Resultats de la cerca

Morfologia La morfologia d’aquest animal correspon a la d’un gripau petit i rabassut de 40 o 50 mm de longitud El cap presenta el musell afilat, amb uns ulls prominents, laterals, de pupilla vertical, i amb el timpà visible, lleugerament més petit que l’ull Les potes posteriors són relativament curtes, sense membrana interdigital i amb un tubercle metatarsià petit A la mà, hi té tres tubercles metacarpians, dels quals el més gran és l’exterior i el més petit el mitjà El dors presenta nombroses berrugues petites i disperses irregularment, encara que poden formar dos cordons longitudinals als…

Situació Conjunt d’almenys cinc sepultures situades al Puig Ventós, turó proper al mas Santamaria de Serrateix Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 97,9 — y 43,7 31 TCG 979437 Per anar-hi, de la plaça de Serrateix estant, cal agafar una pista que mena cap al sud-oest deixem a la dreta el camí que va al mas Cebers i hem d’arribar gairebé al mas Santamaria, situat, aproximadament, a 1 quilòmetre de Serrateix El turó és a la dreta del camí, immediatament abans d’aquest mas…

Situació Murs més vistents d’aquest castell de planta poligonal, totalment malmès ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell ressalten dalt del puig on s’apilonen, al seu entorn, el grup de cases que formen el poble de Mirambell, enfront de Durfort, sobre la carretera de Calaf a Cervera, a la banda sud-occidental del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG745213 S’hi va per la carretera de Calaf a Cervera, la qual té l’inici en la de Ponts Poc després de recórrer un quilòmetre aproximadament, a mà esquerra, s’inicia el brancal que arriba a Mirambell FJM-AMB Història La primera notícia…

La capital és Córdoba Morfològicament s’hi delimiten dos sectors un de pla, a l’est i al sud, i un altre de muntanyós, a l’oest i al nord-oest, ocupat per la serralada de Córdoba El clima hi és temperat, de tendència a la continentalitat, amb temperatures mitjanes anuals entre els 19°C al nord i els 16°C al sud la pluviositat és d’uns 1 000 mm anuals, amb una distribució molt irregular més humit cap al sud i amb una estació seca de maig a setembre La província és drenada per nombrosos rius uns que davallen de la Sierra de Córdoba i es perden a l’àrea endorreica de Salinas Grandes, i uns…

L’expansió del sector agrícola i el bon comportament de les exportacions van facilitar una recuperació espectacular de l’economia, amb unes previsions de creixement del PIB del 9% Tenint en compte que l’any anterior el PIB havia caigut gairebé un 4%, fruit de la sequera i la crisi internacional, aquesta recuperació només s’entén considerant la combinació d’unes collites exceqents i la situació econòmica favorable dels seus principals clients, especialment el Brasil Precisament en l’àmbit exterior, el president Fernando Lugo va aconseguir un balanç molt favorable en el canvi de…

Són anomenades genèricament carn les parts toves i fibroses dels mamífers i de les aus, fonamentalment les que corresponen al teixit muscular La carn és un aliment molt complet, ja que és rica en proteïnes, en lípids, en vitamines i en minerals Tanmateix, el seu contingut d’hidrats de carboni és pràcticament nul La carn crua conté entre un 50 i un 70% del seu pes d’aigua Durant la seva cocció, la major part de l’aigua s’evapora i, per això, la carn cuita és unamica més seca i dura El contingut de proteïnes de la carn oscilla al voltant d’un 20% Tanmateix, hi ha…

La serp de garriga balear Macroprotodon mauritanicus té el dors de color terrós o grisenc, amb una línia vertebral de petits rectangles negres, un característic dibuix fosc a la nuca i una brida també fosca que va de l’ull al llavi Guillem Giner L’any 2001 es va considerar que les diferències dins el gènere Macroprotodon resultaven prou significatives i coherents des dels punts de vista morfològic i geogràfic per a dividir l’espècie Macroprotodon cucullatus en quatre espècies diferents M cucullatus, M brevis, M abubakeri i M mauritanicus Més endavant, els estudis…

Els orígens d’aquesta fortificació es remunten al final del segle XII Consta documentalment que l’any 1198 Ramon I de Canet, senyor del lloc, obtingué de Pere el Catòlic l’autorització per tal de construir una força forcia dins la parròquia de Santa Maria de Pabirans la Mar o dins la parròquia de Sant Andreu de Bigaranes Posteriorment, Santa Maria la Mar s’incorporà al vescomtat de Canet, creat el 1322, i seguí les seves mateixes vicissituds Cap al 1350 passà als Fenollet, vescomtes d’Illa, i d’aquests als Pinós 1423 i als Castro 1441 Després passaria una altra…

Falcó llaner Falco biarmicus Aquest és un falcó divagant molt rar als Països Catalans és unamica més freqüent a les Illes i, potser, a les comarques més meridionals, malgrat la manca de citacions en aquestes darreres El falcó llaner s’ha citat en diverses ocasions al S de la península Ibèrica i, en general, és molt possible que passi desapercebut en confondre’l amb el falcó pelegrí, essent, doncs, menys rar del que sembla A les nostres latituds hom disposa de 8 citacions 6 a les Illes 3 a Menorca el gener, el maig i el juny 2 a Formentera el maig i el juliol i…

Són de potes curtes, amb dits febles i la part anterior dels tarsos escatosa, i tenen 10 rèmiges principals i 12 rectrius Comprèn més de 300 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Muscicapa, Bardornis i Rhipidura S'alimenten d’insectes, i habiten a Euràsia, Àfrica, Austràlia, Madagascar, Nova Zelanda, Melanèsia i les Hawaii