Resultats de la cerca

Situació Absis de l’església, antiga parròquia del lloc i ara santuari, amb una acurada decoració llombarda ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria és situada al costat del castell de l’Aguda Mapa 34-14 361 Situació 31TCG673311 Per arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Aquest santuari fou l’antiga parròquia del terme de l’Aguda Se’n té constància des del 1100, any en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira, senyors de l’Aguda, feren donació de l’església de l’Aguda a la canònica de Santa Maria de Solsona La…

Situació Costat sud-est de l’església, amb l’absis principal il’absidiola sud ECSA - JL Valls Aquesta església és situada al centre de Brullà, poble que es troba a la riba esquerra del Tec Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 0” N - Long 2° 54’ 16,8” E Brullà és travessat per la carretera D-8, la qual parteix de la N-114 a 5 km de la sortida de Perpinyà, a mà dreta hom hi pot arribar també per la D-2, que s’inicia a la N-9, a mà esquerra, venint de Perpinyà, davant el trencall de Vilamulaca PP Història Brullà deu probablement el seu origen a una villa romana i l’indret és històricament…

Restes del basament de I’absis de la basílica en el moment de la seva descoberta per J Serra i Vilaró Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Reconstrucció de la planta de la basílica i hipòtesis sobre la disposició de la capçalera i del baptisteri MD del Amo Les ruïnes d’aquesta basílica són situades al costat de la fàbrica de la Tabacalera, a ponent de la ciutat de Tarragona, a la riba esquerra del Francolí Va ser excavada per J Serra i Vilaró als anys trenta L’edifici tenia les seves parets nord, sud i oest fonamentades sobre sarcòfags i restes de construccions…

Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història Agrària 1978,…

El tub acústic Com a elements vibratoris principals dels aeròfons, els tubs acústics adequats per a produir sons musicals són els que tenen freqüències pròpies molt properes a una família harmònica Per aquest motiu, els que s’empren en els instruments musicals són de geometria bàsicament cilíndrica o cònica Les geometries que s’allunyen significativament d’aquestes dues no condueixen fàcilment a sons d’afinació ben definida A diferència de les cordes, els tubs poden ser utilitzats amb el que s’anomena "condicions d’extrem" diferents En efecte, si bé les cordes sempre presenten els extrems…

A mig camí entre les obres desaparegudes sense deixar a penes rastre i les construccions encara dretes, el Palau Reial Menor tingué la curiosa fortuna de ser enderrocat just després d’una intensa campanya de documentació, de la qual, però, no sempre és fàcil extreure dades segures per al seu coneixement Com altres grans edificis civils de l’època, aquest tampoc no fou bastit del no-res a partir d’un projecte coherent, sinó que és el resultat d’un conjunt de fases successives, la primera de les quals s’inicià en temps dels romans D’aleshores són el mosaic de temàtica circense descobert durant…

A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita pel N el dom…

Els foronis són lofoforats vermiformes de vida sedentària que s’amaguen dins uns tubs quitinosos que ells mateixos secreten, dels quals solament emergeix el lofòfor Aquesta estructura és ben visible en els exemplars de la fotografia, corresponents a l’espècie Phoronis hippocrepia , component de les comunitats marines de fons durs del nostre litoral Hervé Chaumeton / Jacana Phoronis , un dels noms de la deessa Isis, fou el mot que va escollir Wright el 1856 per a identificar la preciosa criatura que havia trobat al fons del mar i que, observada a la lupa, duia un plomall de tentacles en forma…

Vista aèria del volcà de Santa Margarida, que deu el seu nom a la petita ermita que pot endevinar-se al fons del seu nítid cràter Ernest Costa La zona volcànica de la Garrotxa 13, entre els principals espais naturals del sistema transversal La plana olotina, dins la comarca de la Garrotxa, acull el paisatge volcànic més important de tota la Península Ibèrica La singularitat de les formes de relleu eruptives i l’abundància dels policromàtics boscos de caducifolis confereixen a aquesta zona una bellesa extraordinària, gairebé màgica Geogràficament aquest espai s’integra dins la Serralada…

Pla de fàbregues i cingles del far després d’una lleu nevada Shella Hardie El Collsacabra 12, entre els principals espais naturals del sistema transversal El Collsacabra, també anomenat Cabrerès, és un massís de relleu tabular i acinglerat, que s’aixeca en el marge oriental de la Depressió Central Catalana Forma part de la Serralada Transversal, que enllaça els Pre-pirineus orientals amb la Serralada Pre-litoral La major part del territori correspon a la comarca d’Osona, on pertanyen totes les poblacions l’Esquirol o Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Tavertet, Rupit i Pruit El Collsacabra…