Resultats de la cerca
Es mostren 45038 resultats
Tipus de bacteris
Patologia humana
Els bacteris es classifiquen en diverses categories taxonòmiques segons una gran varietat de característiques Aquestes característiques inclouen bàsicament criteris morfològics, com la forma, les dimensions i la presència d’elements facultatius tintorials, com per exemple el fet de poder ésser tenyides amb el mètode de tinció Gram —la qual cosa permet la diferenciació de bacteris grampositius i gramnegatius— fisiologies, com el fet de requerir oxigen o no per al seu creixement —cosa que permet de diferenciar respectivament els bacteris aerobis i els anaerobis nutricionals bioquímics, com ara…
Alteracions de les hemorràgies uterines
Patologia humana
Són anomenades alteracions de les hemorràgies uterines algunes de les manifestacions més comunes de les malalties de l’aparell genital femení, per bé que també poden reflectir una alteració d’un altre origen, especialment determinats trastorns endocrins S’inclouen dins aquest grup totes les alteracions que involucren una modificació de l’hemorràgia menstrual normal, és a dir, el sagnat uterí, exterioritzat per la vagina, que normalment es produeix de manera regular durant tota l’etapa reproductora de la dona, des de la menarquia a la menopausa Si bé les característiques de les hemorràgies…
Hallux valgus i galindó
Patologia humana
Definició L’ hallux valgus és una desviació que afecta el dit gros del peu tot fent-lo apropar als altres dits El galindó és una prominència que es forma a la vora interna del peu, a la zona del naixement del dit gros, que sovint acompanya l’ hallux valgus i n’accentua la desviació Anatomia La part davantera del peu o avantpeu comprèn els cinc dits i la zona en què aquests neixen o metatars Els segments ossis de l’avantpeu són formats pels ossos metatarsians i les falanges de cadascun dels dits Aquests ossos s’articulen tot component les articulacions metatarso-falàngies, que són les…
Dèrmato-miositis
Patologia humana
Definició La dèrmato-miositis és una malaltia que afecta el teixit conjuntiu, en la qual es produeixen sobretot alteracions de tipus inflamatori als músculs, especialment als de la pelvis i les espatlles, i sovint també en la pell La malaltia és de llarga evolució, i els músculs afectats perden progressivament la força i la capacitat de contracció Alhora, es concentren, als músculs mateixos, una gran quantitat de glòbuls blancs, les cèllules del sistema immunològic que originen les reaccions inflamatòries que, a la llarga, provoquen l’atròfia o la disminució de volum de les fibres musculars,…
Lupus eritematós sistèmic
Patologia humana
Definició El lupus eritematós sistèmic LES és una malaltia del teixit conjuntiu que pot originar lesions inflamatòries en una gran diversitat d’òrgans com la pell, les articulacions, els pulmons, els ronyons, el sistema càrdio-circulatori o el sistema nerviós Freqüència, edat i sexe El LES afecta anualment set de cada 100000 habitants de la població general Es presenta sobretot en persones joves, entre 17 anys i 35, tot i que es pot presentar en qualsevol edat, i, en un 12%, en persones de més de seixanta anys La incidència entre les dones és nou vegades superior que entre els homes És més…
Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP)
Historiografia catalana
Servei d’arqueologia creat el 1927 per la Diputació Provincial de València a instàncies d’Isidre Ballester, el seu primer director, amb l’objectiu de disposar dels mitjans necessaris per a l’estudi i recuperació del patrimoni arqueològic valencià.
Disposà de les seccions d’excavacions, laboratori, biblioteca especialitzada, publicacions i museu El SIP i el seu Museu de Prehistòria de València esdevingueren dues entitats inseparables L’integraren Lluís Pericot, aleshores catedràtic a la Universitat de València, com a sotsdirector, F Ponsell, M Jornet i G Viñes, a més de S Espí, com a capatàs reconstructor Inicialment, s’installà en uns locals del Palau del Temple, llavors seu de la Diputació Al final del 1927 es traslladà a les sales daurades del Palau de la Generalitat, fins el 1950 Les excavacions arqueològiques començaren en llocs…
Emili Giralt i Raventós
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1951, poc després d’haver entrat en contacte amb Jaume Vicens i Vives, de qui esdevingué deixeble, i s’especialitzà en història agrària Inicià la seva tasca investigadora, com a collaborador de Vicens i Vives, en la revista Índice Histórico Español i al Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI Del 1953 al 1954 feu estades a França i Anglaterra per ampliar-hi estudis El curs 1954-55 fou lector de castellà a Durham, Gran Bretanya En tornar a Catalunya, Vicens i Vives l’encaminà cap a la docència…
Lluís Ponç i d’Icard
Historiografia catalana
Dret
Numismàtica i sigil·lografia
Historiador i doctor en drets.
Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…
,
olimpisme
Esport general
Doctrina que té per objectiu posar l’esport al servei del desenvolupament harmònic de l’ésser humà.
El 1892 Pierre de Coubertin anuncià la seva intenció de recuperar els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia com a gran manifestació esportiva de caràcter internacional Poc després, sota la presidència del grec Dimítrios Vikelas, es fundà el Comitè Olímpic Internacional 23 de juny de 1894 que esdevingué el màxim rector del moviment olímpic i el principal promotor de l’esport al món a través dels organismes internacionals corresponents El 1896 Atenes acollí la celebració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna Des de llavors s’organitzen cada quatre anys excepte el 1916, el 1940 i el 1944 per…
Geologia 2009
Geologia
Del mapa geològic més antic d'Espanya al mapa més complet de la Terra Mapa geològic d’Extremadura i nord d’Andalusia realitzat pel francès Frederic le Play, l’any 1834 © Instituto Geológico y Minero de España IGME Fins fa poc es considerava que el Mapa petrográfico del Reino de Galicia, confeccionat per Guillermo Schulz el 1835, era el primer mapa geològic d'Espanya Tanmateix, Ester Boixereu, geòloga de l'Instituto Geológico y Minero de España IGME, va afirmar en un article publicat al mes de maig al Boletín Geológico y Minero de España que, un any abans, l'enginyer de mines francès Frederic…