Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
El vitrall modernista
No és pas desencertat considerar que en el Renaixement es produí la culminació de l’art del vitrall i que al mateix temps s’inicià la seva lenta decadència la culminació perquè en el Renaixement els mestres vitrallers fruïen de la plenitud i perfecció que el vitrall gòtic havia assolit i la decadència perquè la perfecció formal de les arts plàstiques renaixentistes havia admirat i enlluernat tots els mestres vitrallers menant-los cap a un erroni mimetisme de la pintura mural o de la pintura sobre tela Aquesta imitació els féu abandonar el procediment i l’estètica propis del vitrall Altres…
Els ambients rics en falgueres
Requeriments ecològics Atès el mecanisme reproductiu del seu cicle biològic, les falgueres, igualment com les molses i hepàtiques, precisen l’aigua com a vehicle per a la reproducció Recordem que els pteridòfits són arquegoniades on l’ovocèllula és fecundada per espermatozoides flagellats, que es desplacen en medi aquós L’aigua fa falta, com a mínim, en aquesta etapa del cicle vital, així com en el moment de la germinació de l’espora i en el desenvolupament del protallus Però, a diferència de les molses i hepàtiques, les falgueres han assolit un veritable sistema conductor, en molts aspectes…
El paisatge vegetal de les planes i muntanyes diàniques (territori diànic)
Les muntanyes bètiques atenyen també els Països Catalans i ho fan de manera prou poderosa Hi penetren en direcció E-W i, amb llur empenta incontenible, evaginen la corba tibant del litoral valencià, que esdevé així alterosa punta de llança avançada devers les Pitiüses les quals, en rigor, no en són sinó una prolongació mar enllà Les muntanyes diàniques, en efecte, representen el sector terminal del Sistema Bètic Constitueixen un conjunt geogràfic de primera magnitud, netament diferenciat de les planes alluvials que interrompen o dels relleus ibèrics que deixen al NW territori serrànic El…
Els Viladomiu, a Gironella. El Viladomiu Vell i el Nou
Tomàs Viladomiu i Bertran Cal Rei de Sallent La família Viladomiu Els Viladomiu són originaris de Berga En parlar de les berguedanes —les màquines de filar de fusta— ja hem esmentat aquest nom com un dels més repetits en les relacions de filadors de la ciutat i la seva rodalia Tomàs Viladomiu i Obiols va aprendre l’ofici de teixidor a Berga, on havia nascut Estem encara al segle XVIII A la seva família hi havia paraires —que treballaven la llana—, teixidors de lli i espardenyers Ell es casà amb una sallentina —Antònia Bertran i Martí— i anà a viure a la població del Bages Sallent tenia també…
La biosfera de "Biosfera"
Una perspectiva neoromàntica per a una època postindustrial L’ecologia és una ciència romàntica No tots els ecòlegs hi estaran d’acord, és clar, i alguns epistemòlegs es mostraran probablement contrariats davant d’aquesta afirmació El món acadèmic en general ho acceptarà, en el millor dels casos, amb condescendència o, en el pitjor, amb anatema Tant se val A risc de guanyar-se aquest anatema, els directors i alguns autors de “ Biosfera ” ho veuen així Encara més pensen que bona part de l’actual crisi de creativitat que pateix l’ecologia acadèmica gairebé arreu del món, ve precisament d’haver…
La pintura en el modernisme
El terme Modernisme implica una modernització de la cultura catalana considerada com a arcaica i provinciana, i la creació d’un art específic català En estreta relació amb el catalanisme polític, els catalans s’adonen que la cultura catalana s’ha de deseixir del provincianisme i, mitjançant el cosmopolitisme, ha d’arribar a un grau més alt de diferenciació i d’independència respecte de la cultura oficial castellana de Madrid, considerada com a deficient i conservadora Com que la cultura europea contemporània oferia tot un seguit d’opcions artístiques diferents, relacionades amb profunds…
Finlàndia

Estat
Estat del nord d’Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a l’E, amb la qual té més de 1.000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l’W, Suècia, al NW, i Noruega, al N; la capital és Hèlsinki.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre Noruega i Suècia…
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…
Els comtes d’Empúries anteriors al 1300
Art romànic
Belló I de Carcassona segle IX Són ben poques les coses que sabem d’aquest comte Fou comte de Carcassona en temps de Carlemany, per tant abans de l’any 814 Tingué uns fills segurs Giscafred, que fou comte de Carcassona, i Sunifred, que fou comte d’Urgell-Cerdanya i pare de Guifré el Pelós I uns altres fills probables Oliba I, gairebé segur fill de Belló, comte de Carcassona després del seu germà Giscafred, i, l’altre, Sunyer I, comte d’Empúries-Rosselló No sabem de qui era fill ni tampoc on va néixer Tenia els béns patrimonials tocant al Vernet, al Conflent Tampoc no sabem per quin motiu fou…
Santa Llúcia, abans capella de les Onze mil verges (Barcelona)
Art romànic
Situació Façana d’aquesta església, annexa al claustre de la catedral i originàriament capella del Palau Episcopal M Vergés La capella de Santa Llúcia és situada dins el conjunt catedralici, fent angle entre el carrer de Santa Llúcia i el carrer del Bisbe Antigament havia format part de les edificacions del Palau Episcopal i al segle XV fou integrada en el claustre de la catedral gòtica MLIR Història L’any 1257, un cop enllestida bona part de la construcció del nou Palau Episcopal, el bisbe Arnau de Gurb 1253-84 obtingué la cessió d’un solar al davant, a tocar del cementiri de la catedral…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina