Resultats de la cerca
Es mostren 4290 resultats
La catedral de Girona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt catedralici des de la part nord TAVISA La catedral de Girona o Santa Maria de Girona es troba a la part alta de la ciutat, a l’extrem NE, a tocar de l’antiga muralla, al vessant esquerre de l’antiga vall Umbrosa o de Galligants Mapa L39-13334 Situació 31TDG857487 Història Primeres notícies històriques Es creu, per raó de la continuïtat històrica i per la seva situació excellent, que la catedral primitiva, erigida en el moment en què es va consolidar la diòcesi de Girona, es devia trobar situada al mateix lloc que l’actual, bé que cap vestigi ni troballa…
L’Església: bisbat i parròquies de la Garrotxa
Art romànic
El bisbat de Girona i el de Besalú En principi, el comtat de Besalú era inclòs dins el bisbat de Girona Els límits occidentals del bisbat coincidien bàsicament amb els del comtat Així, el límit del bisbat d’Urgell —tot i l’enclavament de Cavallera— cal pensar que havia d’arribar fins al Gra de Fajol i la serra de Cavallera, el límit del bisbat de Vic s’estenia fins a Seguries, Puigsestela i el Puigsacalm, i el límit del bisbat d’Elna coincidia amb la partió del Vallespir D’acord amb això, trobem, per exemple, que el bisbe de Girona Serf-de-Déu, l’any 904, anà a consagrar l’església de Sant…
L’aprofitament dels recursos animals de les boscanes decídues
L’activitat cinegètica La caça ha estat durant molt temps un factor important en el desenvolupament i la subsistència de moltes societats humanes Molts especialistes creuen que la capacitat de planificar primer la mort d’un animal gran i després la distribució de l’aliment que podia proporcionar més enllà d’un dia constituí un pas decisiu en l’evolució de la intelligència humana A més a més, la cooperació necessària per a caçar animals grans pot haver estat un factor significatiu a l’hora de desenvolupar les primeres estructures socials humanes La caça a les boscanes de l’antigor Els humans…
La Terra Alta
Situació i presentació La comarca de la Terra Alta comprèn dotze municipis que sumen un total de 743,36 km 2 Encara que l’Ebre només hi arribi per una llenca estreta situada a la dreta de l’aiguabarreig amb el Matarranya, és una comarca que s’integra plenament en les denominades Terres de l’Ebre, tot formant un conjunt evident amb les de la Ribera d’Ebre, el Matarranya, el Baix Ebre i el Montsià, malgrat la diversitat geogràfica i fins i tot econòmica que hi ha entre elles La comarca té, però, molts més punts de contacte en l’aspecte geogràfic i econòmic amb el Matarranya que no pas amb la…
La llengua: els límits de la castellanització
Els usos socials de la llengua Els canvis polítics, econòmics i culturals produïts als territoris catalans en el pas del quatre-cents al cinc-cents també es van deixar sentir en els usos lingüístics Només cal valorar la intrusió de la llengua castellana en diversos àmbits del país, insòlita fins llavors, per copsar l’abast de la nova situació S’ha considerat generalment que, per a aquest lapse, es pot parlar de l’existència d’un “conflicte lingüístic” a l’espai català Així, aquest capítol decisiu no sols tindria importància per si mateix, sinó sobretot pel seu valor de precedent històric El…
Els grups d’elit: la noblesa i la clerecia
A la baixa edat mitjana el poder no fou un monopoli exclusiu de la Corona i del seu aparell administratiu i de govern, sinó que dos estaments privilegiats —la noblesa i la clerecia— van controlar-ne parcelles molt importants, tant per la gran extensió de terres que posseïen com pel control del govern local i de la justícia que exercien en molts pobles i llocs La monarquia intentà recuperar, des de mitjan segle XIII, una part de la jurisdicció, gràcies a les teories elaborades pels juristes romanistes, que asseguraven que l’alta jurisdicció i el mer imperi eren regalies que pertocaven al…
L’estructura eclesiàstica als segles IX-X del Gironès
Art romànic
Els bisbes de Girona en època carolíngia El primer bisbe de la restauració carolíngia fou Adaülf 778-788, que era d’origen got Havia obtingut de l’emperador Carlemany un precepte que li atorgava la possessió de la vila de Bàscara El seu successor Valaric n’obtingué investidura en el judici presidit pel comte palatí Ragonfred i per l’arquebisbe de Narbona Nifridi Aquests dos personatges i el seu seguici havien vingut al comtat de Girona en qualitat de missi dominici , enviats senyorials, en virtut dels quals s’establia el capitular referent al regiment del regne franc Una mala transcripció i…
Canvi institucional i canvi social
La intitulació d’una obra històrica de caràcter panoràmic pot semblar, potser, una mera formalitat, un requisit gairebé banal o fàcil de resoldre Fem-ho avinent, doncs, de bon començament la tria i la justificació del títol particular d’aquest treball no ha estat pas senzilla D’una banda, per les dificultats pròpies de tota periodització, que són més grans, encara, quan cal conjuminar i sintetitzar en uns pocs mots l’evolució d’àmbits d’activitats prou diferents, amb la seva seqüència específica i fins contradictòria i tot, de…
cinematografia
Cartell del cinematògraf Lumière
© Fototeca.cat
Cinematografia
Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.
La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia…
L'art de les avantguardes
Les avantguardes “històriques” Al començament del segle XX la producció artística ha arribat a un punt de ruptura respecte de la tradició, i cada cop es fa més profund el solc que durant molt de temps separà els artistes del gran públic i determinà el distanciament existent en part encara ara entre els “intellectuals” i la gran majoria de la gent L’art, en privilegiar sobretot el treball teòric, se serveix ara de llenguatges que escapen a la comprensió immediata de l’obra per part del públic Fins aleshores aquest reconeixia de seguida els temes tractats En realitat, però, el simple…