Resultats de la cerca
Es mostren 1845 resultats
Atlantis

La nau Atlantis preparada per ser llançada a l’espai el 8 de juliol de 2011
© NASA/Bill Ingalls
Astronàutica
Nom de la quarta llançadora nord-americana.
Feu el seu primer vol el 4 d’octubre de 1985 i és la llançadora que ha realitzat més missions militars secretes Per al seu desenvolupament s’aplicaren els coneixements adquirits en la fabricació de les llançadores anteriors, respecte a les quals presenta modificacions com ara la d’ésser més lleugera L’Atlantis fou molt utilitzada com a nau de transport de materials i astronautes cap i des d’estacions espacials, tant per la Mir com per l’ Estació Espacial Internacional , on entre el 8 i el 21 de juliol de 2011 feu la darrera de les seves trenta-tres missions, en les quals posà en…
Santa Magdalena i Santa Margarida (Castellbisbal)
Art romànic
Aquesta capella, de la qual es veien encara algunes parets mig soterrades a l’inici d’aquest segle, era situada en el bosc de Can Ribot Hi ha indicis de la seva existència per un llegat testamentan datat el 1216, pel qual hom sap que l’església, dedicada a santa Magdalena, rebé la quantitat de 6 diners Posteriorment, l’any 1331, trobem documentat sota l’advocació de santa Magdalena i santa Margarida, un monestir de monges agustinianes ubicat vora la capella, la qual degué ésser utilitzada per al culte per les mateixes religioses El monestir fou agregat el 1438 al cenobi de monges…
candeler de cera
Història
Fabricant de candeles de cera, anomenat també cerer.
A Barcelona, el 1301, figuren ja en el Consell de Cent amb el nom d' especiers candelers , però les primeres ordinacions conegudes són del 1321 A València i a Palma —com a d’altres ciutats— formaven un sol gremi amb els adroguers i els confiters Foren ascendits a l’estament dels artistes i constituïren collegi a Barcelona 1455 i a València 1634 Els candelers de cera valencians reberen ordinacions el 1646, el 1673 i el 1760 Les darreres ordinacions barcelonines són del 1816 La candela de cera, més preada que la de seu, era utilitzada per a les cerimònies religioses i el consum de…
loure
Música
Dansa popular francesa del final del segle XVII i principi del XVIII, de tempo lent, caràcter majestuós i metre ternari (generalment 3/4 o 6/4) marcadament accentuat.
Ha estat descrita per alguns autors com una giga lenta, però se’n diferencia per l’extensió sovint irregular de les frases i per la textura contrapuntística Rítmicament destaca l’ús d’anacrusis, figures amb punt, síncopes i hemiòlies Com a dansa teatral, fou utilitzada sovint com a entrée dins de l’òpera francesa i el ballet, des de JB Lully fins a JPh Rameau Durant el segle XVIII aparegueren loures estilitzades com a peces instrumentals, que eventualment formaven part de la suite , però sense assolir la popularitat de danses com la bourrée o la gavotte N’hi ha exemples en F…
lligadura
Música
Línia corba que abraça dues o més notes i que té diversos significats.
Si és collocada entre dues o més notes consecutives del mateix so, té un significat rítmic i prescriu que ha d’unir-se el seu valor en un de sol En aquest sentit apareix utilitzada per primera vegada en la música per a tecla del Renaixement En el cas que una lligadura abraci dues o més notes de so diferent, es tracta d’un signe d’articulació que indica a l’intèrpret una execució legato No apareixen lligadures emprades en aquest segon sentit abans del Barroc En alguns instruments concrets la lligadura indica, més que la mera articulació legato , el recurs tècnic concret a partir…
tercera de Picardia
Música
En una peça en mode menor, conversió de la 3a m de l’acord de tònica en 3a M en una cadència conclusiva autèntica o plagal (cadència 1).
També coneguda amb el nom de cadència picarda, fou una cadència molt utilitzada al final del Renaixement i al Barroc, perquè fins a partir de la segona meitat del segle XVIII no es generalitzaren, en les peces en mode menor, els finals amb la 3a m en l’acord de tònica a causa de la seva sonoritat més fosca i menys apropiada, per tant, per a donar sensació de conclusivitat A partir del Classicisme, la tercera de Picardia quedà com un recurs estilístic utilitzat per a imitar l’estil barroc com en el final del "Lacrimosa" del Rèquiem de WA Mozart JJ Rousseau en el seu Dictionnaire…
música incidental
Música
Música composta per a una obra teatral, sense constituir-ne, però, un element principal o dominant.
Per extensió, qualsevol música utilitzada en una obra escènica, expressament composta per a ella o no Pot restar fora de l’acció teatral -a manera d’obertura, entreacte o interludi- o acompanyar-la, ja sigui subratllant-la o simplement servint-li de fons musical El seu origen es pot situar als drames de l’antiga Grècia, però no és fins al Renaixement, en particular a les comèdies italianes de l’època, que es pot parlar pròpiament de música incidental Al segle XX, el significat del terme s’ha estès fins a incloure la música per al cinema Una bona part de la música incidental dels…
modulació

Modulació d’amplitud en una moduladora sinusoidal, a dalt, i esquema d’un procés de modulació d’impulsos codificats (PCM), a baixa
© Fototeca.cat
Procés mitjançant el qual es modifica alguna de les característiques d’una ona, anomenada portadora, a fi de transmetre, des d’un emissor a un receptor, la informació continguda en una altra ona, anomenada moduladora.
L’ona modificada és la modulada L’ona portadora pot ésser qualsevol ona periòdica de freqüència molt més elevada que la de l’ona moduladora generalment és sinusoidal i, per tant, es caracteritza per una amplitud, una freqüència i una fase determinades Segons la característica modificada hom parla de modulació d’amplitud AM o bé de modulació angular , que pot ésser de freqüència modulació de freqüència , FM o de fase modulació de fase , PhM Qualsevol de les tres menes de modulació produeix una ona complexa que pot ésser descomposta en diverses components de diferents freqüències Si la…
pila

Esquemes d’una pila alcalina (a dalt) i d’una de botó d’òxid d’argent (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d’una reacció química ( cel·la electroquímica
), tensió que va decreixent a mesura que la pila es va consumint.
És anomenada també pila elèctrica, pila galvànica o pila voltaica Essencialment es compon d’un electròlit i dos elèctrodes positiu i negatiu, que constitueixen un parell voltaic a més, hi ha el despolaritzador La primitiva pila de Volta 1793 era formada per una sèrie de discs de coure i zinc disposats alternativament i entre els quals hi havia unes peces de cartó o drap amarades d’àcid sulfúric Aquesta pila presentava l’inconvenient de polaritzar-se, i per això les posteriors modificacions introduïdes donaren lloc a diversos tipus de piles en les quals hom disposava un despolaritzador El…
peu
Física
Unitat de longitud utilitzada als països anglosaxons, igual a 1/3 de la iarda o a 12 polzades.
Hom el representa per ft i equival a 30,48 cm Per a superfícies i volums són emprats, respectivament, el peu quadrat 0,0923 m 2 i el peu cúbic 0,027 m 3
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina