Resultats de la cerca
Es mostren 502 resultats
Borsa privada i banca de valors
Una especialització bancària L’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona, seu de la Borsa privada al carrer d’Avinyó de Barcelona Àlbum Artístich de La Renaixensa , 1889 Barcelona fou el mercat de capitals més important d’Espanya des del darrer terç del segle XIX fins al 1936 Aquesta importància es degué a l’existència d’una Borsa privada —no oficial— i a la creació d’una banca de valors, que s’especialitza en operacions sobre títols mobiliaris Gràcies a l’actuació d’aquesta banca, grans empreses catalanes i no catalanes aconseguiren finançar-se, ja que el mercat barceloní tenia…
De revolucionari a home de govern (1931-1936)
Segell amb el retrat de Lluís Companys emès el 1933 pel Parlament de Catalunya ECSA El temps que va de l’abril del 1931 al juliol del 1936 són cinc anys crucials en la història del nostre país, i de retop enla trajectòria personal de Lluís Companys Comencen amb una monarquia que trontolla i acaben amb l’esclat de la revolta militar Companys els comença com un republicà conspirador i els acaba com a president d’una Generalitat que ha vençut l’aixecament a Barcelona però que està privada de quasi tota autoritat efectiva, que ha passat a mans de la FAI i altres extremistes Entremig, Companys ha…
Josep Irla i Bosch, polític i empresari (1940-1954)
«…En aquest moment de desànim, d’esperit decaigut, rebo, en els últims dies del mes d’octubre de 1940, la visita dels amics Tarradellas i Escofet per a comunicar-me la tràgica notícia de l’assassinat del president Companys» Arran d’aquest dramàtic esdeveniment, Josep Irla i Bosch Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1876 – Sant Rafèu, Provença 1958, polític i empersari, esdevingué president de la Generalitat de Catalunya Josep Irla i Bosch és, per antonomàsia, el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili És l’únic president contemporani que no trepitjà el Palau de la Generalitat com a…
La Generalitat restaurada
A partir del novembre del 1932 s’obrí a Catalunya una etapa en la qual els governs de la Generalitat s’esforçaren a fer realitat les atribucions definides per l’Estatut L’avenç autonòmic, però, no fou senzill ni ràpid, perquè el traspàs dels serveis fou lent i molt aviat se’n detectaren els límits, tant competencials com financers, que dificultaven l’assoliment d’una autonomia plena A més, algunes de les principals mesures de caràcter reformador, com ara la Llei de Contractes de Conreu, trobà l’oposició de les forces més conservadores catalanes i espanyoles i fou un dels elements fonamentals…
Cornudella de Montsant
Cornudella de Montsant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació És el més extens de la comarca Limita amb Porrera S, la Morera de Montsant W, Ulldemolins NW, Vilanova de Prades N, terme que pertany a la Conca de Barberà, Prades NE, la Febró E i Arbolí SE, tots tres municipis de la comarca del Baix Camp, i en un punt al SE amb l’Alforja, terme que també pertany a aquesta comarca Es troba a la vall alta del riu de Siurana, entre els massissos de Montsant, a ponent que culmina aquí a la Roca Corbatera, a 1163 m i les Muntanyes de Prades, a llevant la Gritella, 1089 m, units pel coll d’Albarca sector N del terme Aquesta vall, dita també…
Miquel Lochner
Art gòtic
Detall dels pinacles de fusta que coronen les cadires del cor alt de la catedral de Barcelona Probablement formaven part del projecte de Pere Sanglada, però van ser iniciats per Miquel Lochner, el 1483, el qual va treballar-hi fins a la seva mort, el 1490, amb la collaboració de l’escultor Joan Frederic CB – TDuran Durant la segona meitat del segle XV i els primers anys del XVI es constata a Catalunya una important presència de mestres procedents de l’Europa septentrional, especialment després de la Guerra Civil Catalana 1462-72 Les fonts corresponents a aquest període atorguen un especial…
Tensions, conflictes i banderes
La República va venir amb alegria, i tanmateix gràvida de tensions Rodoreda té escrit que ho va sentir “com un aire que va fugir i tots els que després van venir mai més van ser com l’aire aquell d’aquell dia que va fer un tall en la meva vida” La Colometa, l’emblemàtica protagonista de La Plaça del Diamant , ho va resumir d’aquella manera tan seva “va ser amb abril i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos” Alegria i conflicte és un binomi exacte per a descriure la situació viscuda per aquella generació l’alegria és fàcil saber d’on venia d’uns…
Institut d’Estudis Catalans
Primera sessió de l'Institut d'Estudis Catalans (1914), quan es va inaugurar la Biblioteca de Catalunya
© (IMHB) Fototeca.cat
Corporació acadèmica fundada a Barcelona el 1907 per Enric Prat de la Riba, dedicada a la investigació científica superior, principalment de tots els elements de la cultura catalana.
Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…
Sant Miquel del Fai (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’espectacular cinglera enmig de la qual es va construir el monestir de Sant Miquel del Fai M Catalán Bauma sota la qual es troba erigida la gran església troglodítica de Sant Miquel M Anglada L’antic monestir, ara lloc de turisme, queda sota una elevada cornisa de la cinglera del Fai, a l’indret on el riu Rossinyol es despenja en cascada prop de la confluència amb la riera de Tenes És a l’extrem de tramuntana del terme municipal, a frec amb el de Sant Quirze Safaja, a una altitud d’uns 450 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG329188 És accessible…
Josep Llimona, la superació de l'anecdotisme vuitcentista
La majoria d’estudiosos que han tractat el període modernista han coincidit a afirmar que, en el camp de l’escultura, Josep Llimona i Bruguera Barcelona, 1864-1934 fou, sens dubte, la figura més important del moment Per bé que la singularitat de la seva obra no és comparable a la produïda per Antoni Gaudí, personatge genial i màxim representant de l’arquitectura europea coetània, dins el corrent renovador del Modernisme Llimona va ser l’únic escultor que trencà motlles, mostrà capacitat per assimilar amb personalitat les noves tendències europees i superà amb encert el realisme detallista,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina