Resultats de la cerca
Es mostren 6062 resultats
Ferran de Sagarra i de Siscar

Ferran Sagarra i de Siscar
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fill de Ramon de Sagarra i de l’Espagnol Llicenciat en dret civil i canònic 1875, sostingué la causa carlina durant la tercera guerra Carlina, però després evolucionà cap a posicions catalanistes, especialment en l’àmbit cultural, fet que es reflecteix en la temàtica de la seva obra com a historiador Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-09 i diputat de la Mancomunitat de Catalunya 1923 per Acció Catalana El 1890 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1920, en l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica, i fou president de l’Ateneu…
,
Convent de Sant Francesc (Lleida)
Art romànic
Existeixen divergències respecte a la data d’establiment de l’orde dels franciscans a la ciutat de Lleida Segons l’historiador Sainz de Baranda, la fundació del convent de framenors a l’esmentada ciutat es va produir l’any 1211 contràriament, P Sanaüja, basant-se en els Anales minorum , proposa com a data el període comprès entre els anys 1217-1220 El convent de franciscans, segons J Lladonosa, era situat vora del camí de Montsó, justament entre el portal de Boters i el convent de Sant Hilari, extramurs de la ciutat aproximadament on es troba, actualment…
Sant Joan la Cella
Art romànic
Situació Interior de l’església vers ponent amb un arc toral escanyat, element que denota l’origen preromànic de l’edifici ECSA - A Roura Aquesta església parroquial presideix el poble homònim, situat al sud de Bages de Rosselló i al nord de Banyuls dels Aspres Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 57” N - Long 2° 52’ 4,8” E Per a arribar a Sant Joan la Cella des de Perpinyà, cal agafar la carretera N-9 en direcció al Voló A l’altura de Vilamulaca, a mà esquerra, s’ha d’agafar la carretera D-2, que en un curt recorregut porta fins al poble Història L’actual parròquia de Sant Joan la Cella és la…
Giulio Andreotti

Giulio Andreotti
© OTAN
Política
Polític italià.
Durant els anys que cursà dret a la Universitat de Roma 1942-45, fou cap del moviment dels estudiants catòlics Diputat democratacristià ininterrompudament des del 1946, es formà a l’ombra d’Alcide De Gasperi, a les ordres del qual fou subsecretari d’Estat els anys en què aquest fou primer ministre Després de la mort de De Gasperi, esdevingué un dels líders més prominents de la Democràcia Cristiana ocupà, d’ençà del 1954, diversos ministeris entre els quals cal esmentar els de Finances, Defensa, Indústria i càrrecs parlamentaris de primer ordre, a més de presidir els governs dels anys 1972,…
Francesc Almela i Vives
Periodisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit, periodista i escriptor.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes 1927 i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra…
, ,
Josep Maria Forn i Costa
Cinematografia
Director i productor cinematogràfic.
Vida Cursà estudis de professorat mercantil i a partir del 1948 treballà com a meritori a la productora Emisora Films Anà ascendint a càrrecs de més responsabilitat fins que el 1955 dirigí el seu primer llargmetratge, Yo maté , al qual seguiren La rana verde 1957 i diversos guions rodats per altres realitzadors, com ara Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, Cara de goma 1957, José Buchs i Històries de la Fira Historias de la Feria , 1957, Francesc Rovira i Beleta El 1958 adquirí la propietat de la productora Producciones Cinematográficas Teide PC Teide, fundada sis anys enrere per…
,
música de Veneçuela
Música
Música desenvolupada a Veneçuela.
Música culta Els primers missioners espanyols, franciscans i dominicans, arribaren a terres de l’actual Veneçuela al segle XVI L’any 1521 es fundà la ciutat de Nueva Córdoba, i el 1567, Caracas, la capital El 1591 està documentada l’existència, a la catedral de Caracas, d’un organista anomenat Melchor Quintela Al principi del segle XVII hi havia religiosos que ensenyaven música als indígenes Aquest fou el cas del caputxí Diego de los Ríos, que, a més de dedicar-se a la docència, escriví motets i villancicos perquè fossin interpretats pels nadius Gonzalo Cordero és el primer nom que apareix…
música de San Francisco
Música
Música desenvolupada a San Francisco (Estats Units d’Amèricca).
Té el seu origen en la missió de Yerba Buena, fundada per un grup de franciscans encapçalats pel frare mallorquí Juníper Serra el 1776 El 1846 fou ocupada pels nord-americans, que li donaren el nom de San Francisco, i experimentà un gran creixement a partir del 1848, que es descobrí or a la regió Els primers concerts orquestrals tingueren lloc pels volts del 1850 i anaren a càrrec de la Germania Singing Society Pel que fa a l’òpera, se sap que el 1851 s’estrenà La sonnambula de V Bellini, a l’Adelphi Theatre Al llarg del segle continuaren les representacions operístiques, amb preferència per…
acordió

Acordió cromàtic amb teclat melòdic de dues octaves i quaranta botons de baixos
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de boca, i…
història de la intel·lectualitat
Historiografia catalana
A Catalunya hi ha una important tradició d’anàlisi de la producció i de la significació del que es pot denominar com a intel·lectualitat.
L’existència d’un corrent nacional com la Renaixença ho consolidà definitivament des del s XIX, i la presència del catalanisme –amb la importància que conferí a la reivindicació cultural i lingüística– donà continuïtat i presència social a l’estudi d’aquest sector social Més tard, retrats com els de Josep Pla, les semblances d’un Rovira i Virgili o les recents monografies escrites per M Batllori o les sèries d’A Manent, entre molts d’altres, han acabat de consolidar aquest subgènere i un prestigi cultural En el camp de la literatura i, en menor grau, en la filosofia i el dret, també hi ha…