Resultats de la cerca

Situació Aquesta església es troba al cantó de tramuntana del terme municipal de Navès, vora el torrent de la Vallanca, el qual davalla per llevant, tocant a la casa Marsinyac Mapa 292M781 Situació 31TCG858575 Al punt quilomètric 9 de la carretera de Solsona a Berga hi ha, a mà esquerra, el trencall que passa sota el castell de Besora i arriba, amb 7 km, a un encreuament, on cal seguir la pista del mig, tombant sempre a mà dreta, per arribar a Marsinyac amb 4,500 km, que és on guarden les claus de l’església Història Documentalment consta que el 19 d’octubre de 1044 Guilla vengué a Miró,…

El poble deshabitat de Coma és situat a la banda muntanyosa del nord del terme municipal d’Eus, sota el puig de Roca Gelera 1 110 m i tocant gairebé al límit de la Fenolleda L’indret és esmentat per primera vegada l’any 844, quan la comtessa Rotruda, vídua d’Alaric, comte d’Empúries i Rosselló, i filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasès, vengué al seu fill Oriol diverses viles, entre les quals es menciona la villa Comba , amb totes les propietats, les cases, les corts, les vinyes, els boscos, els serfs, etc Malgrat que aquest lloc aparegui esmentat en una data tan reculada, hom no disposa…

Situació Tenim notícia d’aquest jaciment medieval a través de J Lladó, el qual l’any 1923 excavà una tomba en un indret que porta el nom de l’encapçalament d’aquestes ratlles Segons l’esmentat autor la tomba es trobava vora el mas Domènega, a poca distància del poble de Calders i a tocar de la urbanització “La Guàrdia” Long 1°59’10” — Lat 41°46’50” No hem pogut precisar l’indret exacte de la troballa de la cista, de la qual és fàcil suposar que ja no queden massa rastres Ja hem indicat la localització aproximada del mas Domènega diguem ara que es troba al cantó més oriental de la urbanització…

Situació Restes del mur perimetral d’una enigmàtica construcció d’època medieval EFS Aquesta construcció, localitzada per Jaume Coberó, es troba a un nivell inferior a la de la construcció de la Torreta d’en Domènecs Mapa 34-14 361 Situació 31TCG669314 Per arribar-hi, des de Torà, cal prendre el camí de l’Aguda En el primer revolt marcat cap a la dreta, se segueix per l’esquerra i es puja directament pel caminet que voreja el barranc Després d’uns deu minuts s’arriba al lloc de la Ferreria Edificis civils diversos A la Ferreria hi ha una estructura rectangular posterior a l’edat mitjana que…

Situació Dos aspectes de la capçalera d’aquesta església una vista interior de l’absidiola lateral dreta, i una altra vista, també interior, de l’absis central Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de Santa Anna de l’Hostal Roig són a uns dos-cents metres al sud del poble de l’Hostal Roig Mapa 33-12290 Situació 31TCG347561 L’itinerari que cal seguir és ben bé el mateix que hem indicat en la monografia anterior, tenint en compte que la mateixa pista que arriba al castell passa abans per davant de l’església JAA Història El lloc actual de l’Hostal Roig, identificat amb…

Església que centra la població de Sant Cebrià de Vallalta L’edifici actual, avui dia totalment emblanquinat, és d’estil renaixentista, almenys el portal, emmarcat per dues columnes corínties, i es va construir el 1577 li fa costat un campanar de torre amb cos superior vuitavat i capçat en forma de piràmide entorn d’un terrat La parròquia és esmentada des del 1019 en l’acta de restauració de la canònica catedralicia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Marítima El 1079 s’esmenta novament en l’acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els…

Situació Vista del petit turó cobert d’alzines on s’amaga l’església de Sant Miquèl A la dreta, hom pot veure el castell de Pèirapertusa ECSA - J Bolòs Els vestigis d’aquesta església són un centenar de metres a l’E de les ruïnes del castell i el despoblat de Pasan, en un petit turó, al centre d’unes vinyes, cobert per un bosc d’alzines En altre temps tenia contigu un cementiri Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 50″ N - Long 2° 32′ 00″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent DB-CPO Història L’església de Sant Miquèl apareix en la…

Vida i obra Fou uixer d’armes d’Alfons el Magnànim, al qual portà una ambaixada a Nàpols el 1448 La seva obra conservada consta de setze o disset poesies breus i dos poemes extensos, un elogi d’Alfons de Cardona i, la més significativa i rellevant, La nau Les cançons amoroses cauen dins la línia dels nombrosos imitadors d’Ausiàs Marc, sobretot pel que fa a les comparacions i a un cert to reflexiu, amb alguns moments d’imitació de la balada francesa És possible que algunes d’aquestes composicions siguin dedicades a una monja de Pedralbes És notable i intrigant una poesia seva en la qual…

Estudià a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà l’any 1994 amb la tesi d’estat  L’oeuvre en vers de Salvador Espriu Essai de systématique Fou professora d’aquesta universitat 1970-96 i catedràtica de la Universitat d’Orleans 1996-2003, any que retornà a la Sorbona com a catedràtica de llengua i cultura catalanes i fou nomenada responsable del Séminaire d’Études Catalanes i directora del Centre d’Estudis Catalans, adscrit al Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains CRIMIC d’aquesta universitat És autora d’estudis i assaigs crítics sobre l’obra de…

Considerat anys enrere com un gran rei, la moderna historiografia el jutja simplement com un bon monarca La seva política exterior tingué tres etapes en el decurs de la primera 1786-82 aC, en la qual Babilònia era un petit estat sotmès més o menys a Assíria, realitzà diverses campanyes, sol o associat a d’altres presa d’Uruk i Isin, 1786, etc durant la segona 1782-63 aC, mantingué una intensa activitat diplomàtica amb les potències de l’època Assíria, Larsa, Mari i Ešnunna en la tercera 1762-54 aC, practicà una política expansiva que li permeté de sotmetre tot Mesopotàmia derrota de Larsa,…