Resultats de la cerca
Es mostren 608 resultats
Els temps tardihercinians
La delimitació dels temps tardihercinians Discordança de l’Estefanià sobre les lidites del Tournaisià Carbonífer inferior, a Surroca Els terrenys detrítics de l’Estefanià cabussen monoclinalment i sense cap plec cap a l’esquerra de la fotografia, tot recobrint un plec de les lidites dreta, blanques en aquest aflorament per causa de l’alteració del seu color negre original Josep Gisbert Els temps tardihercinians són els compresos entre el final de les fases més intenses del plegament hercinià i l’arrasament generalitzat del relleu creat durant aquests plegaments, és a dir, fins a la…
Les dades geofísiques
Els mètodes d'estudi Gruix de l’escorça als Països Catalans La figura representa la profunditat de la discontinuïtat de Mohorovičić, que defineix la base de l’escorça Noteu la gran variació de gruixos, des de l’escorça gruixuda dels Pirineus fins a l’escorça prima de la conca Catalanobalear Hom ha situat al mapa els perfils sísmics profunds realitzats als Països Catalans Maber, original d’Enric Banda D’acord amb la teoria de la tectònica de plaques, la part més externa i rígida de la Terra, d’uns 100 km de gruix, es mou sobre la part superior del mantell, que actua com un fluid La part…
Estructuració i administració territorial en el marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Introducció La base estructural dels primitius comtats catalans, essencialment autònoma, es basà en la realitat geogràfica de les valls, les quals, en ocasions, conformaven els pagi Aquest sembla ser també el cas del comtat de Cerdanya Segons Font i Rius, aquesta antiga divisió territorial i administrativa —el pagus - tenia el seu origen en el període romà o en un d’anterior En època visigòtica designa les petites aldees rurals o les cases de pagès, però en època alt-medieval perd el sentit fiscal i manté el territorial, i és difícil de determinar de manera exacta el seu significat político-…
L’organització religiosa i l’economia al Penedès i el Garraf
Art romànic
Introducció Mapa d’esglésies conegudes de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, anteriors al 1300 C Puigferrat Els límits històrics no coincideixen pas tots, i així es pot dir que hi ha diferències entre la divisió administrativa laica i l’eclesiàstica Per exemple, els castells de Montagut, Pinyana i Querol, l’any 1112, eren considerats del comtat de Manresa, però dins del bisbat de Barcelona Alguns autors, com Blasi i Català Roca, s’aventuren a suposar que Olèrdola podia haver estat “seu episcopal, la jurisdicció de la qual abraçà el Penedès i la Segarra” Malgrat que aquesta agosarada…
Els estudis zoològics
L’àmbit d’estudi de la zoologia és tan ampli que no hi ha gens d’unitat en el desenvolupament dels diferents camps d’investigació D’una banda, hi ha una primera gran divisió entre els estudis dels grups zoològics de l’hàbitat marí, els de les aigües continentals, els terrestres i, encara, els de vida paràsita Al nostre país, els estudis zoològics en cadascun d’aquests camps han estat duts a terme per equips diferents i sovint també en centres diferents A continuació presentem una síntesi general de l’evolució històrica d’aquests estudis al nostre país, i després, concretament, la manera com…
Ex-Libris i exlibrisme a Catalunya
Notes per a una història singular Tot i que els ex-libris –aquestes marques de propietat que s’adhereixen a les guardes d’un llibre per indicar-ne la pertinença-nasqueren, pròpiament, just després de la invenció de la impremta dins, ja, la segona meitat del segle XV, és fàcilment presumible que, funcionalment considerats com a simples inscripcions manuscrites, hagin acompanyat els llibres en la gairebé tres vegades millenària història de la seva existència Tanmateix, no manquen documents en l’etapa preexlibrística anterior a la impremta, com la plaqueta de terra cuita esmaltada en blau cel,…
L’escultura arquitectònica romana i els relleus
Les escultures en relleu tant arquitectònica com ornamental s’adiuen amb l’entorn que devia rebre-les ambients privats, oficials, rurals, urbans, sense oblidar tampoc els comitents i els destinataris de les diverses obres S’ha d’evitar un estudi d’aquestes escultures allunyant-les del context que les acollia i mirar, en canvi, d’integrar-les en l’entorn físic i els condicionaments ideològics, històrics, socials, laborals i econòmics que les motivaren Els capitells i la decoració dels espais públics, especialment els del fòrum provincial de Tarraco , constitueixen una magnífica font d’…
Les lluites socials
El context Com a arreu d’Europa, en els països de la Corona d’Aragó la freqüència dels conflictes socials va fornir un dels aspectes més visibles de l’anomenada crisi baix-medieval o crisi del feudalisme Al llarg del segle XIII, i especialment durant el darrer terç, es començà a notar que l’expansió comportava greus contradiccions Es podria destacar, entre altres factors que cal considerar, la precarietat en què vivia una població que havia crescut considerablement i que, a la llarga, no comptà amb un nivell de producció ni de recursos tècnics suficients, a causa del caràcter extensiu d’…
La construcció dels referents catalans
Des d’un punt de vista general i introductori potser no és sobrer afirmar que la vida social de qualsevol grup humà implica una contínua manipulació d’estereotips, tòpics, signes, símbols i mites d’identitat Aquests signes, símbols i mites, que sovint vehiculen imatges i representacions estandarditzades, funcionen a tots els nivells de les relacions socials i humanes En efecte, la immensa majoria dels mecanismes d’identificació i autoafirmació —de sexe, edat, classe social, lloc d’origen— s’expressen a través de patrons, comportaments i valors estereotipats, i això de manera explícita,…
Els copèpodes
Característiques del grup Els copèpodes constitueixen un dels grups animals que ha tingut més èxit evolutiu No únicament és un grup molt diversificat se’n coneixen prop de 8500 espècies, sinó que s’han sabut adaptar a pràcticament tots els ambients aquàtics Entre les espècies de vida lliure, les espècies planctòniques constitueixen un dels grups d’organismes més abundants a la natura i, a més, tenen una gran importància a les cadenes tròfiques de tots els ecosistemes aquàtics, marins i continentals Les espècies paràsites, bé que menys freqüents, també es troben molt diversificades 2500…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina