Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
música
Música
Art que s’expressa mitjançant l’ordenació dels sons en el temps.
L’art musical es basa en els sons que requereixen, per a ésser produïts, una elaboració i organització prèvies, puix que el so musical no existeix en la natura Els sons que integren la música tradicional són generats pels instruments musicals Aquests sons d’altura definida es distingeixen en més o menys greus, més o menys forts i per llur durada i intensitat, així com per tot allò que es relaciona amb la dinàmica i els matisos d’expressió Els sorolls, que no tenen altura definida, han estat recentment incorporats a l’art musical La música és essencialment ritme i melodia, vinculats entre ells…
Medicina 2019
Medicina
“Ressuscitació” de cervells ex vivo de porc Un nou sistema, anomenat BrainEx, del qual es van fer ressò mitjans de tot el món el 2019, restaura l’activitat cerebral i fins i tot recupera algunes funcions cellulars en el cervell ex vivo de porc diverses hores després de la seva mort Cap de les funcions cerebrals recuperades no es consideren d’ordre superior, com les implicades en l’activitat cerebral global associada amb la consciència o la percepció No obstant això, els resultats d’aquest experiment, que es van publicar en la revista Nature , podrien servir per a desenvolupar una tècnica amb…
Russafa: un barri multicultural
Carrer del barri de Russafa, València, sd F Torres Les nostres ciutats ja són multiculturals gràcies al veïnat immigrant A València, aquest procés ha estat particularment ràpid A la dècada dels anys noranta, el nombre d’estrangers es va mantenir molt reduït, i, tot i patir un lleuger increment, suposava l’1,5% de la població en gener de 2000 Amb el nou segle, el flux migratori ha augmentat, i el veïnat estranger s’ha multiplicat per deu i ha modificat els carrers i la percepció ciutadana En gener de 2007, 102 166 veïns de València eren estrangers, cosa que suposava el 12,8% dels habitants de…
La conflictivitat laboral
La història dels conflictes laborals en l’àmbit català, valencià i balear no ha estat diferent de la de la resta de l’Estat, tenint en compte les lògiques excepcions derivades d’alguns conflictes importants en empreses de grans dimensions, com va ser el cas de SEAT a Catalunya durant el 1993 i el 1994 Fins i tot es pot afirmar que una certa conflictivitat laboral produïda en el conjunt de l’Estat va tenir el seu epicentre als àmbits territorials objecte d’aquest estudi L’exemple més significatiu d’això és el de la reconversió industrial, o més exactament la primera d’aquestes, que es va…
L’evolució del planejament urbanístic i territorial
La situació del planejament urbanístic conegué una important transformació d’ençà del final dels anys setanta, arran dels canvis polítics i, en particular, de la realització d’eleccions municipals democràtiques En efecte, el gran creixement urbà dels anys seixanta i setanta havia estat acompanyat d’una assenyalada ineficàcia del planejament urbanístic Aquestes mancances del planejament, que tenien el seu origen en la situació política del moment i en les pressions dels agents econòmics, donaren per resultat un desenvolupament urbà especulatiu i desordenat Desenvolupament que comportà a…
Ceràmica barcelonina fins al segle XIII
Art romànic
Dues peces característiques de la ceràmica barcelonina alt-medieval conservades al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona ECSA - Arxiu Fotogràfic de Museus L’estudi de les ceràmiques barcelonines d’època comtal encara està per fer Des del seu inici, la investigació arqueològica a la ciutat s’ha centrat prioritàriament en el període romà i els seus precedents Les excavacions realitzades des del 1940 fins a dates recents van tenir per objectiu el coneixement topogràfic i monumental de l’urbs romana, i prestaren molt poca atenció a documentar els vestigis de fases posteriors Malgrat aquesta…
Agronomia 2017
Agronomia
Canvi climàtic i agricultura a Catalunya L’any 2017 es va publicar el resum executiu del tercer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya TICCC, en què s’indica que en els pròxims decennis, a Catalunya, la temperatura mitjana molt probablement segui-rà augmentant, disminuirà lleugerament la pluja anual –encara que s’incrementaran els episodis de pluja intensa– i augmentarà el nombre i la durada de les sequeres, entre d’altres Atès aquest escenari, un dels principals reptes dels ecosistemes agraris de Catalunya serà la millora de la productivitat de l’aigua Tant en secà com en…
Les persones sense sostre
Rodamón, sd Stockxchng Què hi ha al darrere de la imatge d’una persona sense sostre i d’un collectiu que genera recels, estranyesa, i, sobretot, indiferència social No és fàcil respondre de manera simple aquesta pregunta, ja que s’està davant d’un fenomen extremament complex, tant en el pla individual com en els plans social i polític En aquest sentit, cal fer un abordatge acurat d’aquesta realitat quotidiana a les nostres ciutats i posar en qüestió aquells estereotips i aquelles imatges preconcebudes que presenten les persones sense sostre com un ells aïllat enfront d’un nosaltres…
Aigües, autopistes, aeroports. 2006
La producció i la distribució en xarxa d’aigua potable, com també la construcció, l’ampliació i el manteniment d’autopistes i d’aeroports són activitats bàsiques de les societats avançades que participen en els processos de desenvolupament social, econòmic i productiu de tots els països sense excepció En cap dels tres casos és possible la deslocalització, perquè tots aquests camps d’activitat es troben fortament lligats al territori al qual serveixen cada dia de l’any AGBAR i ABERTIS dues multinacionals en xarxa 2006 La història de l’aigua i la història dels camins en l’àrea catalana té, com…
Eduard Toldrà i Soler
Música
Compositor, director i violinista català.
Vida Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare El 1905 la família es traslladà a Barcelona i l’any següent Eduard Toldrà ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Ll Millet, violí amb R Gálvez i harmonia amb A Nicolau El 1907 començà la seva activitat professional com a violinista en teatres, sales de ball i cafès L’any 1912 fundà, amb J Recasens violí, Ll Sánchez viola i A Planàs violoncel, el Quartet Renaixement, del qual fou primer violí i director musical El conjunt es presentà en públic al Palau de la Música Catalana el 1912 Aquest mateix any Toldrà escriví la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina