Resultats de la cerca
Es mostren 5887 resultats
làmpada

Diversos tipus de làmpades elèctriques
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element o dispositiu productor de llum.
Les làmpades poden ésser de diversos tipus, segons llur forma de funcionament i d’obtenció de la llum Abans de l’aplicació de l’electricitat, la llum artificial era produïda per combustió d’una substància líquida o sòlida oli, cera, resines, etc, i encara avui són emprats a vegades aparells que produeixen llum per combustió llums de petroli, de butà, d’acetilè i, especialment, de gas per a l’enllumenat públic làmpades de Bec Auer Les làmpades elèctriques, actualment gairebé les úniques utilitzades, es basen en altres principis que la combustió i poden ésser classificades bàsicament en dos…
Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter
Literatura catalana
Política
Escriptor, editor i polític.
Vida i obra Fill natural d’un ric terratinent que no el reconegué mai, la seva infància i adolescència transcorregué al costat de la seva mare a casa d’uns oncles benestants De formació autodidàctica, de molt jove s’integrà en el cercle literari reusenc de J Aladern Es traslladà a Barcelona el 1901, on inicià estudis de farmàcia, que abandonà, i exercí diversos oficis, alhora que s’introduïa en el modernisme triomfant d’aquells anys, en el sector “negre” i anarquitzant El 1903 viatjà per França, d’on extragué una densa experiència, repetidament utilitzada a la seva obra Aquesta s’inicià amb…
, ,
Joan Pons i Marquès
Literatura
Escriptor i historiador.
Vida i obra Net de l’escriptor renaixentista Josep Lluís Pons i Gallarza El 1911 acabà el batxillerat a l’Institut Balear, on posteriorment fou professor d’història, i inicià la carrera d’arquitectura 1912-14, que abandonà El 1922 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Amb Joan Estelrich dirigí La Veu de Mallorca 1917-19, on publicà un nombre considerable de traduccions —en vers i en prosa— i gran part de la seva poesia, amb el pseudònim de Fergus També collaborà en diverses revistes, com Ofrena 1916-18, La Revista , Correu de les Lletres 1922-23, Sóller i…
, ,
Llorenç Mateu i Sanç
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…
, ,
Joan Antoni Maians i Siscar
Història
Cristianisme
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb anotacions L’…
, ,
Joan Llongueres i Badia

Joan Llongueres i Badia
© Fototeca.cat
Música
Pedagogia
Literatura catalana
Músic, pedagog i poeta.
Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…
, ,
Vicent Ximeno i Sorlí
Arxivística i biblioteconomia
Història
Historiografia catalana
Bibliògraf i erudit.
Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de València i els continuà a la Universitat de Gandia, on obtingué el graduat en filosofia i el doctorat en teologia 1712 Completà la seva formació al Collegi de la Reial Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de València, on estudià teologia moral Sotsdiaca des del 1715, el 1717 obtingué la rectoria de l’església parroquial de Montcada, a l’Horta de València També fou beneficiat de la catedral i de l’hospital general, de València Fou membre de l’Acadèmia Valenciana, fundada el 25 d’agost de 1742 per iniciativa de…
, ,
Andreu Nin i Pérez

Andreu Nin
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l’Associació d’Estudiants Normalistes Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i en diverses escoles dels ateneus obrers Inicià l’activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i collaborà a El Baix Penedès 1906-12 i a El Poble Català fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi 1911-març del 1914 S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE 1913-19, on defensà el nacionalisme català des de les pàgines de La Justicia Social 1913-14,…
, ,
Francesc de Montcada i de Montcada

Francesc de Montcada i de Montcada
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Historiografia
Polític i escriptor.
Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà culturalment…
, ,
Lluís Millet i Pagès

Lluís Millet i Pages
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director.
Vida El 1880 ingressà al Conservatori del Liceu com a alumne de Miquel Font piano i de Josep Rodoreda harmonia i composició Completà la formació amb Felip Pedrell i Carles G Vidiella Fou director del cor La Lira, de Sant Cugat del Vallès 1883 i pianista als cafès Inglés 1885 i Pelayo 1891 El 1891 fundà l’ Orfeó Català , juntament amb Amadeu Vives dos anys més tard ambdós en foren nomenats directors perpetus Amb el lideratge de Millet, l’Orfeó assolí una forta dimensió popular i arrelà profundament en la societat catalana Des d’aleshores, la seva trajectòria personal s’identificà amb la de l’…
,