Resultats de la cerca
Es mostren 6017 resultats
música de Mèxic
Música
Música desenvolupada a Mèxic.
La història musical de Mèxic s’inicia amb la música prehispànica, que ha influït en molts sentits en èpoques posteriors Aquesta música tenia gran rellevància en el món indígena, com posen de manifest les troballes arqueològiques d’instruments musicals, que mostren la seva naturalesa acústica i la seva gran varietat i difusió en les cultures centreamericanes Els coneixements que es tenen d’aquesta època provenen també dels testimonis escrits dels colonitzadors espanyols, carregats, però, de prejudicis etnocentristes Són comentaris que es refereixen a la música asteca i a la maia, sense tenir…
música d’Irlanda
Música
Música desenvolupada a Irlanda.
Es divideix en la República d’Irlanda, estat independent amb capital a Dublín , i el territori d’Irlanda del Nord, amb capital a Belfast, que forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya Música culta La informació que es té sobre la Irlanda precristiana és molt minsa, i tampoc no hi ha gaires dades referents a l’Església celta Els exemples conservats de litúrgia de l’Església celta, com el Missal Stowe , revelen no solament la influència gàllica sinó també de la litúrgia hispànica Malgrat la voluntat unificadora de la litúrgia per part de Roma, els cants religiosos cèltics es mantingueren…
La biodiversitat
La biodiversitat o diversitat biològica és un concepte que abasta alhora la riquesa i varietat d’espècies d’éssers vius, però també la riquesa biològica considerada des d’altres escales, des de la genètica la variabilitat genètica dins d’una espècie, passant per la taxonòmica diferents categories immediatament per sota o per sobre de l’espècie, fins a la geogràfica àrees geogràfiques diferents que contenen nombres d’espècies també diferents La biodiversitat seria el “diccionari” de la natura, el compendi exhaustiu de tots els components de la flora o fauna d’una determinada regió, o de tota…
Les crassulàcies
Crassulàcies 1 Sedum dasyphyllum , un menut crespinell molt freqüent a les fissures de roca a planta sencera florida x 0,5 b i b’ fulla, en visió plana i en secció, respectivament x 3 c flor, que duu deu estams i cinc carpels lliures x 3 d fruit, format per cinc follicles oberts en forma d’estrella x 3 2 Crassula tillaea a aspecte general d’aquesta menuda planta anual, de fulletes carnoses i oposades x 0,5 b flor, de verticils trímers x 3 3 Umbilicus rupestris a planta sencera, de curioses fulles orbiculars i peltades, anomenades vulgarment barretets, i llarga tija florífera x…
Els ofidis: serps
Caracteritza externament els ofidis la forma del cos i la manca d’apèndixs desenvolupats, però també la presència de parpelles soldades transparents i d’una sola filera d’escates ventrals, entre altres característiques En la família dels colúbrids, a la qual pertany l’exemplar de serp blanca Elaphe scalaris de la fotografia, el cap, el tronc i la cua se succeeixen sense solució de continuïtat, mentre que en les altres famílies pot haver-hi una diferenciació de les tres regions Hàbitat/Xavier Moreno Els ofidis són rèptils escatosos, de cos anguilliforme, totalment àpodes, amb les parpelles…
Font, Alexander i Companyia (1857-1860)
La societat comanditària Font, Alexander i Companyia es va constituir el mes de novembre del 1853, però el Reial Decret d’autorització porta data del 18 de març de 1857 El 16 d’abril d’aquest any es constituí definitivament la societat i es posà en marxa el seu projecte L'objecte de la Companyia era la fusió del mineral de ferro en forns alts i l’elaboració de tota classe de peces de ferro Els socis personals eren dos Eusebi Font del Sol i Ferrer i David Alexander Easton Font del Sol era un advocat en exercici, de Barcelona David Alexander era un escocès d’Edimburg que juntament amb els seus…
Els Munmany, a Vic
Adoberies a Vic postal de començament de segle La ciutat de Vic té una llarga tradició adobera Els gremis que hi treballaven la pell tenen un origen medieval Durant el segle XVIII es consolidà aquesta activitat, que integrava els diferents especialistes del procés d’adob, entre els quals sobresortien els blanquers i els aluders Els primers treballaven les pells grosses de bestiar boví o cavallí, mentre que els aluders o guanters es dedicaven a la pell petita, d’ovella o de cabra La pell que produïa la comarca era ja totalment insuficient per a atendre la demanda La primera matèria arribava…
La Vidrieria Barcelonesa dels Vilella
Els Vilella vegeu també La Pensilvania de Joan Vilella són una família reusenca que creà un autèntic conglomerat industrial, cosa no gens corrent, i una banca Anunci de la fàbrica de vidre Joan Vilella publicat a l' Anuario Riera-Guía General de Cataluña 1897 Els Vilella, de Reus, construïren al Poblenou Sant Martí de Provençals la que va ser la primera fàbrica de l’estat de vidre buit La fàbrica dels Vilella afegirà un nou producte la construcció de rajoles de vidre aplicades especialment a claraboies Una de les característiques dels industrials catalans és la seva fidelitat, si es pot dir…
La millor llana del món
Quasi tota la llana és d’ovella, però la llana d’ovella no és la millor La millor llana és de cabra i fins de conill Cabres i conills de races especials, certament, procedents totes de l’Orient Pròxim o Mitjà llana de cabra caixmiriana o caixmir , llana de cabra d’angora o moher , llana de conill d’angora o angora Llanes flonges i suaus, calentes com cap altra Amb una excepció, però La fantàstica excepció de la millor llana del món, la més fina i amorosa de totes la llana de vicunya o vicunya Per davant de les ovelles, doncs, no solament les cabres i els conills, sinó també i sobretot un…
Temes iconogràfics representats als capitells i cimacis del claustre de Santa Maria de Tarragona
Art romànic
Esquema-guia dels capitells del claustre I Ojaos informaciè J Camps Vegeu a continuació la taula dels temes iconogràfics representats als capitells i cimacis del claustre de Santa Maria de Tarragona, amb la descripció dels 69 capitells La numeració correspon als capitells i cimacis de les galeries dels claustres tal com apareixen a l’esquemaguia La lletra “a” respon al tema iconogràfic del capitell i la “b”, al cimaci A l’esquema-guia figuren també els capitells dels contraforts exteriors del claustre corresponen al nivell de la cornisa i, per tant, no s’estudien amb l’escultura de les…