Resultats de la cerca
Es mostren 1118 resultats
Mossèn Llàtzer
Literatura catalana
Personatge protagonista d’Els sots feréstecs, de Raimon Casellas.
Mossèn Llàtzer és un individu que ha acomplert al llarg de la seva vida un procés d’espiritualització i alliberament seguint un itinerari ascètic de penitència i de recerca de la pau interior Però quan es trasllada des de la ciutat a Montmany, un poble de muntanya, la seva serenitat comença a esqueixar-se, a causa del caràcter primitiu dels seus feligresos, davant dels quals no obté mai resposta Així, l’entorn agrest, habitat per una massa informe de veïns rudes, aspres, immobilistes, subjectes a la natura i dominats per l’instint i l’impuls de les passions, xoca amb el seu tarannà amarat de…
Castell de Viu de Llevata (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Els pocs vestigis d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Viu de Llevata ESG Les restes del castell de Viu de Llevata són situades al cim del turó allargassat als vessants de ponent del qual s’escampen les cases de la població aquesta domina, per la banda esquerra, la vall del mateix nom, i s’emplaça al sector oriental de la comarca, als vessants septentrionals de la serra de Sant Gervàs Mapa 33-10 214 Situació 31TCG203933 El poble de Viu de Llevata és a uns 29 km de la Pobla de Segur, per la carretera N-260, que es dirigeix vers el Pont de Suert MLIR Història La…
Sant Martí de Castanesa (Montanui)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, on s’obre una porta romànica datable al segle XIII ECSA - JA Adell Aquesta església, antiga parròquia del poble de Castanesa, és emplaçada entre els dos nuclis, la Vila de Dalt i la Vila d’Avall, que formen el poble de Castanesa, situat a 1 502 m d’altitud, a la solana d’un coster per damunt de la riba esquerra de la Valira de Castanesa Mapa 32-10 213 Situació 31TCH076080 S’hi arriba per una carretera local que surt de la C-144 a l’altura de Noals km 57 Aquesta carretera segueix el curs de la Valira, fins poc abans del nucli de Ribera, on cal agafar el…
Oristany
Ciutat
Ciutat de la Sardenya occidental, capital de la província homònima, a 5 km del golf homònim en la mar de Sardenya.
Situada en una plana fertil, la seva població es dedica bàsicament a l’agricultura i al pasturatge, i també al treball artesà del ferro, la fusta i l’argila Fundada vers el 1070 pels habitants de l’antiga Tharros , esdevingué capital del jutjat d'Arborea vers les acaballes del segle XI, en traslladar-s’hi els habitants de Tarra, antiga capital punicoromana Sota la protecció de Gènova 1131, subjecta a les lluites entre Gènova i Pisa, fou víctima d’una invasió organitzada pels jutges de Càller i de Torres 1192 Després de moltes alternatives, restà sota el domini pisà En donar l’Església el feu…
Tudela
Tudela: plaça dels furs
© Laura Martínez Ajona
Municipi
Municipi de Navarra, País Basc.
Situat a la riba dreta de l’Ebre, a la confluència amb el Queiles, és el centre comercial de la Ribera Tudelana Té indústries derivades de l’agricultura conserves i de pinsos, cellulosa, arts gràfiques, etc Ciutat de fundació romana Tutela , la seva posició estratègica a les ribes de l’Ebre la convertí en un baluard de la frontera superior d’Al-Andalus durant els segles de dominació sarraïna segles VIII-XII Als segles VIII i IX estigué en mans de la família muladí dels Banū Qasī, i fins al segle XII, juntament amb Saragossa, Lleida i Tortosa, contribuí decisivament a contenir…
l’Anoia

Congost de Capellades, format per l'Anoia, lloc de pas tradicional de les comnunicacions de la comarca (Anoia)
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…
Albert Pla i Álvarez

Albert Pla i Álvarez
© Alberto González Rovira
Música
Cantautor.
Debutà el 1988 guanyant la IV Muestra de Canción de Autor de Jaén Publicà el primer disc el 1989, i remogué l’ortodòxia de la cançó d’autor catalana Ho sento molt contenia textos explícits i irreverents sobre sexe, amor, mort i escatologia, i l’actitud escènica de Pla, en escenaris minimalistes, assegut en un sofà amb actitud desvalguda, causà admiració o rebuig a parts iguals En els seus espectacles ha mantingut el seu tarannà artístic, combinant humor truculent, actuacions deliberadament estrafetes i posades en escena sempre insòlites El 1990 publicà Aquí s’acaba el que es donava , any que…
Jean de La Fontaine

Jean de La Fontaine
Literatura francesa
Poeta i narrador francès.
D’origen burgès, feu estudis a París i es lliurà a l’advocacia, que ben aviat abandonà per una vida ociosa de lectures i d’aventures galants Nomenat Maître des Eaux et des Fôrets el 1652, negligí les ocupacions del càrrec, es decantà definitivament cap al conreu de les lletres i publicà una adaptació de L’eunuque de Terenci 1654 Protegit per Fouquet, freqüentà el seu castell de Vaux, i quan aquest caigué en desgràcia, La Fontaine evocà el seu record en uns poemes que alhora li agraïen la protecció i l’acolliment atorgats Aux nymphes de Vaux, Ode au roi , 1662 El 1664 entrà al servei de…
Carles Bosch de la Trinxeria

Carles Bosch de la Trinxeria
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill de rics propietaris rurals de la petita noblesa, estudià art i lletres a Tolosa de Llenguadoc i ciències a Barcelona Administrà les seves propietats del Pirineu, feu freqüents viatges per Europa i es lliurà a la caça, la pesca i l’excursionisme Soci delegat de l’Associació Catalana d’Excursions, anà substituint, en plena maduresa, la vida d’acció per la literatura i començà a escriure descripcions, records i contes, i també treballs d’erudició diversos basats en el coneixement directe dels costums, els paisatges i els itineraris pirinencs, sobre un rerefons ideològic…
,
Estudi General de Lleida
Institució d’ensenyament superior creada per privilegi de Jaume II de Catalunya-Aragó (1300), que decretà per a Lleida el monopoli dels estudis universitaris en tots els seus estats.
Tingué des del començament les facultats de lleis civils la que li donà més fama, cànons, medicina, filosofia i arts, i la de teologia a partir del 1430 Els estatuts fundacionals reconeixien als estudiants els privilegis i les immunitats de l’estudi de Tolosa i les prerrogatives del de Bolonya una zona residencial pròpia dins l’urbs que no podia ésser violada ni pel veguer, franquesa d’host i cavalcada, salvaguarda reial i exempció d’imposts municipals El rector que podia redactar estatuts, imposar multes i era assistit per un consell era elegit cada any entre els estudiants de dret civil i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina