 1932-33 i a Darmstadt 1933-34 Dedicat de ple a la composició a partir del 1936, el 1938 posà música a Lili Marleen , un poema melancòlic que el soldat Hans Leip havia escrit en plena I Guerra Mundial, abans de marxar destinat a Rússia Enregistrada originalment per Lale Andersen, la cançó es féu mundialment famosa en les versions de Marlene…
antijuridicitat
Dret penal
Característica que hom exigeix d’una acció per poder-la considerar delictiva.
Segons la concepció tecnicojurídica, el delicte és fonamentalment una acció típica, antijurídica i culpable La tipicitat pressuposa la correspondència entre el fet i la descripció legal del tipus delictiu la culpabilitat implica una voluntarietat conscient o una imprevisió inexcusable per part del subjecte, mentre que l’antijuridicitat és referida a un judici valoratiu de l’acció en el sentit de la seva desaprovació pel dret Per manca d’antijuridicitat, per exemple, una lesió corporal causada o uns danys ocasionats podran no resultar delictius, encara que el fet sigui en principi definit com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina