Resultats de la cerca
Es mostren 1461 resultats
Mundo Deportivo
Publicacions periòdiques
Esport general
Diari en castellà, degà de la premsa esportiva de l’Estat espanyol.
Nascut al febrer del 1906 amb el nom d’ El Mundo Deportivo , és la publicació esportiva més antiga que se segueix editant a Espanya i la segona més antiga d’Europa, per darrere de La Gazzetta dello Sport Inicialment, es publicà com a setmanari, però posteriorment fou bisetmanal del gener al setembre del 1923, trisetmanal 1923-24, quadrisetmanal 1924-29 i diari des del 1929 Fou impulsat per Jaume Grau i el seu primer director esportiu fou el pioner de la premsa escrita Narcís Masferrer tingué en l’encert periodístic de Josep Torrents la seva oportunitat d’expansió Després de la…
,
El que cal saber dels tumors benignes de pell
Patologia humana
Els tumors benignes de pell són formacions compostes de cèllules provinents de les estructures cutànies que creixen exageradament i generen lesions prominents que, de vegades, contenen substàncies elaborades per les cèllules de la pell, com ara ceratina La diagnosi dels tumors benignes sol ésser senzilla, però sovint se n’efectua una biòpsia per tal de confirmar-la Això no indica que es tracti d’un cas greu Habitualment, el resultat que se n’obté confirma la benignitat, i, si es tracta d’un tumor maligne, serà possible tractar-lo precoçment i per tant amb més eficàcia No sempre cal aplicar un…
Xipre 2015
Estat
L'acord naval sobre l'ús dels ports de Xipre contra el terrorisme que va arribar al principi d'any entre Rússia i Xipre va causar irritació i malestar a la UE i als Estats Units Aquest acord geoestratègic va més enllà, perquè un 80% de les inversions estrangeres provenen del país rus i el turisme hi té una forta presència En aquest context el president Nikos Anastasiadis va anunciar l'aixecament de les darreres restriccions per a poder transferir diners fora del país, l'últim pas per a recuperar la confiança en el sector bancari de Xipre El clima entre la part turcoxipriota i Turquia va…
Txèquia 2017
Estat
Les eleccions legislatives d’octubre van marcar un punt d’inflexió en la política de la República per l’auge de nous partits L’Aliança de Ciutadans Descontents ANO, que dirigeix Andrej Babiš, va guanyar les eleccions amb el 29% dels vots emesos Aquest suport electoral es va traduir en l’obtenció de 78 dels 200 escons que té la cambra baixa txeca El partit d’extrema dreta antieuropeista i xenòfob Llibertat i Democràcia Directa SPD, liderat per Tomo Okamura, va obtenir un sorprenent èxit i va quedar en segon lloc amb l’11,5% dels vots emesos Per contra, la gran derrotada va ser la…
Nepal 2010
Estat
El país va continuar el seu procés de pau i de transició política Al gener van ser alliberats, sota els auspicis de les Nacions Unides, 3000 exguerrillers reclosos als camps d’internament per a combatents de la guerrilla maoista Al mateix temps, el primer ministre, Madhav Kumar Nepal, va advertir a les forces polítiques que s’exhauria el temps per a redactar la nova constitució, que havia d’estar llesta en poc més de 5 mesos Per això, al febrer, els líders dels tres grans partits polítics nepalesos, el Partit Comunista Unit Maoista UPCN-M, el Partit del Congrés Nepalès NCP i el…
Patronat d’Estudis Osonencs
Entitat cultural creada a Vic el 1952 a l’empara de la Biblioteca Episcopal, per fomentar l’estudi i la investigació comarcals.
Fundat per requeriments polítics amb el nom de Patronato de Estudios Ausonenses, des de 1962 utilitzà la denominació de Patronat d’Estudis Ausonencs en els llibres publicats i aquesta denominació s’adoptà també en la seva revista el 1975 i es mantingué fins el 1990 que hom assumí l’actual denominació no oficial, tanmateix, fins a l’aprovació dels estatuts el 1991 És integrat per uns 450 socis i s’organitza en una Junta Rectora formada per un president, sis vocals nomenats per entitats, nou vocals per elecció, i el Consell d’estudis, que al seu torn és format pels directors de les dotze…
Servusdei
Cristianisme
Bisbe de Girona (887-908).
Era fill d’Ingelbert i d’Adaltruda, nobles de la regió d’Agde La seva elecció fou deguda al comte Guifré el Pelós de Barcelona-Girona i a l’arquebisbe Teodard de Narbona Mentrestant, el comte Sunyer II d’Empúries nomenà un altre bisbe intrús, Ermemir, ajudat pels bisbes Esclua d’Urgell, erigit en metropolità, Frodoí de Barcelona i Gotmar d’Osona, oposats al narbonès Sunyer II i el seu germà el comte Delà expulsaren Servusdei de la seva seu 888-90, que s’exilià de primer a les seves terres d’Agde i Besiers i es refugià tot seguit al monestir de Banyoles l’església del qual consagrà el 889,…
Guillem de Vallseca
Història del dret
Doctor en lleis.
Pertanyia a una família de ciutadans honrats, els membres de la qual figuraren sovint en els càrrecs de govern de la ciutat Ell mateix fou conseller en cap en 1387-88, 1390-91, 1399-1400 i 1405-06 Estudià, sembla, a Montpeller vers el 1362 El 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de la ciutat succeí Jaume Desfar, i l’any 1378 el nomenà vicecanceller, càrrec que tornà a ocupar durant el regnat de Joan I, almenys del 1393 al 1396 Abans, el 1380, havia portat a terme una ambaixada molt important a Itàlia i a Avinyó, amb Pere Sacalm,…
Germana de Foix

Germana de Foix, segons Bartomeu Maura i Montaner (aprox. 1869)
Història
Reina de Catalunya-Aragó i vescomtessa de Castellbò.
Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507, de tornada…
Francesc I de França
Història
Rei de França (1515-47), duc de Milà (Francesc II) (1515-21 i 1524-25) i comte d’Angulema (1496-1547).
Fill del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia Heretà la corona del seu cosí Lluís XII i es casà amb Clàudia, filla d’aquest i d’Anna de Bretanya així restà unida definitivament la Bretanya a França Inicià el regnat amb les guerres d’Itàlia i obtingué de Carles V el Milanesat Presentà la seva candidatura a l’Imperi, però amb l’ajut dels crèdits dels Fugger l’elecció recaigué en Carles V 1519 Durant tot el seu regnat fou rival d’aquest, no sols per les seves idees polítiques antagòniques Carles V tenia l’ambició imperial medieval i Francesc I un nacionalisme francès d’esperit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina